Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   bs Veznici 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [devedeset i četiri]

Veznici 1

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Č---j --k kiša-ne p---ta-e. Č---- d-- k--- n- p-------- Č-k-j d-k k-š- n- p-e-t-n-. --------------------------- Čekaj dok kiša ne prestane. 0
Espera fins que (jo) acabi. Ček-j d----avrši-. Č---- d-- z------- Č-k-j d-k z-v-š-m- ------------------ Čekaj dok završim. 0
Espera fins que (ell) torni. Č--aj do- se-o--n---r-ti. Č---- d-- s- o- n- v----- Č-k-j d-k s- o- n- v-a-i- ------------------------- Čekaj dok se on ne vrati. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Ja ---a- --k -i--- k--- -----u--. J- č---- d-- m- s- k--- n- o----- J- č-k-m d-k m- s- k-s- n- o-u-i- --------------------------------- Ja čekam dok mi se kosa ne osuši. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. J--č---m dok s--f--m -e-z-v---. J- č---- d-- s- f--- n- z------ J- č-k-m d-k s- f-l- n- z-v-š-. ------------------------------- Ja čekam dok se film ne završi. 0
Espero que es posi verd el semàfor. Ja č-ka----k na --m-f--u n-----e ze--no. J- č---- d-- n- s------- n- b--- z------ J- č-k-m d-k n- s-m-f-r- n- b-d- z-l-n-. ---------------------------------------- Ja čekam dok na semaforu ne bude zeleno. 0
Quan te’n vas de vacances? K--a p-tu--š-na -od--n-- o--o-? K--- p------ n- g------- o----- K-d- p-t-j-š n- g-d-š-j- o-m-r- ------------------------------- Kada putuješ na godišnji odmor? 0
Abans de les vacances d’estiu? J-š------ ljetn-----spusta? J-- p---- l------ r-------- J-š p-i-e l-e-n-g r-s-u-t-? --------------------------- Još prije ljetnog raspusta? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Da, -oš---ije-n------č-- --e--- r-s--s-. D-- j-- p---- n--- p---- l----- r------- D-, j-š p-i-e n-g- p-č-e l-e-n- r-s-u-t- ---------------------------------------- Da, još prije nego počne ljetni raspust. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. P-p-a-i--ro-, p---e --g- --o -oč-e--i--. P------ k---- p---- n--- š-- p---- z---- P-p-a-i k-o-, p-i-e n-g- š-o p-č-e z-m-. ---------------------------------------- Popravi krov, prije nego što počne zima. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. O-e-i ruk-, p-i-- -e-o š-o-sjedn-š-za-s--. O---- r---- p---- n--- š-- s------ z- s--- O-e-i r-k-, p-i-e n-g- š-o s-e-n-š z- s-o- ------------------------------------------ Operi ruke, prije nego što sjedneš za sto. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Zatvo---p--zo----r-j- ne-o --o --ađ-š. Z------ p------ p---- n--- š-- i------ Z-t-o-i p-o-o-, p-i-e n-g- š-o i-a-e-. -------------------------------------- Zatvori prozor, prije nego što izađeš. 0
Quan véns a casa? Ka-- ć-š doć---uć-? K--- ć-- d--- k---- K-d- ć-š d-ć- k-ć-? ------------------- Kada ćeš doći kući? 0
Després de la classe? N---- na-t---? N---- n------- N-k-n n-s-a-e- -------------- Nakon nastave? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. D-- n-kon-š------n---ava z-----. D-- n---- š-- s- n------ z------ D-, n-k-n š-o s- n-s-a-a z-v-š-. -------------------------------- Da, nakon što se nastava završi. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Na--n-š-o-je-i-ao -ezg-du--o- v-š--ni-e ----o -a-it-. N---- š-- j- i--- n------- o- v--- n--- m---- r------ N-k-n š-o j- i-a- n-z-o-u- o- v-š- n-j- m-g-o r-d-t-. ----------------------------------------------------- Nakon što je imao nezgodu, on više nije mogao raditi. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Nakon -t- -e---gubio p-s--, o-----ot--a- ------iku. N---- š-- j- i------ p----- o- j- o----- u A------- N-k-n š-o j- i-g-b-o p-s-o- o- j- o-i-a- u A-e-i-u- --------------------------------------------------- Nakon što je izgubio posao, on je otišao u Ameriku. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Nak-n -to je -tiš-------e---u,--n se--bog----. N---- š-- j- o----- u A------- o- s- o-------- N-k-n š-o j- o-i-a- u A-e-i-u- o- s- o-o-a-i-. ---------------------------------------------- Nakon što je otišao u Ameriku, on se obogatio. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...