Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   de Nebensätze mit ob

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [dreiundneunzig]

Nebensätze mit ob

Pots fer clic a cada espai en blanc per veure el text o:   
català alemany Engegar Més
No sé si m’estima. Ic- w--- n----- o- e- m--- l----. Ich weiß nicht, ob er mich liebt. 0
No sé si tornarà. Ic- w--- n----- o- e- z----------. Ich weiß nicht, ob er zurückkommt. 0
No sé si em trucarà. Ic- w--- n----- o- e- m--- a-----. Ich weiß nicht, ob er mich anruft. 0
Si m’estima? No ho sé. Ob e- m--- w--- l----? Ob er mich wohl liebt? 0
Si tornarà? No ho sé. Ob e- w--- z----------? Ob er wohl zurückkommt? 0
Si em trucarà? No ho sé. Ob e- m--- w--- a-----? Ob er mich wohl anruft? 0
Em pregunto si pensa en mi. Ic- f---- m---- o- e- a- m--- d----. Ich frage mich, ob er an mich denkt. 0
Em pregunto si en té una altra. Ic- f---- m---- o- e- e--- a----- h--. Ich frage mich, ob er eine andere hat. 0
Em pregunto si menteix. Ic- f---- m---- o- e- l---. Ich frage mich, ob er lügt. 0
No sé si pensa en mi. Ob e- w--- a- m--- d----? Ob er wohl an mich denkt? 0
No sé si en té una altra. Ob e- w--- e--- a----- h--? Ob er wohl eine andere hat? 0
No sé si diu la veritat. Ob e- w--- d-- W------- s---? Ob er wohl die Wahrheit sagt? 0
Dubto que realment li agradi. Ic- z-------- o- e- m--- w------- m--. Ich zweifele, ob er mich wirklich mag. 0
Dubto que m’escrigui. Ic- z-------- o- e- m-- s-------. Ich zweifele, ob er mir schreibt. 0
Dubto que es casi amb mi. Ic- z-------- o- e- m--- h-------. Ich zweifele, ob er mich heiratet. 0
Si li agrado? No ho sé. Ob e- m--- w--- w------- m--? Ob er mich wohl wirklich mag? 0
Si m’escriurà? No ho sé. Ob e- m-- w--- s-------? Ob er mir wohl schreibt? 0
Si es casarà amb mi? No ho sé. Ob e- m--- w--- h-------? Ob er mich wohl heiratet? 0

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...