Manual de conversa

ca Passat 1   »   hi भूतकाल १

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

८१ [इक्यासी]

81 [ikyaasee]

भूतकाल १

[bhootakaal 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català hindi Engegar Més
escriure ल-ख-ा ल---- ल-ख-ा ----- लिखना 0
likhana l------ l-k-a-a ------- likhana
Ell va escriure una carta. उस-े-एक-प-्- लि-ा उ--- ए- प--- ल--- उ-न- ए- प-्- ल-ख- ----------------- उसने एक पत्र लिखा 0
u-a-e e----tr-lik-a u---- e- p--- l---- u-a-e e- p-t- l-k-a ------------------- usane ek patr likha
I ella va escriure una postal. औ- -स-- एक -ा--ड --खा औ- उ--- ए- क---- ल--- औ- उ-न- ए- क-र-ड ल-ख- --------------------- और उसने एक कार्ड लिखा 0
a-r u------- k-ar- -ikha a-- u---- e- k---- l---- a-r u-a-e e- k-a-d l-k-a ------------------------ aur usane ek kaard likha
llegir प-़-ा प---- प-़-ा ----- पढ़ना 0
pad-ana p------ p-d-a-a ------- padhana
Ell llegia una revista. उसन- एक-प-्रिक---ढ़ी उ--- ए- प------ प-- उ-न- ए- प-्-ि-ा प-ी ------------------- उसने एक पत्रिका पढ़ी 0
us--e ek-pa--ik- ----ee u---- e- p------ p----- u-a-e e- p-t-i-a p-d-e- ----------------------- usane ek patrika padhee
I ella llegia un llibre. औ- उसन--एक--ुस्-क-प-ी औ- उ--- ए- प----- प-- औ- उ-न- ए- प-स-त- प-ी --------------------- और उसने एक पुस्तक पढ़ी 0
a---usa-- ---pu--ak-p----e a-- u---- e- p----- p----- a-r u-a-e e- p-s-a- p-d-e- -------------------------- aur usane ek pustak padhee
prendre / agafar ल-ना ल--- ल-न- ---- लेना 0
le-a l--- l-n- ---- lena
Ell va prendre un cigarret. उसने -क---ग-ेट--ी उ--- ए- स----- ल- उ-न- ए- स-ग-े- ल- ----------------- उसने एक सिगरेट ली 0
usa-e--k -i---et-lee u---- e- s------ l-- u-a-e e- s-g-r-t l-e -------------------- usane ek sigaret lee
Ella va agafar un tros de xocolata. उ--- --कले- का--क--ुक-ा लि-ा उ--- च----- क- ए- ट---- ल--- उ-न- च-क-े- क- ए- ट-क-ा ल-य- ---------------------------- उसने चॉकलेट का एक टुकडा लिया 0
usa-e--ho-ale--ka-e- -u-a-a---ya u---- c------- k- e- t----- l--- u-a-e c-o-a-e- k- e- t-k-d- l-y- -------------------------------- usane chokalet ka ek tukada liya
Ell era infidel, però ella era fidel. वह-बेवफ़------ल------ह व--दार-थी व- ब---- थ-- ल---- व- व----- थ- व- ब-व-ा थ-, ल-क-न व- व-ा-ा- थ- ------------------------------- वह बेवफ़ा था, लेकिन वह वफ़ादार थी 0
va----------ha,-----n -ah --f-a-aa- thee v-- b----- t--- l---- v-- v-------- t--- v-h b-v-f- t-a- l-k-n v-h v-f-a-a-r t-e- ---------------------------------------- vah bevafa tha, lekin vah vafaadaar thee
Ell era mandrós, però ella era treballadora. व- आ--ी-थ-- --कि--व--म-न-- थी व- आ--- थ-- ल---- व- म---- थ- व- आ-स- थ-, ल-क-न व- म-न-ी थ- ----------------------------- वह आलसी था, लेकिन वह महनती थी 0
vah -al---e-th-- l-ki----h--a----t-- --ee v-- a------ t--- l---- v-- m-------- t--- v-h a-l-s-e t-a- l-k-n v-h m-h-n-t-e t-e- ----------------------------------------- vah aalasee tha, lekin vah mahanatee thee
Ell era pobre, però ella era rica. व- ग-ीब --, ल-क-न--ह-ध-वा---ी व- ग--- थ-- ल---- व- ध---- थ- व- ग-ी- थ-, ल-क-न व- ध-व-न थ- ----------------------------- वह गरीब था, लेकिन वह धनवान थी 0
