Manual de conversa

ca Passat 3   »   ja 過去形 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [八十三]

83 [Yasomi]

過去形 3

[kako katachi 3]

català japonès Engegar Més
trucar 電話する 電話する 0
d---- s--- de--- s--u denwa suru d-n-a s-r- ----------
He trucat. 電話した 。 電話した 。 0
d---- s----. de--- s----. denwa shita. d-n-a s-i-a. -----------.
He trucat per telèfon tota l’estona. ずっと 電話していた 。 ずっと 電話していた 。 0
z---- d---- s---- i--. zu--- d---- s---- i--. zutto denwa shite ita. z-t-o d-n-a s-i-e i-a. ---------------------.
preguntar 質問する 質問する 0
s-------- s--- sh------- s--u shitsumon suru s-i-s-m-n s-r- --------------
Li he preguntat. 質問した 。 質問した 。 0
s-------- s----. sh------- s----. shitsumon shita. s-i-s-m-n s-i-a. ---------------.
Sempre he preguntat. いつも 質問した 。 いつも 質問した 。 0
i----- s-------- s----. it---- s-------- s----. itsumo shitsumon shita. i-s-m- s-i-s-m-n s-i-a. ----------------------.
explicar 語る 語る 0
k----- ka---u kataru k-t-r- ------
Li he explicat. 語った 。 語った 。 0
k------. ka-----. katatta. k-t-t-a. -------.
Li he explicat tota la història. お話 すべてを 語った 。 お話 すべてを 語った 。 0
o------- s----- o k------. oh------ s----- o k------. ohanashi subete o katatta. o-a-a-h- s-b-t- o k-t-t-a. -------------------------.
estudiar 学ぶ 学ぶ 0
m----- ma---u manabu m-n-b- ------
He estudiat. 学んだ 。 学んだ 。 0
m------. ma-----. mananda. m-n-n-a. -------.
He estudiat tot el vespre. 一晩中 勉強した 。 一晩中 勉強した 。 0
h-------- b----- s----. hi------- b----- s----. hitobanjū benkyō shita. h-t-b-n-ū b-n-y- s-i-a. ----------------------.
treballar 働く 働く 0
h------- ha-----u hataraku h-t-r-k- --------
He treballat. 働いた 。 働いた 。 0
h--------. ha-------. hataraita. h-t-r-i-a. ---------.
He treballat tot el dia. 一日中 働いた 。 一日中 働いた 。 0
i---------- h--------. ic--------- h--------. ichinichijū hataraita. i-h-n-c-i-ū h-t-r-i-a. ---------------------.
menjar 食べる 食べる 0
t----- ta---u taberu t-b-r- ------
He menjat. 食べた 。 食べた 。 0
t-----. ta----. tabeta. t-b-t-. ------.
M’he menjat tot el menjar. 料理を 全部 食べた 。 料理を 全部 食べた 。 0
r---- o z---- t-----. ry--- o z---- t-----. ryōri o zenbu tabeta. r-ō-i o z-n-u t-b-t-. --------------------.

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!