Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   mk Придавки 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [седумдесет и девет]

79 [syedoomdyesyet i dyevyet]

Придавки 2

[Pridavki 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Porto un vestit blau. Об-----а с---во-с----у----. О------- с-- в- с-- ф------ О-л-ч-н- с-м в- с-н ф-с-а-. --------------------------- Облечена сум во син фустан. 0
O-ly---y----soom-v----- -oo-tan. O---------- s--- v- s-- f------- O-l-e-h-e-a s-o- v- s-n f-o-t-n- -------------------------------- Oblyechyena soom vo sin foostan.
Porto un vestit vermell. О-ле-ен- --м в- цр-е--ф-с-ан. О------- с-- в- ц---- ф------ О-л-ч-н- с-м в- ц-в-н ф-с-а-. ----------------------------- Облечена сум во црвен фустан. 0
Obl-e--y--a -o-m -o-tzrvye--fo-st--. O---------- s--- v- t------ f------- O-l-e-h-e-a s-o- v- t-r-y-n f-o-t-n- ------------------------------------ Oblyechyena soom vo tzrvyen foostan.
Porto un vestit verd. Об-е---а-с---в- -е-ен --стан. О------- с-- в- з---- ф------ О-л-ч-н- с-м в- з-л-н ф-с-а-. ----------------------------- Облечена сум во зелен фустан. 0
Obl---h-ena-soo--v--z--lye- foost-n. O---------- s--- v- z------ f------- O-l-e-h-e-a s-o- v- z-e-y-n f-o-t-n- ------------------------------------ Oblyechyena soom vo zyelyen foostan.
Compro una bossa negra. Ја- к-пувам-е--- --на --шна. Ј-- к------ е--- ц--- т----- Ј-с к-п-в-м е-н- ц-н- т-ш-а- ---------------------------- Јас купувам една црна ташна. 0
Ј---koo-o--am---d-- tzrn- -a-hna. Ј-- k-------- y---- t---- t------ Ј-s k-o-o-v-m y-d-a t-r-a t-s-n-. --------------------------------- Јas koopoovam yedna tzrna tashna.
Compro una bossa marró. Ја---упув-м-ед-а ---еав- -а---. Ј-- к------ е--- к------ т----- Ј-с к-п-в-м е-н- к-ф-а-а т-ш-а- ------------------------------- Јас купувам една кафеава ташна. 0
Ј-- k--p--v-- yedna ka-ye--- t-sh--. Ј-- k-------- y---- k------- t------ Ј-s k-o-o-v-m y-d-a k-f-e-v- t-s-n-. ------------------------------------ Јas koopoovam yedna kafyeava tashna.
Compro una bossa blanca. Ј-- к---вам едн---е-а------. Ј-- к------ е--- б--- т----- Ј-с к-п-в-м е-н- б-л- т-ш-а- ---------------------------- Јас купувам една бела ташна. 0
Ј-s-k------am y-----by--a------a. Ј-- k-------- y---- b---- t------ Ј-s k-o-o-v-m y-d-a b-e-a t-s-n-. --------------------------------- Јas koopoovam yedna byela tashna.
Necessito un cotxe nou. Ми-тр-----о-а ----. М- т---- н--- к---- М- т-е-а н-в- к-л-. ------------------- Ми треба нова кола. 0
M- tr--b- -ova----a. M- t----- n--- k---- M- t-y-b- n-v- k-l-. -------------------- Mi tryeba nova kola.
Necessito un cotxe ràpid. М- тр-б------ --ла. М- т---- б--- к---- М- т-е-а б-з- к-л-. ------------------- Ми треба брза кола. 0
Mi-t-y----b-----o-a. M- t----- b--- k---- M- t-y-b- b-z- k-l-. -------------------- Mi tryeba brza kola.
Necessito un cotxe còmode. Ми треба -----а кола. М- т---- у----- к---- М- т-е-а у-о-н- к-л-. --------------------- Ми треба удобна кола. 0
Mi--r--b- -o-o--a -o--. M- t----- o------ k---- M- t-y-b- o-d-b-a k-l-. ----------------------- Mi tryeba oodobna kola.
A dalt hi viu una dona gran / vella. Т-----о-е-ж-в-е--д----т----ж-на. Т--- г--- ж---- е--- с---- ж---- Т-м- г-р- ж-в-е е-н- с-а-а ж-н-. -------------------------------- Таму горе живее една стара жена. 0
