Manual de conversa

ca Passat 1   »   ar ‫صيغة الماضي 1‬

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

‫81[واحد وثمانون]‬

81[wahid wathamanuna]

‫صيغة الماضي 1‬

[syghat almadi 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
escriure يكتب‬ ي---- ي-ت-‬ ----- يكتب‬ 0
yakt-b y----- y-k-a- ------ yaktab
Ell va escriure una carta. ‫ه----ب -س-ل--‬ ‫-- ك-- ر------ ‫-و ك-ب ر-ا-ة-‬ --------------- ‫هو كتب رسالة.‬ 0
hw kuti--ris-la-a. h- k---- r-------- h- k-t-b r-s-l-t-. ------------------ hw kutib risalata.
I ella va escriure una postal. ‫--- ك--ت-ب-اقة.‬ ‫--- ك--- ب------ ‫-ه- ك-ب- ب-ا-ة-‬ ----------------- ‫وهي كتبت بطاقة.‬ 0
w-i -at-b--b-taq---. w-- k----- b-------- w-i k-t-b- b-t-q-t-. -------------------- whi katabt bitaqata.
llegir يقر-‬ ي---- ي-ر-‬ ----- يقرأ‬ 0
ya--a y---- y-q-a ----- yaqra
Ell llegia una revista. ‫ه--ق-أ م----‬ ‫-- ق-- م----- ‫-و ق-أ م-ل-.- -------------- ‫هو قرأ مجلة.‬ 0
hw --ra ------a. h- q--- m------- h- q-r- m-j-a-a- ---------------- hw qara mujlata.
I ella llegia un llibre. ‫وه--قرأت ---ب--.‬ ‫--- ق--- ك------- ‫-ه- ق-أ- ك-ا-ا-.- ------------------ ‫وهي قرأت كتاباً.‬ 0
wh--qara- -t-b--n. w-- q---- k------- w-i q-r-t k-a-a-n- ------------------ whi qarat ktabaan.
prendre / agafar يأخذ ي--- ي-خ- ---- يأخذ 0
y-khu-h y------ y-k-u-h ------- yakhudh
Ell va prendre un cigarret. ‫-و--خذ--ي--ر--‬ ‫-- أ-- س------- ‫-و أ-ذ س-ج-ر-.- ---------------- ‫هو أخذ سيجارة.‬ 0
h--'--h-d- --yuj-----. h- '------ s---------- h- '-k-a-h s-y-j-r-t-. ---------------------- hw 'akhadh sayujarata.
Ella va agafar un tros de xocolata. ‫و-----ذت -طعة --ك-ل--‬ ‫--- أ--- ق--- ش------- ‫-ه- أ-ذ- ق-ع- ش-ك-ل-.- ----------------------- ‫وهي أخذت قطعة شوكولا.‬ 0
w----uk--dhat-qit-atan---uukul-na. w-- '-------- q------- s---------- w-i '-k-i-h-t q-t-a-a- s-u-k-l-n-. ---------------------------------- whi 'ukhidhat qiteatan shuukulana.
Ell era infidel, però ella era fidel. ‫هو كان---ر--خلص--أم---------ت--خ-صة.‬ ‫-- ك-- غ-- م---- أ-- ه- ف---- م------ ‫-و ك-ن غ-ر م-ل-، أ-ا ه- ف-ا-ت م-ل-ة-‬ -------------------------------------- ‫هو كان غير مخلص، أما هي فكانت مخلصة.‬ 0
h----n ---r-ma--l---n- --m-a--i-fa-anat ----lis-tan. h- k-- g--- m--------- '---- h- f------ m----------- h- k-n g-y- m-k-l-s-n- '-m-a h- f-k-n-t m-k-l-s-t-n- ---------------------------------------------------- hw kan ghyr makhlasin, 'amaa hi fakanat mukhlisatan.
Ell era mandrós, però ella era treballadora. ‫-و -ا--كسو-ا----ما -ي--كا-ت--جتهدة-‬ ‫-- ك-- ك------ أ-- ه- ف---- م------- ‫-و ك-ن ك-و-ا-، أ-ا ه- ف-ا-ت م-ت-د-.- ------------------------------------- ‫هو كان كسولاً، أما هي فكانت مجتهدة.‬ 0
hu k-n kswl-a---'--aa-hi f--ana--mu---hidata. h- k-- k------- '---- h- f------ m----------- h- k-n k-w-a-n- '-m-a h- f-k-n-t m-j-a-i-a-a- --------------------------------------------- hu kan kswlaan, 'amaa hi fakanat mujtahidata.
