Manual de conversa

ca Passat 3   »   he ‫עבר 3‬

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

‫83 [שמונים ושלוש]‬

83 [shmonim w\'shalosh]

‫עבר 3‬

[avar 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
trucar ‫לט---‬ ‫------ ‫-ט-פ-‬ ------- ‫לטלפן‬ 0
l't-l--n l------- l-t-l-e- -------- l'talfen
He trucat. ‫אנ--ט---תי-‬ ‫--- ט------- ‫-נ- ט-פ-ת-.- ------------- ‫אני טלפנתי.‬ 0
an--t-l--n-i. a-- t-------- a-i t-l-a-t-. ------------- ani tilfanti.
He trucat per telèfon tota l’estona. ‫-- -ז-ן -ל-נ-י-‬ ‫-- ה--- ט------- ‫-ל ה-מ- ט-פ-ת-.- ----------------- ‫כל הזמן טלפנתי.‬ 0
k-- h----n--ilfant-. k-- h----- t-------- k-l h-z-a- t-l-a-t-. -------------------- kol hazman tilfanti.
preguntar ‫-שא-ל‬ ‫------ ‫-ש-ו-‬ ------- ‫לשאול‬ 0
l-sh--l l------ l-s-'-l ------- lish'ol
Li he preguntat. ‫אנ---אלתי-‬ ‫--- ש------ ‫-נ- ש-ל-י-‬ ------------ ‫אני שאלתי.‬ 0
an- -------i. a-- s-------- a-i s-a-a-t-. ------------- ani sha'alti.
Sempre he preguntat. ‫תמ----א-תי.‬ ‫---- ש------ ‫-מ-ד ש-ל-י-‬ ------------- ‫תמיד שאלתי.‬ 0
ta-i----a-a-t-. t---- s-------- t-m-d s-a-a-t-. --------------- tamid sha'alti.
explicar ‫--פר‬ ‫----- ‫-ס-ר- ------ ‫לספר‬ 0
lesa-er l------ l-s-p-r ------- lesaper
Li he explicat. ‫א---ס-פ-ת-.‬ ‫--- ס------- ‫-נ- ס-פ-ת-.- ------------- ‫אני סיפרתי.‬ 0
a-- --p--ti. a-- s------- a-i s-p-r-i- ------------ ani siparti.
Li he explicat tota la història. ‫ס-------ת-כל-ה--פו-.‬ ‫------ א- כ- ה------- ‫-י-ר-י א- כ- ה-י-ו-.- ---------------------- ‫סיפרתי את כל הסיפור.‬ 0
sipa--i et--o- -asi---. s------ e- k-- h------- s-p-r-i e- k-l h-s-p-r- ----------------------- siparti et kol hasipur.
estudiar ‫-----‬ ‫------ ‫-ל-ו-‬ ------- ‫ללמוד‬ 0
l--m-d l----- l-l-o- ------ lilmod
He estudiat. ‫אנ--למ---.‬ ‫--- ל------ ‫-נ- ל-ד-י-‬ ------------ ‫אני למדתי.‬ 0
ani l-made--. a-- l-------- a-i l-m-d-t-. ------------- ani lamadeti.
He estudiat tot el vespre. ‫-מד-י-כל -ע---‬ ‫----- כ- ה----- ‫-מ-ת- כ- ה-ר-.- ---------------- ‫למדתי כל הערב.‬ 0
l-ma-eti-ko--ha---ev. l------- k-- h------- l-m-d-t- k-l h-'-r-v- --------------------- lamadeti kol ha'erev.
treballar ‫-----‬ ‫------ ‫-ע-ו-‬ ------- ‫לעבוד‬ 0
la--vod l------ l-'-v-d ------- la'avod
He treballat. ‫-ני עבד--.‬ ‫--- ע------ ‫-נ- ע-ד-י-‬ ------------ ‫אני עבדתי.‬ 0
a-- a-a-e--. a-- a------- a-i a-a-e-i- ------------ ani avadeti.
He treballat tot el dia. ‫ע-ד-י--ל-היו-.‬ ‫----- כ- ה----- ‫-ב-ת- כ- ה-ו-.- ---------------- ‫עבדתי כל היום.‬ 0
a-----i-kol h--o-. a------ k-- h----- a-a-e-i k-l h-y-m- ------------------ avadeti kol hayom.
menjar ‫---ול‬ ‫------ ‫-א-ו-‬ ------- ‫לאכול‬ 0
l-'e---l l------- l-'-k-o- -------- le'ekhol
He menjat. ‫א-י-אכל--.‬ ‫--- א------ ‫-נ- א-ל-י-‬ ------------ ‫אני אכלתי.‬ 0
an--a-h-l--. a-- a------- a-i a-h-l-i- ------------ ani akhalti.
M’he menjat tot el menjar. ‫-כל-- -ת כ--ה-וכ--‬ ‫----- א- כ- ה------ ‫-כ-ת- א- כ- ה-ו-ל-‬ -------------------- ‫אכלתי את כל האוכל.‬ 0
akh---i ---kol--a'---e-. a------ e- k-- h-------- a-h-l-i e- k-l h-'-k-e-. ------------------------ akhalti et kol ha'okhel.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!