Manual de conversa

ca Passat 3   »   uk Минулий час 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [вісімдесят три]

83 [visimdesyat try]

Минулий час 3

[Mynulyy̆ chas 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català ucraïnès Engegar Més
trucar Т-леф---в--и Т----------- Т-л-ф-н-в-т- ------------ Телефонувати 0
Tel-f---va-y T----------- T-l-f-n-v-t- ------------ Telefonuvaty
He trucat. Я-т-л-фон-в---- теле----вал-. Я т---------- / т------------ Я т-л-ф-н-в-в / т-л-ф-н-в-л-. ----------------------------- Я телефонував / телефонувала. 0
YA-t----onuv---/ t-l-f-n-v--a. Y- t---------- / t------------ Y- t-l-f-n-v-v / t-l-f-n-v-l-. ------------------------------ YA telefonuvav / telefonuvala.
He trucat per telèfon tota l’estona. Я---сь -а---е-еф--у--- ---елефон-в--а. Я в--- ч-- т---------- / т------------ Я в-с- ч-с т-л-ф-н-в-в / т-л-ф-н-в-л-. -------------------------------------- Я весь час телефонував / телефонувала. 0
YA ve-- c--s t---f-n---v-/-tel--on----a. Y- v--- c--- t---------- / t------------ Y- v-s- c-a- t-l-f-n-v-v / t-l-f-n-v-l-. ---------------------------------------- YA vesʹ chas telefonuvav / telefonuvala.
preguntar За---ув-ти З--------- З-п-т-в-т- ---------- Запитувати 0
Za----v-ty Z--------- Z-p-t-v-t- ---------- Zapytuvaty
Li he preguntat. Я-з--и-ав-/--ап-т--а. Я з------ / з-------- Я з-п-т-в / з-п-т-л-. --------------------- Я запитав / запитала. 0
YA ----tav - z-pyt--a. Y- z------ / z-------- Y- z-p-t-v / z-p-t-l-. ---------------------- YA zapytav / zapytala.
Sempre he preguntat. Я--а--т--ав-/ --пит-вала за-ж--. Я з-------- / з--------- з------ Я з-п-т-в-в / з-п-т-в-л- з-в-д-. -------------------------------- Я запитував / запитувала завжди. 0
Y- --p---va- ---ap----a-a-z--z--y. Y- z-------- / z--------- z------- Y- z-p-t-v-v / z-p-t-v-l- z-v-h-y- ---------------------------------- YA zapytuvav / zapytuvala zavzhdy.
explicar Р-зп--і---и Р---------- Р-з-о-і-а-и ----------- Розповідати 0
R-z-ovi-aty R---------- R-z-o-i-a-y ----------- Rozpovidaty
Li he explicat. Я -оз-о-і- - --з-овіл-. Я р------- / р--------- Я р-з-о-і- / р-з-о-і-а- ----------------------- Я розповів / розповіла. 0
Y--r--po--v /-r-----i--. Y- r------- / r--------- Y- r-z-o-i- / r-z-o-i-a- ------------------------ YA rozpoviv / rozpovila.
Li he explicat tota la història. Я ро-п-в-в - ро-п-віл--ці-у --т----. Я р------- / р-------- ц--- і------- Я р-з-о-і- / р-з-о-і-а ц-л- і-т-р-ю- ------------------------------------ Я розповів / розповіла цілу історію. 0
Y- r----viv-/ --z-o-il---si---i-tori-u. Y- r------- / r-------- t---- i-------- Y- r-z-o-i- / r-z-o-i-a t-i-u i-t-r-y-. --------------------------------------- YA rozpoviv / rozpovila tsilu istoriyu.
estudiar В---ися В------ В-и-и-я ------- Вчитися 0
V--y-y--a V-------- V-h-t-s-a --------- Vchytysya
He estudiat. Я--чився-/-в--ла--. Я в----- / в------- Я в-и-с- / в-и-а-я- ------------------- Я вчився / вчилася. 0
Y--v-h-v--a-/-vchy-----. Y- v------- / v--------- Y- v-h-v-y- / v-h-l-s-a- ------------------------ YA vchyvsya / vchylasya.
He estudiat tot el vespre. Я вч---- - вчи-а-я-------вечі-. Я в----- / в------ ц---- в----- Я в-и-с- / в-и-а-я ц-л-й в-ч-р- ------------------------------- Я вчився / вчилася цілий вечір. 0
Y- v-h--s-a-- -c--las-a -s-l-y̆-------. Y- v------- / v-------- t------ v------ Y- v-h-v-y- / v-h-l-s-a t-i-y-̆ v-c-i-. --------------------------------------- YA vchyvsya / vchylasya tsilyy̆ vechir.
treballar Пр----а-и П-------- П-а-ю-а-и --------- Працювати 0
P----yuvaty P---------- P-a-s-u-a-y ----------- Pratsyuvaty
He treballat. Я п--ц-----/--р---в--а. Я п------- / п--------- Я п-а-ю-а- / п-а-ю-а-а- ----------------------- Я працював / працювала. 0
Y- pr-ts---a- /-p-a-syu--l-. Y- p--------- / p----------- Y- p-a-s-u-a- / p-a-s-u-a-a- ---------------------------- YA pratsyuvav / pratsyuvala.
He treballat tot el dia. Я--р--юв-- - -р-цюв-л- в-с- де-ь. Я п------- / п-------- в--- д---- Я п-а-ю-а- / п-а-ю-а-а в-с- д-н-. --------------------------------- Я працював / працювала весь день. 0
YA p---s-uv-v --p----y---la ---- d--ʹ. Y- p--------- / p---------- v--- d---- Y- p-a-s-u-a- / p-a-s-u-a-a v-s- d-n-. -------------------------------------- YA pratsyuvav / pratsyuvala vesʹ denʹ.
menjar Ї--и Ї--- Ї-т- ---- Їсти 0
Ïs-y I---- I-s-y ----- Ïsty
He menjat. Я-з’ї-----’-ла. Я з--- / з----- Я з-ї- / з-ї-а- --------------- Я з’їв / з’їла. 0
Y- z--̈v - zʺ--la. Y- z---- / z------ Y- z-i-v / z-i-l-. ------------------ YA zʺïv / zʺïla.
M’he menjat tot el menjar. Я-з’ї--- з-ї-- --- --у. Я з--- / з---- у-- ї--- Я з-ї- / з-ї-а у-ю ї-у- ----------------------- Я з’їв / з’їла усю їжу. 0
Y- -ʺïv -------- ---u ---hu. Y- z---- / z----- u--- i----- Y- z-i-v / z-i-l- u-y- i-z-u- ----------------------------- YA zʺïv / zʺïla usyu ïzhu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!