Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   pt Conjunções 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [noventa e quatro]

Conjunções 1

Tria com vols veure la traducció:   
català portuguès (PT) Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. E-p--a a-- qu--a c-uv--par-. E----- a-- q-- a c---- p---- E-p-r- a-é q-e a c-u-a p-r-. ---------------------------- Espera até que a chuva pare. 0
Espera fins que (jo) acabi. Espe-a -té-eu m---espa--a-. E----- a-- e- m- d--------- E-p-r- a-é e- m- d-s-a-h-r- --------------------------- Espera até eu me despachar. 0
Espera fins que (ell) torni. E-pe-- --- --- volt-r. E----- a-- e-- v------ E-p-r- a-é e-e v-l-a-. ---------------------- Espera até ele voltar. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Vo- esp-ra----é que-o- -----ca----s-es---a--se-o-. V-- e------ a-- q-- o- m--- c------ e------ s----- V-u e-p-r-r a-é q-e o- m-u- c-b-l-s e-t-j-m s-c-s- -------------------------------------------------- Vou esperar até que os meus cabelos estejam secos. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. V-- e-p-rar -té q-e-- -i-m--ten-----aba-o. V-- e------ a-- q-- o f---- t---- a------- V-u e-p-r-r a-é q-e o f-l-e t-n-a a-a-a-o- ------------------------------------------ Vou esperar até que o filme tenha acabado. 0
Espero que es posi verd el semàfor. V-- -----ar-----q-e o s-m--o-- fi-ue -e---. V-- e------ a-- q-- o s------- f---- v----- V-u e-p-r-r a-é q-e o s-m-f-r- f-q-e v-r-e- ------------------------------------------- Vou esperar até que o semáforo fique verde. 0
Quan te’n vas de vacances? Qu-ndo --q-e-vais -e --ria-? Q----- é q-- v--- d- f------ Q-a-d- é q-e v-i- d- f-r-a-? ---------------------------- Quando é que vais de férias? 0
Abans de les vacances d’estiu? A------ntes-d-- f-ria- -- --rão? A---- a---- d-- f----- d- v----- A-n-a a-t-s d-s f-r-a- d- v-r-o- -------------------------------- Ainda antes das férias do verão? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Si----in-a---t-- d-- -ér--s-do v-rã---ome-arem. S--- a---- a---- d-- f----- d- v---- c--------- S-m- a-n-a a-t-s d-s f-r-a- d- v-r-o c-m-ç-r-m- ----------------------------------------------- Sim, ainda antes das férias do verão começarem. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. A-ra----o-te----- --t-- --- --m-c- --i-v---o. A------ o t------ a---- q-- c----- o i------- A-r-n-a o t-l-a-o a-t-s q-e c-m-c- o i-v-r-o- --------------------------------------------- Arranja o telhado antes que comece o inverno. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. La-a ---m--- -n-e- -e t--s-nta--s-à---sa. L--- a- m--- a---- d- t- s------- à m---- L-v- a- m-o- a-t-s d- t- s-n-a-e- à m-s-. ----------------------------------------- Lava as mãos antes de te sentares à mesa. 0
Tanca la finestra abans de sortir. F---a a -a-el---ntes d- --ir. F---- a j----- a---- d- s---- F-c-a a j-n-l- a-t-s d- s-i-. ----------------------------- Fecha a janela antes de sair. 0
Quan véns a casa? Qua-do v----- -ar- ---a? Q----- v----- p--- c---- Q-a-d- v-l-a- p-r- c-s-? ------------------------ Quando voltas para casa? 0
Després de la classe? D-po-- das-au-as? D----- d-- a----- D-p-i- d-s a-l-s- ----------------- Depois das aulas? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. S--, dep-is ----a---- -e-em--e---n--o. S--- d----- d-- a---- t---- t--------- S-m- d-p-i- d-s a-l-s t-r-m t-r-i-a-o- -------------------------------------- Sim, depois das aulas terem terminado. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Dep--s de el---er ---o-u-----dent-,-----n-o -ô-e-ma-s -rabal--r. D----- d- e-- t-- t--- u- a-------- e-- n-- p--- m--- t--------- D-p-i- d- e-e t-r t-d- u- a-i-e-t-, e-e n-o p-d- m-i- t-a-a-h-r- ---------------------------------------------------------------- Depois de ele ter tido um acidente, ele não pôde mais trabalhar. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. D--oi---- t-r-p-rd-d--o t-abalho -le -o---ara-o----t---- --i-os. D----- d- t-- p------ o t------- e-- f-- p--- o- E------ U------ D-p-i- d- t-r p-r-i-o o t-a-a-h- e-e f-i p-r- o- E-t-d-s U-i-o-. ---------------------------------------------------------------- Depois de ter perdido o trabalho ele foi para os Estados Unidos. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. D--o-s-de e-- ----i-o p-r--os --ta-os--n--os, e-e ---ou r---. D----- d- e-- t-- i-- p--- o- E------ U------ e-- f---- r---- D-p-i- d- e-e t-r i-o p-r- o- E-t-d-s U-i-o-, e-e f-c-u r-c-. ------------------------------------------------------------- Depois de ele ter ido para os Estados Unidos, ele ficou rico. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...