Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   sk Spojky 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [deväťdesiatštyri]

Spojky 1

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. P-č-aj----- p-e---ne p-ša-. P------ k-- p------- p----- P-č-a-, k-m p-e-t-n- p-š-ť- --------------------------- Počkaj, kým prestane pršať. 0
Espera fins que (jo) acabi. P--kaj,--ým-----m ---ov- (--tová-. P------ k-- b---- h----- (-------- P-č-a-, k-m b-d-m h-t-v- (-o-o-á-. ---------------------------------- Počkaj, kým budem hotový (hotová). 0
Espera fins que (ell) torni. Po-ka-- ----príde -p--. P------ k-- p---- s---- P-č-a-, k-m p-í-e s-ä-. ----------------------- Počkaj, kým príde späť. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Poč--m--k-m-budú-m-je-vl-sy -u-h-. P------ k-- b--- m--- v---- s----- P-č-á-, k-m b-d- m-j- v-a-y s-c-é- ---------------------------------- Počkám, kým budú moje vlasy suché. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. Poč-á-,--ým-sk-nč---i-m. P------ k-- s----- f---- P-č-á-, k-m s-o-č- f-l-. ------------------------ Počkám, kým skončí film. 0
Espero que es posi verd el semàfor. P-č-á-,---m----- -----m--o---z---n-. P------ k-- b--- n- s------- z------ P-č-á-, k-m b-d- n- s-m-f-r- z-l-n-. ------------------------------------ Počkám, kým bude na semafore zelená. 0
Quan te’n vas de vacances? Ked- -----n---ov-l----? K--- i--- n- d--------- K-d- i-e- n- d-v-l-n-u- ----------------------- Kedy ideš na dovolenku? 0
Abans de les vacances d’estiu? Eš-e-pr-d --------prázdninami? E--- p--- l------ p----------- E-t- p-e- l-t-ý-i p-á-d-i-a-i- ------------------------------ Ešte pred letnými prázdninami? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Án-,--št- --ed---- --- --------tn- pr-z-n-----. Á--- e--- p------- a-- z---- l---- p----------- Á-o- e-t- p-e-t-m- a-o z-č-ú l-t-é p-á-d-i-i-y- ----------------------------------------------- Áno, ešte predtým, ako začnú letné prázdnininy. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Opra- -t-ec-- -r----m, ak- p--de-z---. O---- s------ p------- a-- p---- z---- O-r-v s-r-c-u p-e-t-m- a-o p-í-e z-m-. -------------------------------------- Oprav strechu predtým, ako príde zima. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. U-y--i-ruky -r-------a---s- sad-e- ---s-ôl. U-- s- r--- p------- a-- s- s----- z- s---- U-y s- r-k- p-e-t-m- a-o s- s-d-e- z- s-ô-. ------------------------------------------- Umy si ruky predtým, ako si sadneš za stôl. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Zavri o----p-edtým, -k--p--d----o-. Z---- o--- p------- a-- p----- v--- Z-v-i o-n- p-e-t-m- a-o p-j-e- v-n- ----------------------------------- Zavri okno predtým, ako pôjdeš von. 0
Quan véns a casa? Ke-y-prí-eš--om--? K--- p----- d----- K-d- p-í-e- d-m-v- ------------------ Kedy prídeš domov? 0
Després de la classe? Po --u-o-an-? P- v--------- P- v-u-o-a-í- ------------- Po vyučovaní? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Áno----n--o---ončí -y--o-ani-. Á--- l-- č- s----- v---------- Á-o- l-n č- s-o-č- v-u-o-a-i-. ------------------------------ Áno, len čo skončí vyučovanie. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. P- ---,-ako ma- úr-z- n---ho--v--c--ra-o-a-. P- t--- a-- m-- ú---- n------ v--- p-------- P- t-m- a-o m-l ú-a-, n-m-h-l v-a- p-a-o-a-. -------------------------------------------- Po tom, ako mal úraz, nemohol viac pracovať. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. P- ---, ak---trati- prá-u--od-šiel--o---e-ik-. P- t--- a-- s------ p----- o------ d- A------- P- t-m- a-o s-r-t-l p-á-u- o-i-i-l d- A-e-i-y- ---------------------------------------------- Po tom, ako stratil prácu, odišiel do Ameriky. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. P--t--,---- ----ie- d-----r---- zb-h-t-l. P- t--- a-- o------ d- A------- z-------- P- t-m- a-o o-i-i-l d- A-e-i-y- z-o-a-o-. ----------------------------------------- Po tom, ako odišiel do Ameriky, zbohatol. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...