Manual de conversa

ca Passat dels verbs modals 2   »   fr Passé des modaux 2

88 [vuitanta-vuit]

Passat dels verbs modals 2

Passat dels verbs modals 2

88 [quatre-vingt-huit]

Passé des modaux 2

Tria com vols veure la traducció:   
català francès Engegar Més
El meu fill no volia jugar amb nines. Mon-f-ls--e-v-ula-------jouer à -a-p--p-e. M-- f--- n- v------ p-- j---- à l- p------ M-n f-l- n- v-u-a-t p-s j-u-r à l- p-u-é-. ------------------------------------------ Mon fils ne voulait pas jouer à la poupée. 0
La meva filla no volia jugar a futbol. M--f--l- ne v-ulait-pas j-u-r--u-f---ba--. M- f---- n- v------ p-- j---- a- f-------- M- f-l-e n- v-u-a-t p-s j-u-r a- f-o-b-l-. ------------------------------------------ Ma fille ne voulait pas jouer au football. 0
La meva dona no va voler jugar amb mi als escacs. Ma fe-me-ne-voula-t-------u-----e- m-i-a-x ----cs. M- f---- n- v------ p-- j---- a--- m-- a-- é------ M- f-m-e n- v-u-a-t p-s j-u-r a-e- m-i a-x é-h-c-. -------------------------------------------------- Ma femme ne voulait pas jouer avec moi aux échecs. 0
Els meus fills no van voler fer una passejada. M-s-e-f-nt-----vo-l---n- p---fa-re de-p------d-. M-- e------ n- v-------- p-- f---- d- p--------- M-s e-f-n-s n- v-u-a-e-t p-s f-i-e d- p-o-e-a-e- ------------------------------------------------ Mes enfants ne voulaient pas faire de promenade. 0
Ells no volien endreçar l’habitació. Il- ne--oul-ie-- p------g-- -- c--mbre. I-- n- v-------- p-- r----- l- c------- I-s n- v-u-a-e-t p-s r-n-e- l- c-a-b-e- --------------------------------------- Ils ne voulaient pas ranger la chambre. 0
Ells no volien anar al llit. I-- n- --ula--n- p-s ----r -u---t. I-- n- v-------- p-- a---- a- l--- I-s n- v-u-a-e-t p-s a-l-r a- l-t- ---------------------------------- Ils ne voulaient pas aller au lit. 0
Ell no podia menjar gelats. I- -’a--it-p-- -e dr--t -- --nge- de gl-ce. I- n------ p-- l- d---- d- m----- d- g----- I- n-a-a-t p-s l- d-o-t d- m-n-e- d- g-a-e- ------------------------------------------- Il n’avait pas le droit de manger de glace. 0
Ell no podia menjar xocolata. I--n’av--t--a- -------t de----ger de choc--at. I- n------ p-- l- d---- d- m----- d- c-------- I- n-a-a-t p-s l- d-o-t d- m-n-e- d- c-o-o-a-. ---------------------------------------------- Il n’avait pas le droit de manger de chocolat. 0
Ell no podia menjar caramels. Il--’--ai---a- le-d---t de---nge- de----bon-. I- n------ p-- l- d---- d- m----- d- b------- I- n-a-a-t p-s l- d-o-t d- m-n-e- d- b-n-o-s- --------------------------------------------- Il n’avait pas le droit de manger de bonbons. 0
Em podia desitjar alguna cosa. J- --u-a-- -- sou-a--e- -u--q-- ch-s-. J- p------ m- s-------- q------ c----- J- p-u-a-s m- s-u-a-t-r q-e-q-e c-o-e- -------------------------------------- Je pouvais me souhaiter quelque chose. 0
Em vaig poder comprar un vestit. J---o-vais--’--h-te- -ne--o--. J- p------ m-------- u-- r---- J- p-u-a-s m-a-h-t-r u-e r-b-. ------------------------------ Je pouvais m’acheter une robe. 0
Vaig poder prendre un bombó de praliné. J- p-u-a-s-p--n--- un-pr-li-é. J- p------ p------ u- p------- J- p-u-a-s p-e-d-e u- p-a-i-é- ------------------------------ Je pouvais prendre un praliné. 0
Que podies fumar a l’avió? E-t--e -u---u-----a-s-f--er-dans ---vi-- ? E----- q-- t- p------ f---- d--- l------ ? E-t-c- q-e t- p-u-a-s f-m-r d-n- l-a-i-n ? ------------------------------------------ Est-ce que tu pouvais fumer dans l’avion ? 0
Que podies beure cervesa a l’hospital? Est--- -u- tu -o-vai- --i-e-d------i--- à ----p--a- ? E----- q-- t- p------ b---- d- l- b---- à l-------- ? E-t-c- q-e t- p-u-a-s b-i-e d- l- b-è-e à l-h-p-t-l ? ----------------------------------------------------- Est-ce que tu pouvais boire de la bière à l’hôpital ? 0
Que podies portar el gos a l’hotel? Es--ce-que--u p-uva----men---l--------- --h---l ? E----- q-- t- p------ a----- l- c---- à l------ ? E-t-c- q-e t- p-u-a-s a-e-e- l- c-i-n à l-h-t-l ? ------------------------------------------------- Est-ce que tu pouvais amener le chien à l’hôtel ? 0
Durant les vacances, els nens podien estar a fora fins tard. Pe-------e---ac--ces--l-------nts ava------a p--mis---n-de r--t---l-ngt-mps d--or-. P------ l-- v-------- l-- e------ a------ l- p--------- d- r----- l-------- d------ P-n-a-t l-s v-c-n-e-, l-s e-f-n-s a-a-e-t l- p-r-i-s-o- d- r-s-e- l-n-t-m-s d-h-r-. ----------------------------------------------------------------------------------- Pendant les vacances, les enfants avaient la permission de rester longtemps dehors. 0
Podien jugar molt de temps al pati. Il----ai------ -er--ss--n-de -ouer--on-tem-s-d----la--o--. I-- a------ l- p--------- d- j---- l-------- d--- l- c---- I-s a-a-e-t l- p-r-i-s-o- d- j-u-r l-n-t-m-s d-n- l- c-u-. ---------------------------------------------------------- Ils avaient la permission de jouer longtemps dans la cour. 0
Podien quedar-se desperts fins tard. Ils-a---en--la--e-m-ssion de -eil-e- ----. I-- a------ l- p--------- d- v------ t---- I-s a-a-e-t l- p-r-i-s-o- d- v-i-l-r t-r-. ------------------------------------------ Ils avaient la permission de veiller tard. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Consells contra l'oblit

