Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   et Sidesõnad 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [üheksakümmend neli]

Sidesõnad 1

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Oota k--i v--m-l--eb. O--- k--- v--- l----- O-t- k-n- v-h- l-p-b- --------------------- Oota kuni vihm lõpeb. 0
Espera fins que (jo) acabi. Oot--k-n--m- valmi---le-. O--- k--- m- v----- o---- O-t- k-n- m- v-l-i- o-e-. ------------------------- Oota kuni ma valmis olen. 0
Espera fins que (ell) torni. O-t--ku-i--a -agas- -uleb. O--- k--- t- t----- t----- O-t- k-n- t- t-g-s- t-l-b- -------------------------- Oota kuni ta tagasi tuleb. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Ma oo-an--u-- -u---uk-ed-o- kuivad. M- o---- k--- m- j------ o- k------ M- o-t-n k-n- m- j-u-s-d o- k-i-a-. ----------------------------------- Ma ootan kuni mu juuksed on kuivad. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. Ma -ot---k--i -----är--l----. M- o---- k--- f--- ä-- l----- M- o-t-n k-n- f-l- ä-a l-p-b- ----------------------------- Ma ootan kuni film ära lõpeb. 0
Espero que es posi verd el semàfor. M- --ta--ku---f-ori -ul- ------se-s---h-b. M- o---- k--- f---- t--- r--------- l----- M- o-t-n k-n- f-o-i t-l- r-h-l-s-k- l-h-b- ------------------------------------------ Ma ootan kuni foori tuli roheliseks läheb. 0
Quan te’n vas de vacances? Mi---l sa puh-us-l----i--d? M----- s- p-------- s------ M-l-a- s- p-h-u-e-e s-i-a-? --------------------------- Millal sa puhkusele sõidad? 0
Abans de les vacances d’estiu? Ve-l -n-- -uveva-ea--? V--- e--- s----------- V-e- e-n- s-v-v-h-a-a- ---------------------- Veel enne suvevaheaga? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Jah, en-e s-ve-a--a-a-a-gust. J--- e--- s---------- a------ J-h- e-n- s-v-v-h-a-a a-g-s-. ----------------------------- Jah, enne suvevaheaja algust. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Para-da-k---s-en--- ku--t-------a-. P------ k---- e---- k-- t--- a----- P-r-n-a k-t-s e-n-, k-i t-l- a-g-b- ----------------------------------- Paranda katus enne, kui talv algab. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. P--e o----ä-d--n-e,--ui-l--da --tu-. P--- o-- k--- e---- k-- l---- i----- P-s- o-a k-e- e-n-, k-i l-u-a i-t-d- ------------------------------------ Pese oma käed enne, kui lauda istud. 0
Tanca la finestra abans de sortir. S-lge ---n -n--,-kui v-lj--lä--d. S---- a--- e---- k-- v---- l----- S-l-e a-e- e-n-, k-i v-l-a l-h-d- --------------------------------- Sulge aken enne, kui välja lähed. 0
Quan véns a casa? M---al-s- k----t-le-? M----- s- k--- t----- M-l-a- s- k-j- t-l-d- --------------------- Millal sa koju tuled? 0
Després de la classe? Peal-------? P---- t----- P-a-e t-n-e- ------------ Peale tunde? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. J-h,-p-ale-t-n--d---õppu. J--- p---- t------ l----- J-h- p-a-e t-n-i-e l-p-u- ------------------------- Jah, peale tundide lõppu. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Peal- --d-- ku- -al--nn-t----li, e--s--n---ta---a- töö---a. P---- s---- k-- t-- õ------ o--- e- s----- t- e--- t------- P-a-e s-d-, k-i t-l õ-n-t-s o-i- e- s-a-u- t- e-a- t-ö-a-a- ----------------------------------------------------------- Peale seda, kui tal õnnetus oli, ei saanud ta enam töötada. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. P--le-s-da---ui-t- t-ö--a----- ---s-t- --ee-i-as-e. P---- s---- k-- t- t-- k------ l--- t- A----------- P-a-e s-d-, k-i t- t-ö k-o-a-, l-k- t- A-e-r-k-s-e- --------------------------------------------------- Peale seda, kui ta töö kaotas, läks ta Ameerikasse. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Peale s--a,---i t-----eri-ass- l--s,---i ta -i-ka-s. P---- s---- k-- t- A---------- l---- s-- t- r------- P-a-e s-d-, k-i t- A-e-r-k-s-e l-k-, s-i t- r-k-a-s- ---------------------------------------------------- Peale seda, kui ta Ameerikasse läks, sai ta rikkaks. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...