Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   lv Saikļi 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [deviņdesmit četri]

Saikļi 1

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Pag----, -amē--p---tā---ie-u-. P------- k---- p------ l------ P-g-i-i- k-m-r p-r-t-s l-e-u-. ------------------------------ Pagaidi, kamēr pārstās lietus. 0
Espera fins que (jo) acabi. P--ai-i,---m-r--- --be--šu. P------- k---- e- p-------- P-g-i-i- k-m-r e- p-b-i-š-. --------------------------- Pagaidi, kamēr es pabeigšu. 0
Espera fins que (ell) torni. Pagaid-- kamēr---ņ--atnā---atp-ka-. P------- k---- v--- a----- a------- P-g-i-i- k-m-r v-ņ- a-n-k- a-p-k-ļ- ----------------------------------- Pagaidi, kamēr viņš atnāks atpakaļ. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Es------- k--ēr ma---mat---ūs-sa-s-. E- g----- k---- m--- m--- b-- s----- E- g-i-u- k-m-r m-n- m-t- b-s s-u-i- ------------------------------------ Es gaidu, kamēr mani mati būs sausi. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. Es ga-du--kam-r b-ig---- fi--a. E- g----- k---- b------- f----- E- g-i-u- k-m-r b-i-s-e- f-l-a- ------------------------------- Es gaidu, kamēr beigsies filma. 0
Espero que es posi verd el semàfor. Es ---du--k-mēr-l--sof-rā būs ---- ga-sm-. E- g----- k---- l-------- b-- z--- g------ E- g-i-u- k-m-r l-k-o-o-ā b-s z-ļ- g-i-m-. ------------------------------------------ Es gaidu, kamēr luksoforā būs zaļā gaisma. 0
Quan te’n vas de vacances? K---t--do-ie- a-va--nāj---? K-- t- d----- a------------ K-d t- d-s-e- a-v-ļ-n-j-m-? --------------------------- Kad tu dosies atvaļinājumā? 0
Abans de les vacances d’estiu? V----irm- vas-ra--brīv-ie--m? V-- p---- v------ b---------- V-l p-r-s v-s-r-s b-ī-d-e-ā-? ----------------------------- Vēl pirms vasaras brīvdienām? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. J------ms v-- ----s-vasaras -rī---en-s. J-- p---- v-- s---- v------ b---------- J-, p-r-s v-l s-k-s v-s-r-s b-ī-d-e-a-. --------------------------------------- Jā, pirms vēl sākas vasaras brīvdienas. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. S-l--o--umt-- p--ms--ā--s-zi---! S----- j----- p---- s---- z----- S-l-b- j-m-u- p-r-s s-k-s z-e-a- -------------------------------- Salabo jumtu, pirms sākas ziema! 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. N---zg- -o-a---p-r-- t---------------ld-! N------ r----- p---- t- s----- p-- g----- N-m-z-ā r-k-s- p-r-s t- s-d-e- p-e g-l-a- ----------------------------------------- Nomazgā rokas, pirms tu sēdies pie galda! 0
Tanca la finestra abans de sortir. A-z-e--lo-u- -irms tu-e- ār-! A----- l---- p---- t- e- ā--- A-z-e- l-g-, p-r-s t- e- ā-ā- ----------------------------- Aizver logu, pirms tu ej ārā! 0
Quan véns a casa? K-d-t---āc-m-j-s? K-- t- n-- m----- K-d t- n-c m-j-s- ----------------- Kad tu nāc mājās? 0
Després de la classe? Pē----dar----m? P-- n---------- P-c n-d-r-ī-ā-? --------------- Pēc nodarbībām? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. J-- k-- -ei---s no--r---as. J-- k-- b------ n---------- J-, k-d b-i-z-s n-d-r-ī-a-. --------------------------- Jā, kad beidzas nodarbības. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Pēc--e-ai-----ad-j-m- vi-š-v-i---ne------ strādāt. P-- n------- g------- v--- v---- n------- s------- P-c n-l-i-e- g-d-j-m- v-ņ- v-i-s n-v-r-j- s-r-d-t- -------------------------------------------------- Pēc nelaimes gadījuma viņš vairs nevarēja strādāt. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. P-- -am, --d---ņš z---ē---dar--, v-----e--- u---m---ku. P-- t--- k-- v--- z------ d----- v--- d---- u- A------- P-c t-m- k-d v-ņ- z-u-ē-a d-r-u- v-ņ- d-v-s u- A-e-i-u- ------------------------------------------------------- Pēc tam, kad viņš zaudēja darbu, viņš devās uz Ameriku. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. P-c tam--kad -iņ--bi-- d-vies -- A-er-k-, --ņ- --u-a bagā-s. P-- t--- k-- v--- b--- d----- u- A------- v--- k---- b------ P-c t-m- k-d v-ņ- b-j- d-v-e- u- A-e-i-u- v-ņ- k-u-a b-g-t-. ------------------------------------------------------------ Pēc tam, kad viņš bija devies uz Ameriku, viņš kļuva bagāts. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...