Manual de conversa

ca Passat 2   »   es Pretérito 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

Passat 2

82 [ochenta y dos]

Pretérito 2

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
Havies de trucar a una ambulància? ¿--v-s---qu- -ed-r u----mb--a--ia? ¿------- q-- p---- u-- a---------- ¿-u-i-t- q-e p-d-r u-a a-b-l-n-i-? ---------------------------------- ¿Tuviste que pedir una ambulancia?
Havies de trucar al metge? ¿Tuvi--e---e l--ma- ----édi-o? ¿------- q-- l----- a- m------ ¿-u-i-t- q-e l-a-a- a- m-d-c-? ------------------------------ ¿Tuviste que llamar al médico?
Havies de trucar a la policia? ¿Tuv-st- que --ama- a------l--ía? ¿------- q-- l----- a l- p------- ¿-u-i-t- q-e l-a-a- a l- p-l-c-a- --------------------------------- ¿Tuviste que llamar a la policía?
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. ¿-ie-- -u-t-d---- número-de te-é--n-? --ce -n mo--n-o --n ---te-í-. ¿----- (------ e- n----- d- t-------- H--- u- m------ a-- l- t----- ¿-i-n- (-s-e-) e- n-m-r- d- t-l-f-n-? H-c- u- m-m-n-o a-n l- t-n-a- ------------------------------------------------------------------- ¿Tiene (usted) el número de teléfono? Hace un momento aún lo tenía.
Té l’adreça? Fa no res la tenia. ¿--en--(-st-d)--- dire---ó------e--- --m--to -ún-l- -----. ¿----- (------ l- d--------- H--- u- m------ a-- l- t----- ¿-i-n- (-s-e-) l- d-r-c-i-n- H-c- u- m-m-n-o a-n l- t-n-a- ---------------------------------------------------------- ¿Tiene (usted) la dirección? Hace un momento aún la tenía.
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. ¿T-en--(-s-ed- e- --a-- (-- -a ciu-a-)--H--- u----men-- a-- ----en-a. ¿----- (------ e- p---- (-- l- c------- H--- u- m------ a-- l- t----- ¿-i-n- (-s-e-) e- p-a-o (-e l- c-u-a-)- H-c- u- m-m-n-o a-n l- t-n-a- --------------------------------------------------------------------- ¿Tiene (usted) el plano (de la ciudad)? Hace un momento aún lo tenía.
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. ¿(Él)-l--gó-a -i---o? -- p--- --eg-r---t-e---. ¿---- l---- a t------ N- p--- l----- a t------ ¿-É-) l-e-ó a t-e-p-? N- p-d- l-e-a- a t-e-p-. ---------------------------------------------- ¿(Él) llegó a tiempo? No pudo llegar a tiempo.
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. ¿---o-----e--ca--n---No p-d---n-o-t--r-----am-n-. ¿-------- e- c------ N- p--- e-------- e- c------ ¿-n-o-t-ó e- c-m-n-? N- p-d- e-c-n-r-r e- c-m-n-. ------------------------------------------------- ¿Encontró el camino? No pudo encontrar el camino.
T’entenia? No em podia entendre. ¿-- -n----ió--No--e pu-o e---n-er. ¿-- e-------- N- m- p--- e-------- ¿-e e-t-n-i-? N- m- p-d- e-t-n-e-. ---------------------------------- ¿Te entendió? No me pudo entender.
Per què no vas poder arribar a l’hora? ¿P-- --é-n--pud--t-----g-r a ------? ¿--- q-- n- p------ l----- a t------ ¿-o- q-é n- p-d-s-e l-e-a- a t-e-p-? ------------------------------------ ¿Por qué no pudiste llegar a tiempo?
Per què no vas poder trobar el camí? ¿--r -ué no pud-st- en---tra-----c-mino? ¿--- q-- n- p------ e-------- e- c------ ¿-o- q-é n- p-d-s-e e-c-n-r-r e- c-m-n-? ---------------------------------------- ¿Por qué no pudiste encontrar el camino?
Per què no el podies entendre? ¿Po---ué--o ---is-e-e--e-der--? ¿--- q-- n- p------ e---------- ¿-o- q-é n- p-d-s-e e-t-n-e-l-? ------------------------------- ¿Por qué no pudiste entenderlo?
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. No -ud--ll---r a--iempo-p-r-ue ---pasa-- ni--ú- -ut--ú-. N- p--- l----- a t----- p----- n- p----- n----- a------- N- p-d- l-e-a- a t-e-p- p-r-u- n- p-s-b- n-n-ú- a-t-b-s- -------------------------------------------------------- No pude llegar a tiempo porque no pasaba ningún autobús.
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. N- ---- en-o-trar el cam--o-po------- t-n-a u- pl-no. N- p--- e-------- e- c----- p----- n- t---- u- p----- N- p-d- e-c-n-r-r e- c-m-n- p-r-u- n- t-n-a u- p-a-o- ----------------------------------------------------- No pude encontrar el camino porque no tenía un plano.
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. N--pude en---d-rlo-p--q-e-l--m-s------t-ba-d---si-------a. N- p--- e--------- p----- l- m----- e----- d-------- a---- N- p-d- e-t-n-e-l- p-r-u- l- m-s-c- e-t-b- d-m-s-a-o a-t-. ---------------------------------------------------------- No pude entenderlo porque la música estaba demasiado alta.
Vaig haver de prendre un taxi. T-ve--u--c-ger--n--a--. T--- q-- c---- u- t---- T-v- q-e c-g-r u- t-x-. ----------------------- Tuve que coger un taxi.
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. T--e --- c----a--------no-(de l---i----). T--- q-- c------ u- p---- (-- l- c------- T-v- q-e c-m-r-r u- p-a-o (-e l- c-u-a-)- ----------------------------------------- Tuve que comprar un plano (de la ciudad).
Vaig haver d’apagar la ràdio. T--e-q---apaga--la radio. T--- q-- a----- l- r----- T-v- q-e a-a-a- l- r-d-o- ------------------------- Tuve que apagar la radio.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat. Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a ‘l'estranger’ mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!