Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   fi Konjunktioita 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [yhdeksänkymmentäneljä]

Konjunktioita 1

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Odota-k----- s-d- -----a. O---- k----- s--- l------ O-o-a k-n-e- s-d- l-k-a-. ------------------------- Odota kunnes sade lakkaa. 0
Espera fins que (jo) acabi. O--t--ku-ne- o-e---alm-s. O---- k----- o--- v------ O-o-a k-n-e- o-e- v-l-i-. ------------------------- Odota kunnes olen valmis. 0
Espera fins que (ell) torni. O-ota-kun-es--ä- tu--- takaisin. O---- k----- h-- t---- t-------- O-o-a k-n-e- h-n t-l-e t-k-i-i-. -------------------------------- Odota kunnes hän tulee takaisin. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. O-o--- kunn-s -i---e-- o-at -u-v-t. O----- k----- h------- o--- k------ O-o-a- k-n-e- h-u-s-n- o-a- k-i-a-. ----------------------------------- Odotan kunnes hiukseni ovat kuivat. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. O-o-a- --nnes-elok--- lo-p-u. O----- k----- e------ l------ O-o-a- k-n-e- e-o-u-a l-p-u-. ----------------------------- Odotan kunnes elokuva loppuu. 0
Espero que es posi verd el semàfor. O-otan-k--ne- l--kenn--a-- va-ht-- vih-eäks-. O----- k----- l----------- v------ v--------- O-o-a- k-n-e- l-i-e-n-v-l- v-i-t-u v-h-e-k-i- --------------------------------------------- Odotan kunnes liikennevalo vaihtuu vihreäksi. 0
Quan te’n vas de vacances? Mi-l-i---ähd-t-------e? M------ l----- l------- M-l-o-n l-h-e- l-m-l-e- ----------------------- Milloin lähdet lomalle? 0
Abans de les vacances d’estiu? V-el- en-e- ke-äloma-? V---- e---- k--------- V-e-ä e-n-n k-s-l-m-a- ---------------------- Vielä ennen kesälomaa? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. K-l--- vielä ----- ku-- ----l-m- a--aa. K----- v---- e---- k--- k------- a----- K-l-ä- v-e-ä e-n-n k-i- k-s-l-m- a-k-a- --------------------------------------- Kyllä, vielä ennen kuin kesäloma alkaa. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. K---a- -a--o- -n--n ku-n ta--i -ul-e. K----- k----- e---- k--- t---- t----- K-r-a- k-t-o- e-n-n k-i- t-l-i t-l-e- ------------------------------------- Korjaa katto, ennen kuin talvi tulee. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. Pe-- k----i, e-nen----n ist---u--p-y--än. P--- k------ e---- k--- i------- p------- P-s- k-t-s-, e-n-n k-i- i-t-u-u- p-y-ä-n- ----------------------------------------- Pese kätesi, ennen kuin istuudut pöytään. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Su--- ik-u-a----en--ui- --n-t--l-s. S---- i----- e---- k--- m---- u---- S-l-e i-k-n- e-n-n k-i- m-n-t u-o-. ----------------------------------- Sulje ikkuna ennen kuin menet ulos. 0
Quan véns a casa? Mil-oin tu-et ko--in? M------ t---- k------ M-l-o-n t-l-t k-t-i-? --------------------- Milloin tulet kotiin? 0
Després de la classe? Opet-k-e- jälk-e-kö? O-------- j--------- O-e-u-s-n j-l-e-n-ö- -------------------- Opetuksen jälkeenkö? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Ky---,--en---l--e- --n opetu- o--lopp-nut. K----- s-- j------ k-- o----- o- l-------- K-l-ä- s-n j-l-e-n k-n o-e-u- o- l-p-u-u-. ------------------------------------------ Kyllä, sen jälkeen kun opetus on loppunut. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Onn-t-o--uden----k-e- --n--i--oinut --h---tö---. O------------ j------ h-- e- v----- t---- t----- O-n-t-o-u-d-n j-l-e-n h-n e- v-i-u- t-h-ä t-i-ä- ------------------------------------------------ Onnettomuuden jälkeen hän ei voinut tehdä töitä. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Men--e--y-ä- t-ö---- -ä- mu-tt-------k-aan. M----------- t------ h-- m----- A---------- M-n-t-t-y-ä- t-ö-s-, h-n m-u-t- A-e-i-k-a-. ------------------------------------------- Menetettyään työnsä, hän muutti Amerikkaan. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Mentyä-n--m---kka-----än-r-kastu-. M------- A---------- h-- r-------- M-n-y-ä- A-e-i-k-a-, h-n r-k-s-u-. ---------------------------------- Mentyään Amerikkaan, hän rikastui. 0

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...