Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   el Σύνδεσμοι 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [ενενήντα τέσσερα]

94 [enenḗnta téssera]

Σύνδεσμοι 1

[Sýndesmoi 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Περί--ν- (μ--ρ-)--α -τ-----σε- --βρ-χή. Π------- (------ ν- σ--------- η β----- Π-ρ-μ-ν- (-έ-ρ-) ν- σ-α-α-ή-ε- η β-ο-ή- --------------------------------------- Περίμενε (μέχρι) να σταματήσει η βροχή. 0
Pe-íme---(-éc-r-- n---t---tḗs-- - br-c--. P------- (------- n- s--------- ē b------ P-r-m-n- (-é-h-i- n- s-a-a-ḗ-e- ē b-o-h-. ----------------------------------------- Perímene (méchri) na stamatḗsei ē brochḗ.
Espera fins que (jo) acabi. Πε-ί--ν--(----ι-----ε-ο-μα-τ-. Π------- (------ ν- ε--------- Π-ρ-μ-ν- (-έ-ρ-) ν- ε-ο-μ-σ-ώ- ------------------------------ Περίμενε (μέχρι) να ετοιμαστώ. 0
P--í-e-----échri--n-----imas-ṓ. P------- (------- n- e--------- P-r-m-n- (-é-h-i- n- e-o-m-s-ṓ- ------------------------------- Perímene (méchri) na etoimastṓ.
Espera fins que (ell) torni. Περί-εν--(-έχρι)-ν- --ρ-σει. Π------- (------ ν- γ------- Π-ρ-μ-ν- (-έ-ρ-) ν- γ-ρ-σ-ι- ---------------------------- Περίμενε (μέχρι) να γυρίσει. 0
Pe-í-ene -méc-ri) na ---í--i. P------- (------- n- g------- P-r-m-n- (-é-h-i- n- g-r-s-i- ----------------------------- Perímene (méchri) na gyrísei.
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Π-ρ----ω (μ----) να-σ-ε-ν-σο-- τα-----ι- μ-υ Π------- (------ ν- σ--------- τ- μ----- μ-- Π-ρ-μ-ν- (-έ-ρ-) ν- σ-ε-ν-σ-υ- τ- μ-λ-ι- μ-υ -------------------------------------------- Περιμένω (μέχρι) να στεγνώσουν τα μαλλιά μου 0
Pe-----ō --é-hri- -- ste-n---un t- ma---- m-u P------- (------- n- s--------- t- m----- m-- P-r-m-n- (-é-h-i- n- s-e-n-s-u- t- m-l-i- m-u --------------------------------------------- Periménō (méchri) na stegnṓsoun ta malliá mou
Espero fins que acabi la pel•lícula. Π--ιμέν------ρι) ν- τ--ε---ει --τ-ιν--. Π------- (------ ν- τ-------- η τ------ Π-ρ-μ-ν- (-έ-ρ-) ν- τ-λ-ι-σ-ι η τ-ι-ί-. --------------------------------------- Περιμένω (μέχρι) να τελειώσει η ταινία. 0
Per-mé-ō-(--------na -el---s-i-----iní-. P------- (------- n- t-------- ē t------ P-r-m-n- (-é-h-i- n- t-l-i-s-i ē t-i-í-. ---------------------------------------- Periménō (méchri) na teleiṓsei ē tainía.
Espero que es posi verd el semàfor. Π--ι-ένω-(μ-χ------ ανά-ε--π----νο. Π------- (------ ν- α----- π------- Π-ρ-μ-ν- (-έ-ρ-) ν- α-ά-ε- π-ά-ι-ο- ----------------------------------- Περιμένω (μέχρι) να ανάψει πράσινο. 0
Pe--mé----mé--ri)--a-------------i-o. P------- (------- n- a------ p------- P-r-m-n- (-é-h-i- n- a-á-s-i p-á-i-o- ------------------------------------- Periménō (méchri) na anápsei prásino.
Quan te’n vas de vacances? Π------ύ-ει--γι---ια--π--; Π--- φ------ γ-- δ-------- Π-τ- φ-ύ-ε-ς γ-α δ-α-ο-έ-; -------------------------- Πότε φεύγεις για διακοπές; 0
Póte p-e-ge-s-g-a -iakop--? P--- p------- g-- d-------- P-t- p-e-g-i- g-a d-a-o-é-? --------------------------- Póte pheúgeis gia diakopés?
Abans de les vacances d’estiu? Π-ιν-τ-------αίρ-; Π--- τ- κ--------- Π-ι- τ- κ-λ-κ-ί-ι- ------------------ Πριν το καλοκαίρι; 0
Pr-- t- ka--k-íri? P--- t- k--------- P-i- t- k-l-k-í-i- ------------------ Prin to kalokaíri?
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Ν-ι--π-ιν ---ίσο-- οι--αλο-αι----- δ-ακ-πές. Ν--- π--- α------- ο- κ----------- δ-------- Ν-ι- π-ι- α-χ-σ-υ- ο- κ-λ-κ-ι-ι-έ- δ-α-ο-έ-. -------------------------------------------- Ναι, πριν αρχίσουν οι καλοκαιρινές διακοπές. 0
Nai,----n---c-ís--n -i----o--ir--és -i------.. N--- p--- a-------- o- k----------- d--------- N-i- p-i- a-c-í-o-n o- k-l-k-i-i-é- d-a-o-é-.- ---------------------------------------------- Nai, prin archísoun oi kalokairinés diakopés..
