Manual de conversa

ca Passat 4   »   zh 过去时4

84 [vuitanta-quatre]

Passat 4

Passat 4

84[八十四]

84 [Bāshísì]

过去时4

[guòqù shí 4]

català xinès (simplificat) Engegar Més
llegir 读书--书 读书,看书 0
d----, k----- dú---- k----ū dúshū, kànshū d-s-ū, k-n-h- -----,-------
He llegit. 我 读- 了 。 我 读完 了 。 0
w- d- w------. wǒ d- w------. wǒ dú wánliǎo. w- d- w-n-i-o. -------------.
He llegit la novel•la sencera. 整篇 长--- 我 都 读- 了 。 整篇 长篇小说 我 都 读完 了 。 0
Z---- p--- c-------- x------- w- d- d- w------. Zh--- p--- c-------- x------- w- d- d- w------. Zhěng piān chángpiān xiǎoshuō wǒ dū dú wánliǎo. Z-ě-g p-ā- c-á-g-i-n x-ǎ-s-u- w- d- d- w-n-i-o. ----------------------------------------------.
entendre / comprendre 明白-----会 明白,理解,领会 0
M------, l----, l------ Mí------ l----- l-----ì Míngbái, lǐjiě, lǐnghuì M-n-b-i, l-j-ě, l-n-h-ì -------,------,--------
He entès. 我 明- 了 /我 懂 了 。 我 明白 了 /我 懂 了 。 0
w- m--------/ w- d-----. wǒ m--------/ w- d-----. wǒ míngbáile/ wǒ dǒngle. w- m-n-b-i-e/ w- d-n-l-. ------------/----------.
He comprès tot el text. 整个 文- 我 都- 了 。 整个 文章 我 都懂 了 。 0
Z------ w------- w- d- d-----. Zh----- w------- w- d- d-----. Zhěnggè wénzhāng wǒ dū dǒngle. Z-ě-g-è w-n-h-n- w- d- d-n-l-. -----------------------------.
respondre 回答 回答 0
H---- Hu--á Huídá H-í-á -----
He respost. 我 回- 了 。 我 回答 了 。 0
w- h------. wǒ h------. wǒ huídále. w- h-í-á-e. ----------.
He respost a totes les preguntes. 我 回- 了 所-- 问- 。 我 回答 了 所有的 问题 。 0
W- h------ s----- d- w----. Wǒ h------ s----- d- w----. Wǒ huídále suǒyǒu de wèntí. W- h-í-á-e s-ǒ-ǒ- d- w-n-í. --------------------------.
Ho sé – Ho sabia. 我 知- –- 早- 知- 了 。 我 知道 –我 早就 知道 了 。 0
W- z----- – w- z-- j-- z-------. Wǒ z----- – w- z-- j-- z-------. Wǒ zhīdào – wǒ zǎo jiù zhīdàole. W- z-ī-à- – w- z-o j-ù z-ī-à-l-. ----------–--------------------.
Ho escric – Ho he escrit. 我 把- 写- –- 已- 把- 写-- 了 。 我 把它 写下 –我 已经 把它 写下来 了 。 0
W- b- t- x-- x-- – w- y----- b- t- x-- x-------. Wǒ b- t- x-- x-- – w- y----- b- t- x-- x-------. Wǒ bǎ tā xiě xià – wǒ yǐjīng bǎ tā xiě xiàláile. W- b- t- x-ě x-à – w- y-j-n- b- t- x-ě x-à-á-l-. -----------------–-----------------------------.
Ho sento – Ho he sentit. 我 听 这- –-- 我 听-- 了 。 我 听 这个 –这个 我 听说过 了 。 0
W- t--- z---- – z---- w- t--- s--------. Wǒ t--- z---- – z---- w- t--- s--------. Wǒ tīng zhège – zhège wǒ tīng shuōguòle. W- t-n- z-è-e – z-è-e w- t-n- s-u-g-ò-e. --------------–------------------------.
Ho agafo – Ho he agafat. 我 取- –- 已- 把- 取- 了 。 我 取来 –我 已经 把它 取来 了 。 0
W- q- l-- – w- y----- b- t- q- l----. Wǒ q- l-- – w- y----- b- t- q- l----. Wǒ qǔ lái – wǒ yǐjīng bǎ tā qǔ láile. W- q- l-i – w- y-j-n- b- t- q- l-i-e. ----------–-------------------------.
Ho porto – Ho he portat. 我 带- –- 已- 把- 带- 了 。 我 带来 –我 已经 把它 带来 了 。 0
W- d-- l-- – w- y----- b- t- d-- l----. Wǒ d-- l-- – w- y----- b- t- d-- l----. Wǒ dài lái – wǒ yǐjīng bǎ tā dài láile. W- d-i l-i – w- y-j-n- b- t- d-i l-i-e. -----------–--------------------------.
Ho compro – Ho he comprat. 我 买 这- –- 已- 把 这- 买- 了 。 我 买 这个 –我 已经 把 这个 买来 了 。 0
W- m-- z---- – w- y----- b- z---- m-- l----. Wǒ m-- z---- – w- y----- b- z---- m-- l----. Wǒ mǎi zhège – wǒ yǐjīng bǎ zhège mǎi láile. W- m-i z-è-e – w- y-j-n- b- z-è-e m-i l-i-e. -------------–-----------------------------.
Ho espero – Ho esperava. 我 等 –- 等- 了 。 我 等 –我 等过 了 。 0
W- d--- – w- d--------. Wǒ d--- – w- d--------. Wǒ děng – wǒ děngguòle. W- d-n- – w- d-n-g-ò-e. --------–-------------.
Ho explico – Ho he explicat. 我 解- 这- –- 已- 解-- 这- 了 。 我 解释 这个 –我 已经 解释过 这个 了 。 0
W- j----- z---- – w- y----- j-------- z------. Wǒ j----- z---- – w- y----- j-------- z------. Wǒ jiěshì zhège – wǒ yǐjīng jiěshìguò zhègele. W- j-ě-h- z-è-e – w- y-j-n- j-ě-h-g-ò z-è-e-e. ----------------–----------------------------.
Ho conec – Ho coneixia. 我 知- 这- –- 已- 知- 这- 了 。 我 知道 这个 –我 已经 知道 这个 了 。 0
W- z----- z---- – w- y----- z----- z------. Wǒ z----- z---- – w- y----- z----- z------. Wǒ zhīdào zhège – wǒ yǐjīng zhīdào zhègele. W- z-ī-à- z-è-e – w- y-j-n- z-ī-à- z-è-e-e. ----------------–-------------------------.