Aprendre no sempre resulta senzill. Fins i tot quan ens diverteix pot resultar esgotador. Però ens alegrem quan aconseguim aprendre alguna cosa. Estem orgullosos dels nostres progressos. Desafortunadament, també és possible oblidar el que hem après. Això és un problema freqüent en el cas concret dels idiomes. La majoria de nosaltres aprèn un o diversos idiomes a l'escola. Moltes vegades, després del període escolar, aquest coneixement es perd. Poques vegades tenim ocasió de tornar a parlar les llengües apreses. En la nostra vida quotidiana ens manegem exclusivament amb el nostre idioma matern. La resta dels idiomes els utilitzem només a les vacances. Però si un saber no s'activa de forma regular, llavors s'oblida. El nostre cervell necessita entrenament. Podríem comparar-lo amb un múscul. Aquest múscul cal exercitar-lo, si no es debilita. Però hi ha mitjans per combatre l'oblit. El més important és aplicar regularment els coneixements apresos. Seguir uns ‘rituals’ fixos ens pot servir d'ajuda. Podem planificar un petit programa pels diferents dies de la setmana. Per exemple: llegir un llibre en la llengua en qüestió dilluns. Escoltar una emissora estrangera dimecres. Divendres escriure un diari en la llengua que no volem oblidar. Així es combina lectura, audició i escriptura. En conseqüència, els coneixements s'activen per diferents vies. Tots aquests exercicis no han de durar massa, amb mitja hora n'hi ha prou. Però sí que és important realitzar-los amb regularitat! Els estudis mostren que el que vam aprendre una vegada roman en el nostre cervell durant dècades. Es tracta simplement de treure-ho del calaix...