Manual de conversa

ca Subordinades amb si   »   ti “ከም” ዘለዎም ንኡስ ሓሳብት

93 [noranta-tres]

Subordinades amb si

Subordinades amb si

93 [ተስዓንሰለስተን]

93 [tesi‘aniselesiteni]

“ከም” ዘለዎም ንኡስ ሓሳብት

[“kemi” zelewomi ni’usi ḥasabiti]

Tria com vols veure la traducció:   
català tigrinya Engegar Més
No sé si m’estima. ንሱ-ከ-ዘፍቅ-- ኣይፈል-ን-የ። ን- ከ------ ኣ-------- ን- ከ-ዘ-ቅ-ኒ ኣ-ፈ-ጥ-‘-። -------------------- ንሱ ከምዘፍቅረኒ ኣይፈልጥን‘የ። 0
ni-- -emiz-fik’---------f------ni-ye። n--- k-------------- a--------------- n-s- k-m-z-f-k-i-e-ī a-i-e-i-’-n-‘-e- ------------------------------------- nisu kemizefik’irenī ayifelit’ini‘ye።
No sé si tornarà. ንሱ ከ------ይ-ል--‘የ። ን- ከ----- ይ------- ን- ከ-ዝ-ለ- ይ-ል-ን-የ- ------------------ ንሱ ከምዝምለስ ይፈልጥን‘የ። 0
n------mi--m----- yifelit’i-----። n--- k----------- y-------------- n-s- k-m-z-m-l-s- y-f-l-t-i-i-y-። --------------------------------- nisu kemizimilesi yifelit’ini‘ye።
No sé si em trucarà. ን-ሱ-ምዝድው-ለ- ይ--ጥ---። ን ሱ-------- ይ------- ን ሱ-ም-ድ-ለ-ይ ይ-ል-ን-የ- -------------------- ን ሱከምዝድውለለይ ይፈልጥን‘የ። 0
ni-s-k-----d--il-l-y--y-f----’-ni-y-። n- s----------------- y-------------- n- s-k-m-z-d-w-l-l-y- y-f-l-t-i-i-y-። ------------------------------------- ni sukemizidiwileleyi yifelit’ini‘ye።
Si m’estima? No ho sé. ከ--ዘፍ-ረ--? ከ- ዘ---- ? ከ- ዘ-ቅ-ኒ ? ---------- ከም ዘፍቅረኒ ? 0
k----ze---’--en--? k--- z---------- ? k-m- z-f-k-i-e-ī ? ------------------ kemi zefik’irenī ?
Si tornarà? No ho sé. ከም--ምለስ-? ከ- ዝ--- ? ከ- ዝ-ለ- ? --------- ከም ዝምለስ ? 0
kemi ------s--? k--- z------- ? k-m- z-m-l-s- ? --------------- kemi zimilesi ?
Si em trucarà? No ho sé. ከም -ድ--ለይ ? ከ- ዝ----- ? ከ- ዝ-ው-ለ- ? ----------- ከም ዝድውለለይ ? 0
k------d-w--eleyi-? k--- z----------- ? k-m- z-d-w-l-l-y- ? ------------------- kemi zidiwileleyi ?
Em pregunto si pensa en mi. ይ-ስበ--ዲ- ዝ-- -ቶ---ኒ ። ይ---- ዲ- ዝ-- ሕ- ኣ-- ። ይ-ስ-ኒ ዲ- ዝ-ል ሕ- ኣ-ኒ ። --------------------- ይሓስበኒ ዲዩ ዝብል ሕቶ ኣሎኒ ። 0
y-h-------- dīy- ------ ḥ----a---- ። y---------- d--- z----- h---- a---- ። y-h-a-i-e-ī d-y- z-b-l- h-i-o a-o-ī ። ------------------------------------- yiḥasibenī dīyu zibili ḥito alonī ።
Em pregunto si en té una altra. ካ---ኣላ--ድያ -ብ- ሕቶ--ሎ-። ካ-- ኣ-- ድ- ዝ-- ሕ- ኣ--- ካ-እ ኣ-ቶ ድ- ዝ-ል ሕ- ኣ-ኒ- ---------------------- ካልእ ኣላቶ ድያ ዝብል ሕቶ ኣሎኒ። 0
ka-i’----at- d--a z-b--i ----- al-n-። k----- a---- d--- z----- h---- a----- k-l-’- a-a-o d-y- z-b-l- h-i-o a-o-ī- ------------------------------------- kali’i alato diya zibili ḥito alonī።
Em pregunto si menteix. ይ-ሱ-ዲ- --ል -ቶ-ኣ-ኒ። ይ-- ዲ- ዝ-- ሕ- ኣ--- ይ-ሱ ዲ- ዝ-ል ሕ- ኣ-ኒ- ------------------ ይሕሱ ዲዩ ዝብል ሕቶ ኣሎኒ። 0
y--̣is- -ī-- ----li --i---al-nī። y------ d--- z----- h---- a----- y-h-i-u d-y- z-b-l- h-i-o a-o-ī- -------------------------------- yiḥisu dīyu zibili ḥito alonī።
No sé si pensa en mi. ከ--ዝሓስ-ኒ ? ከ- ዝ---- ? ከ- ዝ-ስ-ኒ ? ---------- ከም ዝሓስበኒ ? 0
k----z-h--si-enī-? k--- z---------- ? k-m- z-h-a-i-e-ī ? ------------------ kemi ziḥasibenī ?
No sé si en té una altra. ካ-እ--ም-ዘላ--? ካ-- ከ- ዘ-- ? ካ-እ ከ- ዘ-ቶ ? ------------ ካልእ ከም ዘላቶ ? 0
k-li’- k-mi--e--t--? k----- k--- z----- ? k-l-’- k-m- z-l-t- ? -------------------- kali’i kemi zelato ?
No sé si diu la veritat. እ------- ዝ-ረ--? እ- ሓ- ከ- ዝ--- ? እ- ሓ- ከ- ዝ-ረ- ? --------------- እቲ ሓቂ ከም ዝዛረብ ? 0
i----̣ak’ī-k-m- ziz-re-- ? i-- h----- k--- z------- ? i-ī h-a-’- k-m- z-z-r-b- ? -------------------------- itī ḥak’ī kemi zizarebi ?
Dubto que realment li agradi. ና--ሓ- -ም-ፈ--ኒ--ጣ-ጠር--ሎ-። ና---- ከ------ እ---- ኣ--- ና-ብ-ቂ ከ-ዝ-ት-ኒ እ-ራ-ር ኣ-ኹ- ------------------------ ናይብሓቂ ከምዝፈትወኒ እጣራጠር ኣሎኹ። 0
n-yi-ih-ak-ī k---zi-et---n- it-ara---r- alo---። n----------- k------------- i---------- a------ n-y-b-h-a-’- k-m-z-f-t-w-n- i-’-r-t-e-i a-o-̱-። ----------------------------------------------- nayibiḥak’ī kemizifetiwenī it’arat’eri aloẖu።
Dubto que m’escrigui. እ-ሕፈለ- ---ኢለ-እጣ--ር-ኣ-ኹ። እ----- ዲ- ኢ- እ---- ኣ--- እ-ሕ-ለ- ዲ- ኢ- እ-ራ-ር ኣ-ኹ- ----------------------- እጽሕፈለይ ዲዩ ኢለ እጣራጠር ኣሎኹ። 0
i----ḥ---l--- d--u---e -t’a--t---i-----̱-። i------------- d--- ī-- i---------- a------ i-s-i-̣-f-l-y- d-y- ī-e i-’-r-t-e-i a-o-̱-። ------------------------------------------- its’iḥifeleyi dīyu īle it’arat’eri aloẖu።
Dubto que es casi amb mi. ከ-ዝምር-ወ- ----ር ኣ--። ከ------- እ---- ኣ--- ከ-ዝ-ር-ወ- እ-ራ-ር ኣ-ኹ- ------------------- ከምዝምርዓወኒ እጣራጠር ኣሎኹ። 0
kemiz-m--i-aw-nī-i--a-at--ri-alo-̱-። k--------------- i---------- a------ k-m-z-m-r-‘-w-n- i-’-r-t-e-i a-o-̱-። ------------------------------------ kemizimiri‘awenī it’arat’eri aloẖu።
Si li agrado? No ho sé. ና--ሓዊ--ም-------? ና---- ከ- ዝ---- ? ና-ብ-ዊ ከ- ዝ-ት-ኒ ? ---------------- ናይብሓዊ ከም ዝፈትወኒ ? 0
nay-b---a-ī--emi -i--tiwenī ? n---------- k--- z--------- ? n-y-b-h-a-ī k-m- z-f-t-w-n- ? ----------------------------- nayibiḥawī kemi zifetiwenī ?
Si m’escriurà? No ho sé. ከም --ሕ--- ? ከ- ዝ----- ? ከ- ዝ-ሕ-ለ- ? ----------- ከም ዝጽሕፈለይ ? 0
k-m- -i--’-ḥ-f------? k--- z-------------- ? k-m- z-t-’-h-i-e-e-i ? ---------------------- kemi zits’iḥifeleyi ?
Si es casarà amb mi? No ho sé. ከ-----ዓ---? ከ- ዝ----- ? ከ- ዝ-ር-ወ- ? ----------- ከም ዝምርዓወኒ ? 0
k-m--z--i-i-----ī-? k--- z----------- ? k-m- z-m-r-‘-w-n- ? ------------------- kemi zimiri‘awenī ?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell la gramàtica?