Tamoo---o-ye--ivy--- yed-a---a-- -y-na. T---- g----- ʐ------ y---- s---- ʐ----- T-m-o g-o-y- ʐ-v-e-e y-d-a s-a-a ʐ-e-a- --------------------------------------- Tamoo guorye ʐivyeye yedna stara ʐyena.
A dalt hi viu una dona grassa. Т-м----р-----е- --н- деб-ла--е--. Т--- г--- ж---- е--- д----- ж---- Т-м- г-р- ж-в-е е-н- д-б-л- ж-н-. --------------------------------- Таму горе живее една дебела жена. 0
T---o-gu-r-e --vyeye--ed-a d-e---la-ʐyen-. T---- g----- ʐ------ y---- d------- ʐ----- T-m-o g-o-y- ʐ-v-e-e y-d-a d-e-y-l- ʐ-e-a- ------------------------------------------ Tamoo guorye ʐivyeye yedna dyebyela ʐyena.
A baix hi viu una dona curiosa. Т-м--дол- ж-вее е-н- -а-озн-ла -е-а. Т--- д--- ж---- е--- р-------- ж---- Т-м- д-л- ж-в-е е-н- р-д-з-а-а ж-н-. ------------------------------------ Таму долу живее една радознала жена. 0
Tamoo---l-- ʐi----- ye-n----doznal- --e-a. T---- d---- ʐ------ y---- r-------- ʐ----- T-m-o d-l-o ʐ-v-e-e y-d-a r-d-z-a-a ʐ-e-a- ------------------------------------------ Tamoo doloo ʐivyeye yedna radoznala ʐyena.
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Н---т- го--- -еа--и-и---ѓ-. Н----- г---- б-- ф--- л---- Н-ш-т- г-с-и б-а ф-н- л-ѓ-. --------------------------- Нашите гости беа фини луѓе. 0
N-shi-ye guo--- bye--fi-- ---ѓ--. N------- g----- b--- f--- l------ N-s-i-y- g-o-t- b-e- f-n- l-o-y-. --------------------------------- Nashitye guosti byea fini looѓye.
Els nostres convidats eren gent educada. На---е г-с-- -е----тив---у--. Н----- г---- б-- у----- л---- Н-ш-т- г-с-и б-а у-т-в- л-ѓ-. ----------------------------- Нашите гости беа учтиви луѓе. 0
Na-h--y----o----b-ea-o---tiv--lo-ѓy-. N------- g----- b--- o------- l------ N-s-i-y- g-o-t- b-e- o-c-t-v- l-o-y-. ------------------------------------- Nashitye guosti byea oochtivi looѓye.
Els nostres convidats eren gent interessant. Н-ш-т- -ост--б-а и-т-р-с---луѓе. Н----- г---- б-- и-------- л---- Н-ш-т- г-с-и б-а и-т-р-с-и л-ѓ-. -------------------------------- Нашите гости беа интересни луѓе. 0
N---i-y---uo-ti ---a---------s---l-oѓye. N------- g----- b--- i---------- l------ N-s-i-y- g-o-t- b-e- i-t-e-y-s-i l-o-y-. ---------------------------------------- Nashitye guosti byea intyeryesni looѓye.
Tinc uns fills encantadors. Ј---има- м--- д--а. Ј-- и--- м--- д---- Ј-с и-а- м-л- д-ц-. ------------------- Јас имам мили деца. 0
Ј-s -m-m ---i d--tza. Ј-- i--- m--- d------ Ј-s i-a- m-l- d-e-z-. --------------------- Јas imam mili dyetza.
Però els veïns tenen uns nens maleducats. Н- с-се---е --аа- д--к-----а. Н- с------- и---- д---- д---- Н- с-с-д-т- и-а-т д-с-и д-ц-. ----------------------------- Но соседите имаат дрски деца. 0
No s-------ye ima-t -r-ki --etz-. N- s--------- i---- d---- d------ N- s-s-e-i-y- i-a-t d-s-i d-e-z-. --------------------------------- No sosyeditye imaat drski dyetza.
Que es porten bé els seus fills? Д--------т--д-----е-ми--и? Д--- В----- д--- с- м----- Д-л- В-ш-т- д-ц- с- м-р-и- -------------------------- Дали Вашите деца се мирни? 0
D--i V-shity- ---tza--y----r--? D--- V------- d----- s-- m----- D-l- V-s-i-y- d-e-z- s-e m-r-i- ------------------------------- Dali Vashitye dyetza sye mirni?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...