Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   hu Melléknevek 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [hetvenkilenc]

Melléknevek 2

Tria com vols veure la traducció:   
català hongarès Engegar Més
Porto un vestit blau. Egy --- ruha --n -aj-a-. E-- k-- r--- v-- r------ E-y k-k r-h- v-n r-j-a-. ------------------------ Egy kék ruha van rajtam. 0
Porto un vestit vermell. Egy-pi-os----a-va---aj-a-. E-- p---- r--- v-- r------ E-y p-r-s r-h- v-n r-j-a-. -------------------------- Egy piros ruha van rajtam. 0
Porto un vestit verd. E---z--d----a --n--ajt--. E-- z--- r--- v-- r------ E-y z-l- r-h- v-n r-j-a-. ------------------------- Egy zöld ruha van rajtam. 0
Compro una bossa negra. V-sz---egy ---e-e t-sk--. V----- e-- f----- t------ V-s-e- e-y f-k-t- t-s-á-. ------------------------- Veszek egy fekete táskát. 0
Compro una bossa marró. Ves--- e-y---r-a ---k--. V----- e-- b---- t------ V-s-e- e-y b-r-a t-s-á-. ------------------------ Veszek egy barna táskát. 0
Compro una bossa blanca. Vesze--eg- --hér tá--á-. V----- e-- f---- t------ V-s-e- e-y f-h-r t-s-á-. ------------------------ Veszek egy fehér táskát. 0
Necessito un cotxe nou. Sz---é-e- van egy--- au----. S-------- v-- e-- ú- a------ S-ü-s-g-m v-n e-y ú- a-t-r-. ---------------------------- Szükségem van egy új autóra. 0
Necessito un cotxe ràpid. Sz-ks--e- v-n-e----yo-s-autó--. S-------- v-- e-- g---- a------ S-ü-s-g-m v-n e-y g-o-s a-t-r-. ------------------------------- Szükségem van egy gyors autóra. 0
Necessito un cotxe còmode. Sz-ks---m---n-e-- ké------s--u-ó-a. S-------- v-- e-- k-------- a------ S-ü-s-g-m v-n e-y k-n-e-m-s a-t-r-. ----------------------------------- Szükségem van egy kényelmes autóra. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. O-t,-f-nt---y-id-s n- laki-. O--- f--- e-- i--- n- l----- O-t- f-n- e-y i-ő- n- l-k-k- ---------------------------- Ott, fent egy idős nő lakik. 0
A dalt hi viu una dona grassa. Ot-- fen- e-y----é-------kik. O--- f--- e-- k---- n- l----- O-t- f-n- e-y k-v-r n- l-k-k- ----------------------------- Ott, fent egy kövér nő lakik. 0
A baix hi viu una dona curiosa. Ott--le-t-e---k---n--i-n- ----k. O--- l--- e-- k------- n- l----- O-t- l-n- e-y k-v-n-s- n- l-k-k- -------------------------------- Ott, lent egy kíváncsi nő lakik. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. A-v--dé-e--k -edv-- -mberek --l-ak. A v--------- k----- e------ v------ A v-n-é-e-n- k-d-e- e-b-r-k v-l-a-. ----------------------------------- A vendégeink kedves emberek voltak. 0
Els nostres convidats eren gent educada. A---ndége--- u-v-ria- -mb--e--vol--k. A v--------- u------- e------ v------ A v-n-é-e-n- u-v-r-a- e-b-r-k v-l-a-. ------------------------------------- A vendégeink udvarias emberek voltak. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. A-ve---g-i-k-é-de--- e-b-r-- -olt--. A v--------- é------ e------ v------ A v-n-é-e-n- é-d-k-s e-b-r-k v-l-a-. ------------------------------------ A vendégeink érdekes emberek voltak. 0
Tinc uns fills encantadors. K--v-s gye-e-e-m-v-n--k. K----- g-------- v------ K-d-e- g-e-e-e-m v-n-a-. ------------------------ Kedves gyerekeim vannak. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. De-a sz--s-édo-n-k sze-----n-gye-ek---va-na-. D- a s------------ s-------- g------- v------ D- a s-o-s-é-o-n-k s-e-t-l-n g-e-e-e- v-n-a-. --------------------------------------------- De a szomszédoknak szemtelen gyerekei vannak. 0
Que es porten bé els seus fills? A- -n g--r---i --k? A- ö- g------- j--- A- ö- g-e-e-e- j-k- ------------------- Az ön gyerekei jók? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...