Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   fi Adjektiiveja 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [seitsemänkymmentäyhdeksän]

Adjektiiveja 2

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Porto un vestit blau. M-n-ll---n sinine---ekko pä-l-ä-i. M------ o- s------ m---- p-------- M-n-l-a o- s-n-n-n m-k-o p-ä-l-n-. ---------------------------------- Minulla on sininen mekko päälläni. 0
Porto un vestit vermell. M---l-- on pun--n-n -------ä-----i. M------ o- p------- m---- p-------- M-n-l-a o- p-n-i-e- m-k-o p-ä-l-n-. ----------------------------------- Minulla on punainen mekko päälläni. 0
Porto un vestit verd. M-n--l- -- -i-reä m-kk- pä--lä--. M------ o- v----- m---- p-------- M-n-l-a o- v-h-e- m-k-o p-ä-l-n-. --------------------------------- Minulla on vihreä mekko päälläni. 0
Compro una bossa negra. Mi---o---n-mus-a- ----u-. M--- o---- m----- l------ M-n- o-t-n m-s-a- l-u-u-. ------------------------- Minä ostan mustan laukun. 0
Compro una bossa marró. M-n--ost-n---s-e-n --uku-. M--- o---- r------ l------ M-n- o-t-n r-s-e-n l-u-u-. -------------------------- Minä ostan ruskean laukun. 0
Compro una bossa blanca. Mi---o-tan val-o-sen-l-uk-n. M--- o---- v-------- l------ M-n- o-t-n v-l-o-s-n l-u-u-. ---------------------------- Minä ostan valkoisen laukun. 0
Necessito un cotxe nou. Min- tarvi---n-u-den ---on. M--- t-------- u---- a----- M-n- t-r-i-s-n u-d-n a-t-n- --------------------------- Minä tarvitsen uuden auton. 0
Necessito un cotxe ràpid. M-nä t---i--en-n-pe-n au--n. M--- t-------- n----- a----- M-n- t-r-i-s-n n-p-a- a-t-n- ---------------------------- Minä tarvitsen nopean auton. 0
Necessito un cotxe còmode. M--- t-r-it-en-mu--van---t--. M--- t-------- m------ a----- M-n- t-r-i-s-n m-k-v-n a-t-n- ----------------------------- Minä tarvitsen mukavan auton. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. T--lla -l--äl-ä--s---v--ha--a-nen. T----- y------- a--- v---- n------ T-o-l- y-h-ä-l- a-u- v-n-a n-i-e-. ---------------------------------- Tuolla ylhäällä asuu vanha nainen. 0
A dalt hi viu una dona grassa. T-ol-- -------ä-a--- -i--va na--e-. T----- y------- a--- l----- n------ T-o-l- y-h-ä-l- a-u- l-h-v- n-i-e-. ----------------------------------- Tuolla ylhäällä asuu lihava nainen. 0
A baix hi viu una dona curiosa. T--ll--alhaalla -----utel-a- --i---. T----- a------- a--- u------ n------ T-o-l- a-h-a-l- a-u- u-e-i-s n-i-e-. ------------------------------------ Tuolla alhaalla asuu utelias nainen. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. V----am---o-i--t-m--a--- v-keä. V-------- o----- m------ v----- V-e-a-m-e o-i-a- m-k-v-a v-k-ä- ------------------------------- Vieraamme olivat mukavaa väkeä. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Vier----e---i-----ohtel--sta-v-keä. V-------- o----- k---------- v----- V-e-a-m-e o-i-a- k-h-e-i-s-a v-k-ä- ----------------------------------- Vieraamme olivat kohteliasta väkeä. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. Vi-raamme o-i-a- k--nnost-v-a -ä-eä. V-------- o----- k----------- v----- V-e-a-m-e o-i-a- k-i-n-s-a-a- v-k-ä- ------------------------------------ Vieraamme olivat kiinnostavaa väkeä. 0
Tinc uns fills encantadors. Mi---l- -- ----t--- l-p-ia. M------ o- k------- l------ M-n-l-a o- k-l-t-j- l-p-i-. --------------------------- Minulla on kilttejä lapsia. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. M--t--naa---eil----- -e---k--tä ------. M---- n---------- o- n--------- l------ M-t-a n-a-u-e-l-a o- n-n-k-ä-t- l-p-i-. --------------------------------------- Mutta naapureilla on nenäkkäitä lapsia. 0
Que es porten bé els seus fills? Ov-tk- tei-ä- -a-s---e --ltte--? O----- t----- l------- k-------- O-a-k- t-i-ä- l-p-e-n- k-l-t-j-? -------------------------------- Ovatko teidän lapsenne kilttejä? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...