Manual de conversa

ca Passat 1   »   lt Praeitis 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [aštuoniasdešimt vienas]

Praeitis 1

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
escriure ra-y-i r----- r-š-t- ------ rašyti 0
Ell va escriure una carta. J---(-a)r--ė--a-š-ą. J-- (------- l------ J-s (-a-r-š- l-i-k-. -------------------- Jis (pa)rašė laišką. 0
I ella va escriure una postal. O -i-(u--r--ė---vi----. O j- (------- a-------- O j- (-ž-r-š- a-v-r-k-. ----------------------- O ji (už)rašė atviruką. 0
llegir s--ityti s------- s-a-t-t- -------- skaityti 0
Ell llegia una revista. Ji---ka--ė--l----ru-t--ž----lą. J-- s----- i---------- ž------- J-s s-a-t- i-i-s-r-o-ą ž-r-a-ą- ------------------------------- Jis skaitė iliustruotą žurnalą. 0
I ella llegia un llibre. O -----a-t---n--ą. O j- s----- k----- O j- s-a-t- k-y-ą- ------------------ O ji skaitė knygą. 0
prendre / agafar i--i i--- i-t- ---- imti 0
Ell va prendre un cigarret. J-- -a--ė c-ga-e-ę. J-- p---- c-------- J-s p-ė-ė c-g-r-t-. ------------------- Jis paėmė cigaretę. 0
Ella va agafar un tros de xocolata. Ji---ė-ė ---a--lį --ko---o. J- p---- g------- š-------- J- p-ė-ė g-b-l-l- š-k-l-d-. --------------------------- Ji paėmė gabalėlį šokolado. 0
Ell era infidel, però ella era fidel. Ji---u-- -ei---ki--s,---t-----u----š-iki--. J-- b--- n----------- b-- j- b--- i-------- J-s b-v- n-i-t-k-m-s- b-t j- b-v- i-t-k-m-. ------------------------------------------- Jis buvo neištikimas, bet ji buvo ištikima. 0
Ell era mandrós, però ella era treballadora. J-s-b-vo t-n-i---,-be- -i--uv---ar--t-. J-- b--- t-------- b-- j- b--- d------- J-s b-v- t-n-i-y-, b-t j- b-v- d-r-š-i- --------------------------------------- Jis buvo tinginys, bet ji buvo darbšti. 0
Ell era pobre, però ella era rica. J-- b--- n-tu-t-n-as, -et-ji--uvo tu--i-ga. J-- b--- n----------- b-- j- b--- t-------- J-s b-v- n-t-r-i-g-s- b-t j- b-v- t-r-i-g-. ------------------------------------------- Jis buvo neturtingas, bet ji buvo turtinga. 0
Ell no tenia diners, sinó deutes. J-- ---ėjo -e-p-n-gų- b---s--l-. J-- t----- n- p------ b-- s----- J-s t-r-j- n- p-n-g-, b-t s-o-ų- -------------------------------- Jis turėjo ne pinigų, bet skolų. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. Jis -eturėj----im-s- j-m----i-e--. J-- n------- l------ j-- n-------- J-s n-t-r-j- l-i-ė-, j-m n-s-s-k-. ---------------------------------- Jis neturėjo laimės, jam nesisekė. 0
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. J------i---ė,-jį-p---eki-j- --s-k--s. J-- n-------- j- p--------- n-------- J-m n-s-s-k-, j- p-r-e-i-j- n-s-k-ė-. ------------------------------------- Jam nesisekė, jį persekiojo nesėkmės. 0
Ell no era feliç, sinó infeliç. J-s----- -e-p-te--i----- be--nep--e-k-ntas. J-- b--- n- p----------- b-- n------------- J-s b-v- n- p-t-n-i-t-s- b-t n-p-t-n-i-t-s- ------------------------------------------- Jis buvo ne patenkintas, bet nepatenkintas. 0
Ell no tenia sort, sinó mala sort. J-s---vo-ne -----nga-, be- -el--m-ngas. J-- b--- n- l--------- b-- n----------- J-s b-v- n- l-i-i-g-s- b-t n-l-i-i-g-s- --------------------------------------- Jis buvo ne laimingas, bet nelaimingas. 0
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. J-s b----ne-s--p--i---s- -et n-simpat--k--. J-- b--- n- s----------- b-- n------------- J-s b-v- n- s-m-a-i-k-s- b-t n-s-m-a-i-k-s- ------------------------------------------- Jis buvo ne simpatiškas, bet nesimpatiškas. 0

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...