Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   ku Adjectives 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [heştê]

Adjectives 3

Tria com vols veure la traducció:   
català kurd (Kurmanji) Engegar Més
Ella té un gos. Ku---ekî--ê--e--. K------- w- h---- K-ç-k-k- w- h-y-. ----------------- Kuçikekî wê heye. 0
El gos és gran. Ku--k---z-- e. K---- m---- e- K-ç-k m-z-n e- -------------- Kuçik mezin e. 0
Té un gos gran. K---k--î -ê-yî -e--- h--e. K------- w- y- m---- h---- K-ç-k-k- w- y- m-z-n h-y-. -------------------------- Kuçikekî wê yî mezin heye. 0
Ella té una casa. M--e-e w- h--e. M----- w- h---- M-l-k- w- h-y-. --------------- Maleke wê heye. 0
La casa és petita. Mal -içûk-e. M-- p---- e- M-l p-ç-k e- ------------ Mal piçûk e. 0
Té una casa petita. Ma-e-e ----- pi-ûk-h---. M----- w- y- p---- h---- M-l-k- w- y- p-ç-k h-y-. ------------------------ Maleke wê ye piçûk heye. 0
Ell viu en un hotel. E--d--ot------de-di--ne. E- d- o------ d- d------ E- d- o-ê-e-ê d- d-m-n-. ------------------------ Ew di otêlekê de dimîne. 0
L’hotel és barat. Ot-- e------. O--- e---- e- O-ê- e-z-n e- ------------- Otêl erzan e. 0
Ell s’allotja en un hotel barat. E--d- -t--e-----z-- de--i--ne. E- d- o------ e---- d- d------ E- d- o-ê-e-e e-z-n d- d-m-n-. ------------------------------ Ew di otêleke erzan de dimîne. 0
Ell té un cotxe. Tiri-pê-e-e -î ----. T---------- w- h---- T-r-m-ê-e-e w- h-y-. -------------------- Tirimpêleke wî heye. 0
El cotxe és car. T-rim-êl--iha --. T------- b--- y-- T-r-m-ê- b-h- y-. ----------------- Tirimpêl biha ye. 0
Té un cotxe car. T----p-l--e -- y--biha-hey-. T---------- w- y- b--- h---- T-r-m-ê-e-e w- y- b-h- h-y-. ---------------------------- Tirimpêleke wî ye biha heye. 0
Ell llegeix una novel•la. E--ro--n--ê -ixw-n-. E- r------- d------- E- r-m-n-k- d-x-î-e- -------------------- Ew romanekê dixwîne. 0
La novel•la és avorrida. Ro-a--bêhn---irov -en- d--e. R---- b---- m---- t--- d---- R-m-n b-h-a m-r-v t-n- d-k-. ---------------------------- Roman bêhna mirov teng dike. 0
Llegeix una novel•la avorrida. E- r---ne-- ---nteng-er -i--î-e. E- r------- b---------- d------- E- r-m-n-k- b-h-t-n-k-r d-x-î-e- -------------------------------- Ew romanekê bêhntengker dixwîne. 0
Ella mira una pel•lícula. Ew -îlm--î------e--i-e. E- f------ t----- d---- E- f-l-e-î t-m-ş- d-k-. ----------------------- Ew fîlmekî temaşe dike. 0
La pel•lícula és emocionant. Fîlm-bi k--eca- -. F--- b- k------ e- F-l- b- k-l-c-n e- ------------------ Fîlm bi kelecan e. 0
Ella mira una pel•lícula emocionant. E- fîl---î-b- k-l---- temaşe---ke. E- f------ b- k------ t----- d---- E- f-l-e-î b- k-l-c-n t-m-ş- d-k-. ---------------------------------- Ew fîlmekî bi kelecan temaşe dike. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...