Comencem a aprendre la nostra llengua materna quan som nadons. Això succeeix automàticament. No ens en adonem. Però aquest aprenentatge exigeix ​​del nostre cervell una gran eficiència. Aprendre la gramàtica, per exemple, suposa molta feina. Cada dia en sent noves coses. Permanentment en rep nous estímuls. Ara bé, el cervell no pot processar cada estímul de forma individual. Ha de procedir econòmicament. Per això s'orienta cap a les regularitats. El cervell pren nota del que sent sovint. Registra la freqüència amb què una cosa apareix. Per concatenació d'exemples acaba derivant una regla gramatical. Els nens saben si una una oració està bé o malament. Encara que no saben per què. Coneixen les regles sense haver-les après. La gent gran aprèn de forma diferent. Ja coneixen les estructures de la seva llengua materna. Aquestes estructures són la base sobre la qual es sostenen les noves regles gramaticals. Però per aprendre, els adults necessiten classes. Quan el cervell aprèn gramàtica, es construeix un sistema sòlid. Això es reflecteix bé, per exemple, amb els noms i els verbs. Els uns i els altres s'emmagatzemen en diferents regions del cervell. Són àrees cerebrals diferents les que estan actives quan es processen. També les regles simples s'aprenen de forma diferent a les regles complexes. Amb les regles complexes, són diverses les regions del cervell que treballen a la vegada. De quina manera aprèn exactament el cervell la gramàtica, és una cosa que encara no s'ha investigat. Però se sap que, en principi, es pot aprendre qualsevol gramàtica...