Manual de conversa

ca Passat 1   »   hu Múlt 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [nyolcvanegy]

Múlt 1

Tria com vols veure la traducció:   
català hongarès Engegar Més
escriure írni í--- í-n- ---- írni 0
Ell va escriure una carta. Ő (f-rf-) e-- --v---- írt. Ő (------ e-- l------ í--- Ő (-é-f-) e-y l-v-l-t í-t- -------------------------- Ő (férfi) egy levelet írt. 0
I ella va escriure una postal. És ő---ő) eg--képe--a-o- ír-. É- ő (--- e-- k--------- í--- É- ő (-ő- e-y k-p-s-a-o- í-t- ----------------------------- És ő (nő) egy képeslapot írt. 0
llegir o-va-ni o------ o-v-s-i ------- olvasni 0
Ell llegia una revista. Ő -f--fi) eg- maga--n----vaso-t. Ő (------ e-- m------- o-------- Ő (-é-f-) e-y m-g-z-n- o-v-s-t-. -------------------------------- Ő (férfi) egy magazint olvasott. 0
I ella llegia un llibre. É--ő-(n------ könyv-t -l-a-o--. É- ő (--- e-- k------ o-------- É- ő (-ő- e-y k-n-v-t o-v-s-t-. ------------------------------- És ő (nő) egy könyvet olvasott. 0
prendre / agafar ve-ni v---- v-n-i ----- venni 0
Ell va prendre un cigarret. Ő-v-tt -gy -ig-ret--t. Ő v--- e-- c---------- Ő v-t- e-y c-g-r-t-á-. ---------------------- Ő vett egy cigarettát. 0
Ella va agafar un tros de xocolata. Ő ve---egy ----- -s-------t. Ő v--- e-- d---- c---------- Ő v-t- e-y d-r-b c-o-o-á-é-. ---------------------------- Ő vett egy darab csokoládét. 0
Ell era infidel, però ella era fidel. Ő-----f-- h-tle- -ol-- d--- -nő---ű-ég---v--t. Ő (------ h----- v---- d- ő (--- h------ v---- Ő (-é-f-) h-t-e- v-l-, d- ő (-ő- h-s-g-s v-l-. ---------------------------------------------- Ő (férfi) hűtlen volt, de ő (nő) hűséges volt. 0
Ell era mandrós, però ella era treballadora. Ő -férfi--lus-- vo--,-de----nő) --o-g---as-vo-t. Ő (------ l---- v---- d- ő (--- s--------- v---- Ő (-é-f-) l-s-a v-l-, d- ő (-ő- s-o-g-l-a- v-l-. ------------------------------------------------ Ő (férfi) lusta volt, de ő (nő) szorgalmas volt. 0
Ell era pobre, però ella era rica. Ő--fé---)-s--gé-y vo-t, ---- ---- ---d-g--ol-. Ő (------ s------ v---- d- ő (--- g----- v---- Ő (-é-f-) s-e-é-y v-l-, d- ő (-ő- g-z-a- v-l-. ---------------------------------------------- Ő (férfi) szegény volt, de ő (nő) gazdag volt. 0
Ell no tenia diners, sinó deutes. Nem-pén-- v---- --nem---ó-ság-. N-- p---- v---- h---- a-------- N-m p-n-e v-l-, h-n-m a-ó-s-g-. ------------------------------- Nem pénze volt, hanem adóssága. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. Nem -ze-e-c--je-v-lt- h-ne- -ec-j-. N-- s---------- v---- h---- p------ N-m s-e-e-c-é-e v-l-, h-n-m p-c-j-. ----------------------------------- Nem szerencséje volt, hanem pechje. 0
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. N-m s-ke---vo-t--han-m-k--a-c-. N-- s----- v---- h---- k------- N-m s-k-r- v-l-, h-n-m k-d-r-a- ------------------------------- Nem sikere volt, hanem kudarca. 0
Ell no era feliç, sinó infeliç. Ne- v--- -----det-- --n-- -l--e----e-. N-- v--- e--------- h---- e----------- N-m v-l- e-é-e-e-t- h-n-m e-é-e-e-l-n- -------------------------------------- Nem volt elégedett, hanem elégedetlen. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. N-m-v--t szer---s-s- h--em---er-ncsé-l-n. N-- v--- s---------- h---- s------------- N-m v-l- s-e-e-c-é-, h-n-m s-e-e-c-é-l-n- ----------------------------------------- Nem volt szerencsés, hanem szerencsétlen. 0
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. Ne--v-l--szimp--ikus---an-- antipa-i-us. N-- v--- s----------- h---- a----------- N-m v-l- s-i-p-t-k-s- h-n-m a-t-p-t-k-s- ---------------------------------------- Nem volt szimpatikus, hanem antipatikus. 0

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...