vah-gare-- --a- -ek---v----ha--v--n----e v-- g----- t--- l---- v-- d-------- t--- v-h g-r-e- t-a- l-k-n v-h d-a-a-a-n t-e- ---------------------------------------- vah gareeb tha, lekin vah dhanavaan thee
Ell no tenia diners, sinó deutes. उसक--पास--ैस--नह-ं-थे, बल्कि उस--र---्- -े उ--- प-- प--- न--- थ-- ब---- उ- प- क--- थ- उ-क- प-स प-स- न-ी- थ-, ब-्-ि उ- प- क-्- थ- ------------------------------------------ उसके पास पैसे नहीं थे, बल्कि उस पर कर्ज़ थे 0
us-k- --as--a-s--na-i- the--ba-ki--s --r -arz --e u---- p--- p---- n---- t--- b---- u- p-- k--- t-- u-a-e p-a- p-i-e n-h-n t-e- b-l-i u- p-r k-r- t-e ------------------------------------------------- usake paas paise nahin the, balki us par karz the
Ell no tenia sort, sinó mala sort. उसका----ाग्--न-ी--था,--ल्-- दुर-भा-्य--ा उ--- स------ न--- थ-- ब---- द-------- थ- उ-क- स-भ-ग-य न-ी- थ-, ब-्-ि द-र-भ-ग-य थ- ---------------------------------------- उसका सौभाग्य नहीं था, बल्कि दुर्भाग्य था 0
usaka-s---h-agy--a-in -h-,-----i--ur--a-gy -ha u---- s-------- n---- t--- b---- d-------- t-- u-a-a s-u-h-a-y n-h-n t-a- b-l-i d-r-h-a-y t-a ---------------------------------------------- usaka saubhaagy nahin tha, balki durbhaagy tha
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. उस-े-प-स सफल-ा न--ं थी, ब--क----फ--ा-थी उ--- प-- स---- न--- थ-- ब---- अ----- थ- उ-क- प-स स-ल-ा न-ी- थ-, ब-्-ि अ-फ-त- थ- --------------------------------------- उसके पास सफलता नहीं थी, बल्कि असफलता थी 0
u---e pa---s--h-l--a nahi- -hee,--a--i-as-pha------h-e u---- p--- s-------- n---- t---- b---- a--------- t--- u-a-e p-a- s-p-a-a-a n-h-n t-e-, b-l-i a-a-h-l-t- t-e- ------------------------------------------------------ usake paas saphalata nahin thee, balki asaphalata thee
Ell no era feliç, sinó infeliç. व---ं-ु--ट-नह-- था बल--ि -स--ु-्- था व- स------ न--- थ- ब---- अ------- थ- व- स-त-ष-ट न-ी- थ- ब-्-ि अ-ं-ु-्- थ- ------------------------------------ वह संतुष्ट नहीं था बल्कि असंतुष्ट था 0
v-- sa-tu--- -a--- -h- -al-i a----u--- --a v-- s------- n---- t-- b---- a-------- t-- v-h s-n-u-h- n-h-n t-a b-l-i a-a-t-s-t t-a ------------------------------------------ vah santusht nahin tha balki asantusht tha
Ell no tenia sort, sinó mala sort. व- ----नही--थ-,-बल्-ि -ुख--था व- ख-- न--- थ-- ब---- द--- थ- व- ख-श न-ी- थ-, ब-्-ि द-ख- थ- ----------------------------- वह खुश नहीं था, बल्कि दुखी था 0
v-- -h-s--n---n---a--bal-i-du---e --a v-- k---- n---- t--- b---- d----- t-- v-h k-u-h n-h-n t-a- b-l-i d-k-e- t-a ------------------------------------- vah khush nahin tha, balki dukhee tha
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. वह--ुश---न--- था,---्-----खा--ा व- स---- न--- थ-- ब---- र--- थ- व- स-श-ल न-ी- थ-, ब-्-ि र-ख- थ- ------------------------------- वह सुशील नहीं था, बल्कि रूखा था 0
v-h -u--ee--na-i--t--------i-r--k-a--ha v-- s------ n---- t--- b---- r----- t-- v-h s-s-e-l n-h-n t-a- b-l-i r-o-h- t-a --------------------------------------- vah susheel nahin tha, balki rookha tha

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...