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Ε-ισκ-ύ-σ---η-σ--πή-πρ-ν μπει---χ---ών--. Ε--------- τ- σ---- π--- μ--- ο χ-------- Ε-ι-κ-ύ-σ- τ- σ-ε-ή π-ι- μ-ε- ο χ-ι-ώ-α-. ----------------------------------------- Επισκεύασε τη σκεπή πριν μπει ο χειμώνας. 0
Episke---e -- s------rin mp-i o c--i-ṓ---. E--------- t- s---- p--- m--- o c--------- E-i-k-ú-s- t- s-e-ḗ p-i- m-e- o c-e-m-n-s- ------------------------------------------ Episkeúase tē skepḗ prin mpei o cheimṓnas.
Renta’t les mans abans de seure a taula. Πλ----τ--χ--ια-σ-- -ρι---άτ---- -το--ρ---ζι. Π---- τ- χ---- σ-- π--- κ------ σ-- τ------- Π-ύ-ε τ- χ-ρ-α σ-υ π-ι- κ-τ-ε-ς σ-ο τ-α-έ-ι- -------------------------------------------- Πλύνε τα χέρια σου πριν κάτσεις στο τραπέζι. 0
P-ý---t- c--ria s-u prin--á-seis s-- -r-----. P---- t- c----- s-- p--- k------ s-- t------- P-ý-e t- c-é-i- s-u p-i- k-t-e-s s-o t-a-é-i- --------------------------------------------- Plýne ta chéria sou prin kátseis sto trapézi.
Tanca la finestra abans de sortir. Κ-εί----- π--άθυ-ο -ρ---βγ----έ-ω. Κ----- τ- π------- π--- β---- έ--- Κ-ε-σ- τ- π-ρ-θ-ρ- π-ι- β-ε-ς έ-ω- ---------------------------------- Κλείσε το παράθυρο πριν βγεις έξω. 0
K-eí----o---rá-hyr--prin---eis ---. K----- t- p-------- p--- b---- é--- K-e-s- t- p-r-t-y-o p-i- b-e-s é-ō- ----------------------------------- Kleíse to paráthyro prin bgeis éxō.
Quan véns a casa? Πότε -α---θ--- σπίτ-; Π--- θ- έ----- σ----- Π-τ- θ- έ-θ-ι- σ-ί-ι- --------------------- Πότε θα έρθεις σπίτι; 0
Póte --------e-- --í-i? P--- t-- é------ s----- P-t- t-a é-t-e-s s-í-i- ----------------------- Póte tha értheis spíti?
Després de la classe? Μ--- τ--μά-ημα; Μ--- τ- μ------ Μ-τ- τ- μ-θ-μ-; --------------- Μετά το μάθημα; 0
M--á -- m---ēma? M--- t- m------- M-t- t- m-t-ē-a- ---------------- Metá to máthēma?
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Ναι,--τα- τελει---ι-τ---άθη-α. Ν--- ό--- τ-------- τ- μ------ Ν-ι- ό-α- τ-λ-ι-σ-ι τ- μ-θ-μ-. ------------------------------ Ναι, όταν τελειώσει το μάθημα. 0
Nai- ---n--e--i-sei-to -á-h---. N--- ó--- t-------- t- m------- N-i- ó-a- t-l-i-s-i t- m-t-ē-a- ------------------------------- Nai, ótan teleiṓsei to máthēma.
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Μ-τά -ο---ύχη-α π-υ---χ---ε- -πορού-ε-ν- -ουλέ-ει -ια. Μ--- τ- α------ π-- ε--- δ-- μ------- ν- δ------- π--- Μ-τ- τ- α-ύ-η-α π-υ ε-χ- δ-ν μ-ο-ο-σ- ν- δ-υ-έ-ε- π-α- ------------------------------------------------------ Μετά το ατύχημα που είχε δεν μπορούσε να δουλέψει πια. 0
M-tá -o---ýc-ē-- p-- -í-he -en--poroú-e--- d-ulé-se--p--. M--- t- a------- p-- e---- d-- m------- n- d-------- p--- M-t- t- a-ý-h-m- p-u e-c-e d-n m-o-o-s- n- d-u-é-s-i p-a- --------------------------------------------------------- Metá to atýchēma pou eíche den mporoúse na doulépsei pia.
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Αφ-- έχα----η-δουλ-ι----- π--ε-στ-ν -μερι--. Α--- έ---- τ- δ------ τ-- π--- σ--- Α------- Α-ο- έ-α-ε τ- δ-υ-ε-ά τ-υ π-γ- σ-η- Α-ε-ι-ή- -------------------------------------------- Αφού έχασε τη δουλειά του πήγε στην Αμερική. 0
Ap----é-h--e--ē -oul-i- -o--pḗ-----ēn----r-k-. A---- é----- t- d------ t-- p--- s--- A------- A-h-ú é-h-s- t- d-u-e-á t-u p-g- s-ē- A-e-i-ḗ- ---------------------------------------------- Aphoú échase tē douleiá tou pḗge stēn Amerikḗ.
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Αφού---γε --η-Α---ική έ--ν- πλ-ύ--ο-. Α--- π--- σ-- Α------ έ---- π-------- Α-ο- π-γ- σ-η Α-ε-ι-ή έ-ι-ε π-ο-σ-ο-. ------------------------------------- Αφού πήγε στη Αμερική έγινε πλούσιος. 0
A-hoú-pḗg- stē -m-------g-n----o-s-o-. A---- p--- s-- A------ é---- p-------- A-h-ú p-g- s-ē A-e-i-ḗ é-i-e p-o-s-o-. -------------------------------------- Aphoú pḗge stē Amerikḗ égine ploúsios.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...