Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   tr Bağlaçlar 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [doksan dört]

Bağlaçlar 1

Tria com vols veure la traducció:   
català turc Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Ya--ur -u--n- -ada- ----e. Y----- d----- k---- b----- Y-ğ-u- d-r-n- k-d-r b-k-e- -------------------------- Yağmur durana kadar bekle. 0
Espera fins que (jo) acabi. Ben haz-r o--na-k---r be---. B-- h---- o---- k---- b----- B-n h-z-r o-a-a k-d-r b-k-e- ---------------------------- Ben hazır olana kadar bekle. 0
Espera fins que (ell) torni. O -e-i--e---e -ad-r -ek--. O g--- g----- k---- b----- O g-r- g-l-n- k-d-r b-k-e- -------------------------- O geri gelene kadar bekle. 0
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Saçl---- -uruy--- k-dar-be--iy--u-. S------- k------- k---- b---------- S-ç-a-ı- k-r-y-n- k-d-r b-k-i-o-u-. ----------------------------------- Saçlarım kuruyana kadar bekliyorum. 0
Espero fins que acabi la pel•lícula. Fil- -i--n--ka-a- bekli--ru-. F--- b----- k---- b---------- F-l- b-t-n- k-d-r b-k-i-o-u-. ----------------------------- Film bitene kadar bekliyorum. 0
Espero que es posi verd el semàfor. I-ı--ye--l-y-n-n-ay--k-da- b-k---o-u-. I--- y---- y-------- k---- b---------- I-ı- y-ş-l y-n-n-a-a k-d-r b-k-i-o-u-. -------------------------------------- Işık yeşil yanıncaya kadar bekliyorum. 0
Quan te’n vas de vacances? Ne z-ma---a--le gi-i-o-su-? N- z---- t----- g---------- N- z-m-n t-t-l- g-d-y-r-u-? --------------------------- Ne zaman tatile gidiyorsun? 0
Abans de les vacances d’estiu? Y-z------i-d-n -ah----ce mi? Y-- t--------- d--- ö--- m-- Y-z t-t-l-n-e- d-h- ö-c- m-? ---------------------------- Yaz tatilinden daha önce mi? 0
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Ev-t, --z tati---başl-mad-- d--a---ce. E---- y-- t----- b--------- d--- ö---- E-e-, y-z t-t-l- b-ş-a-a-a- d-h- ö-c-. -------------------------------------- Evet, yaz tatili başlamadan daha önce. 0
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Kı---aşl--adan-ç-tıy--ona-. K-- b--------- ç----- o---- K-ş b-ş-a-a-a- ç-t-y- o-a-. --------------------------- Kış başlamadan çatıyı onar. 0
Renta’t les mans abans de seure a taula. M-saya --ur--dan -ll-rini-yı-a. M----- o-------- e------- y---- M-s-y- o-u-m-d-n e-l-r-n- y-k-. ------------------------------- Masaya oturmadan ellerini yıka. 0
Tanca la finestra abans de sortir. Dı-a-ı çı-ma--n -a-ı---p--. D----- ç------- c--- k----- D-ş-r- ç-k-a-a- c-m- k-p-t- --------------------------- Dışarı çıkmadan camı kapat. 0
Quan véns a casa? Ev--ne --m-- g---c-k--n? E-- n- z---- g---------- E-e n- z-m-n g-l-c-k-i-? ------------------------ Eve ne zaman geleceksin? 0
Després de la classe? De--t-----nra? D------ s----- D-r-t-n s-n-a- -------------- Dersten sonra? 0
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Eve-, --rs bi-tikte- so--a. E---- d--- b-------- s----- E-e-, d-r- b-t-i-t-n s-n-a- --------------------------- Evet, ders bittikten sonra. 0
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. O---rk--)--a-----çirdikten sonra, -r-ık -a---am-d-. O (------ k--- g---------- s----- a---- ç---------- O (-r-e-) k-z- g-ç-r-i-t-n s-n-a- a-t-k ç-l-ş-m-d-. --------------------------------------------------- O (erkek) kaza geçirdikten sonra, artık çalışamadı. 0
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. O, (e----- i--n- kayb-ttikt---so-ra- Am---ka’y-----t-. O- (------ i---- k----------- s----- A--------- g----- O- (-r-e-) i-i-i k-y-e-t-k-e- s-n-a- A-e-i-a-y- g-t-i- ------------------------------------------------------ O, (erkek) işini kaybettikten sonra, Amerika’ya gitti. 0
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. O,-(er--k)--me-ik---a-g--ti--en son----en------du. O- (------ A--------- g-------- s---- z----- o---- O- (-r-e-) A-e-i-a-y- g-t-i-t-n s-n-a z-n-i- o-d-. -------------------------------------------------- O, (erkek) Amerika’ya gittikten sonra zengin oldu. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...