Ell era pobre, però ella era rica. ‫ه- ك-- فقي-اً،-أ-ا هي ف-ان- غ-ية-‬ ‫-- ك-- ف------ أ-- ه- ف---- غ----- ‫-و ك-ن ف-ي-ا-، أ-ا ه- ف-ا-ت غ-ي-.- ----------------------------------- ‫هو كان فقيراً، أما هي فكانت غنية.‬ 0
hu ka- -q---a-- '-maa--i f-----t-g-a-iat-. h- k-- f------- '---- h- f------ g-------- h- k-n f-y-a-n- '-m-a h- f-k-n-t g-a-i-t-. ------------------------------------------ hu kan fqyraan, 'amaa hi fakanat ghaniata.
Ell no tenia diners, sinó deutes. ‫ل- -ك---ديه م-ل- و-نما د-و-.‬ ‫-- ي-- ل--- م--- و---- د----- ‫-م ي-ن ل-ي- م-ل- و-ن-ا د-و-.- ------------------------------ ‫لم يكن لديه مال، وإنما ديون.‬ 0
la- -a-u---ada-h ---i-- wa'----ma --yuwn-. l-- y---- l----- m----- w-------- d------- l-m y-k-n l-d-y- m-l-n- w-'-i-a-a d-y-w-a- ------------------------------------------ lam yakun ladayh malin, wa'iinama duyuwna.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. ‫-- --ن-مح-و------إنم- --حوس-ً-‬ ‫-- ي-- م------- و---- م-------- ‫-م ي-ن م-ظ-ظ-ً- و-ن-ا م-ح-س-ً-‬ -------------------------------- ‫لم يكن محظوظاً، وإنما منحوساً.‬ 0
la- y-----m-zwz-an, w---i-a----n--s-a-. l-- y---- m-------- w-------- m-------- l-m y-k-n m-z-z-a-, w-'-i-a-a m-h-s-a-. --------------------------------------- lam yakun mhzwzaan, wa'iinama mnhwsaan.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. ‫-م ي-ن--ا-حا-، ---ما--ا-ل-ً.‬ ‫-- ي-- ن------ و---- ف------- ‫-م ي-ن ن-ج-ا-، و-ن-ا ف-ش-ا-.- ------------------------------ ‫لم يكن ناجحاً، وإنما فاشلاً.‬ 0
l-m-yaku--na-h-a---wa-ii-a-a----h-a-n. l-- y---- n------- w-------- f-------- l-m y-k-n n-j-a-n- w-'-i-a-a f-s-l-a-. -------------------------------------- lam yakun najhaan, wa'iinama fashlaan.
Ell no era feliç, sinó infeliç. ‫لم يك---س-ور-ً----نما-مس-اء-ً-‬ ‫-- ي-- م------- و---- م-------- ‫-م ي-ن م-ر-ر-ً- و-ن-ا م-ت-ء-ً-‬ -------------------------------- ‫لم يكن مسروراً، وإنما مستاءاً.‬ 0
l-- --kun--srw-a-n--w----n-m- m----a--. l-- y---- m-------- w-------- m-------- l-m y-k-n m-r-r-a-, w-'-i-a-a m-t-'-a-. --------------------------------------- lam yakun msrwraan, wa'iinama msta'aan.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. ‫-- يك----ي--ً، --ن-- ----اً-‬ ‫-- ي-- س------ و---- ي------- ‫-م ي-ن س-ي-ا-، و-ن-ا ي-ئ-ا-.- ------------------------------ ‫لم يكن سعيداً، وإنما يائساً.‬ 0
l-- y--un --y---n- ----in-ma yay-a--. l-- y---- s------- w-------- y------- l-m y-k-n s-y-a-n- w-'-i-a-a y-y-a-n- ------------------------------------- lam yakun seydaan, wa'iinama yaysaan.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. ‫-م-ي-- --ي--ً--و-نما ثق-ل-ا--ل-‬ ‫-- ي-- ظ------ و---- ث--- ا----- ‫-م ي-ن ظ-ي-ا-، و-ن-ا ث-ي- ا-ظ-.- --------------------------------- ‫لم يكن ظريفاً، وإنما ثقيل الظل.‬ 0
la- y-ku----yf--n--w--iin----th-qi---lz--a. l-- y---- z------- w-------- t----- a------ l-m y-k-n z-y-a-n- w-'-i-a-a t-a-i- a-z-l-. ------------------------------------------- lam yakun zryfaan, wa'iinama thaqil alzala.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...