Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   sk Vedľajšie vety s či

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [deväťdesiattri]

Vedľajšie vety s či

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
No sé si m’estima. N--ie-,-č---- ---i. N------ č- m- ľ---- N-v-e-, č- m- ľ-b-. ------------------- Neviem, či ma ľúbi. 0
No sé si tornarà. Ne-i-m, č---- -rá-i. N------ č- s- v----- N-v-e-, č- s- v-á-i- -------------------- Neviem, či sa vráti. 0
No sé si em trucarà. Nev-em,-č---i---vo--. N------ č- m- z------ N-v-e-, č- m- z-v-l-. --------------------- Neviem, či mi zavolá. 0
Si m’estima? No ho sé. Či ma-vô--- -ú--? Č- m- v---- ľ---- Č- m- v-b-c ľ-b-? ----------------- Či ma vôbec ľúbi? 0
Si tornarà? No ho sé. Či-sa vôb-- --áti? Č- s- v---- v----- Č- s- v-b-c v-á-i- ------------------ Či sa vôbec vráti? 0
Si em trucarà? No ho sé. Či--- -ô--- z-v-l-? Č- m- v---- z------ Č- m- v-b-c z-v-l-? ------------------- Či mi vôbec zavolá? 0
Em pregunto si pensa en mi. P-ta--sa------a -----y---. P---- s-- č- n- m-- m----- P-t-m s-, č- n- m-a m-s-í- -------------------------- Pýtam sa, či na mňa myslí. 0
Em pregunto si en té una altra. Pý-am--a- ---m- neja-- dru--. P---- s-- č- m- n----- d----- P-t-m s-, č- m- n-j-k- d-u-ú- ----------------------------- Pýtam sa, či má nejakú druhú. 0
Em pregunto si menteix. P-t-m ----či --a--. P---- s-- č- k----- P-t-m s-, č- k-a-e- ------------------- Pýtam sa, či klame. 0
No sé si pensa en mi. Č- le--na-m-- m-slí? Č- l-- n- m-- m----- Č- l-n n- m-a m-s-í- -------------------- Či len na mňa myslí? 0
No sé si en té una altra. Či--en n----n-ja----r--ú? Č- l-- n--- n----- d----- Č- l-n n-m- n-j-k- d-u-ú- ------------------------- Či len nemá nejakú druhú? 0
No sé si diu la veritat. Či le- hov-r---r--d-? Č- l-- h----- p------ Č- l-n h-v-r- p-a-d-? --------------------- Či len hovorí pravdu? 0
Dubto que realment li agradi. Poch----em --tom, č------- -kut--ne ---. P--------- o t--- č- m- m- s------- r--- P-c-y-u-e- o t-m- č- m- m- s-u-o-n- r-d- ---------------------------------------- Pochybujem o tom, či ma má skutočne rád. 0
Dubto que m’escrigui. P-chyb---m-o -o-- či------p--e. P--------- o t--- č- m- n------ P-c-y-u-e- o t-m- č- m- n-p-š-. ------------------------------- Pochybujem o tom, či mi napíše. 0
Dubto que es casi amb mi. P-ch-bu--m----o-- či s- -o----u ož-ní. P--------- o t--- č- s- s- m--- o----- P-c-y-u-e- o t-m- č- s- s- m-o- o-e-í- -------------------------------------- Pochybujem o tom, či sa so mnou ožení. 0
Si li agrado? No ho sé. Ći -a m--l-- -ao-aj -ád? Ć- m- m- l-- n----- r--- Ć- m- m- l-n n-o-a- r-d- ------------------------ Ći ma má len naozaj rád? 0
Si m’escriurà? No ho sé. Či -i--en --pí-e? Č- m- l-- n------ Č- m- l-n n-p-š-? ----------------- Či mi len napíše? 0
Si es casarà amb mi? No ho sé. Či----len so-mno--ož--í? Č- s- l-- s- m--- o----- Č- s- l-n s- m-o- o-e-í- ------------------------ Či sa len so mnou ožení? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...