Les paraules negatives no es tradueixen a la llengua materna

Les persones multilingües, quan llegeixen, tradueixen inconscientment a la seva llengua materna. Això succeeix de manera espontània: els lectors ni tan sols se n'adonen. Podria afirmar-se que el cervell funciona com un traductor simultani. Però no ho tradueix tot! Un estudi ha revelat que el cervell té un filtre incorporat. Aquest filtre decideix què és el que es tradueix. I sembla com si el filtre ignorés determinades paraules. Les paraules negatives no es tradueixen a l'idioma matern. Uns científics van fer un experiment amb parlants de xinès com a llengua materna. Tots els individus parlaven anglès com a segona llengua. Els subjectes de la prova havien d'avaluar diverses paraules angleses. Aquestes paraules tenien diferent contingut emocional. Hi havia termes positius, negatius i neutres. Es va investigar el cervell dels subjectes mentre llegien les paraules. És a dir, els científics van mesurar l'activitat elèctrica del cervell. Així van poder veure la manera de treballar del cervell. Quan es traduïen paraules s'originaven alguns senyals. Aquests senyals indicaven que el cervell estava actiu. Tanmateix, amb les paraules negatives dels subjectes no van mostrar cap activitat. Només es traduïen els termes positius o neutrals. Els investigadors no saben per què passa això. En teoria, el cervell ha de processar totes les paraules de la mateixa manera. És possible que el filtre cerebral examini prèviament cada paraula. Aquesta anàlisi tindria lloc mentre la paraula es llegeix en el segon idioma. Si la paraula és negativa, llavors la memòria es bloqueja. D'aquesta manera no es pot recórrer la llengua materna. Les persones poden reaccionar molt sensiblement davant les paraules. Potser el cervell només vol protegir d'un xoc emocional...