Manual de conversa

ca Conjuncions 2   »   es Conjunciones 2

95 [noranta-cinc]

Conjuncions 2

Conjuncions 2

95 [noventa y cinco]

Conjunciones 2

Tria com vols veure la traducció:   
català castellà Engegar Més
Des de quan ja no treballa? ¿De-de ---ndo -o-tra-aj- ---a? ¿----- c----- n- t------ e---- ¿-e-d- c-á-d- n- t-a-a-a e-l-? ------------------------------ ¿Desde cuándo no trabaja ella?
Des del seu casament? ¿---de que se c---? ¿----- q-- s- c---- ¿-e-d- q-e s- c-s-? ------------------- ¿Desde que se casó?
Sí, ella no treballa des que es va casar. S-,-n- t-a-aj- desde---e -e--a--. S-- n- t------ d---- q-- s- c---- S-, n- t-a-a-a d-s-e q-e s- c-s-. --------------------------------- Sí, no trabaja desde que se casó.
Des que es va casar, ella ja no treballa. Des-- -----e casó,-n- t---a-a. D---- q-- s- c---- n- t------- D-s-e q-e s- c-s-, n- t-a-a-a- ------------------------------ Desde que se casó, no trabaja.
D’ençà que es coneixen són feliços. Des-- -u- ------------son--el-c-s. D---- q-- s- c------- s-- f------- D-s-e q-e s- c-n-c-n- s-n f-l-c-s- ---------------------------------- Desde que se conocen, son felices.
Des que tenen nens, surten poc. D-sd- -u--ti-n-n ni---- --le--po-o. D---- q-- t----- n----- s---- p---- D-s-e q-e t-e-e- n-ñ-s- s-l-n p-c-. ----------------------------------- Desde que tienen niños, salen poco.
Quan truca per telèfon (ella)? ¿----d- --b----el-a)-p-- -elé--no? ¿------ h---- (----- p-- t-------- ¿-u-n-o h-b-a (-l-a- p-r t-l-f-n-? ---------------------------------- ¿Cuándo habla (ella) por teléfono?
Durant el trajecte? ¿Mi-n-ra- c-n-u--? ¿-------- c------- ¿-i-n-r-s c-n-u-e- ------------------ ¿Mientras conduce?
Sí, tot conduint. S-- mi-n---s c-nd---. S-- m------- c------- S-, m-e-t-a- c-n-u-e- --------------------- Sí, mientras conduce.
Truca per telèfon mentre condueix. H---a-p-r -e-é-o---mi-n-----co----e. H---- p-- t------- m------- c------- H-b-a p-r t-l-f-n- m-e-t-a- c-n-u-e- ------------------------------------ Habla por teléfono mientras conduce.
Mira la televisió mentre planxa. Ve--a---le-isi-n ---------pl----a. V- l- t--------- m------- p------- V- l- t-l-v-s-ó- m-e-t-a- p-a-c-a- ---------------------------------- Ve la televisión mientras plancha.
Escolta la música mentre fa els deures. Escuc-a --sic- -ie-tr-s ha-e -a- t-rea-. E------ m----- m------- h--- l-- t------ E-c-c-a m-s-c- m-e-t-a- h-c- l-s t-r-a-. ---------------------------------------- Escucha música mientras hace las tareas.
No veig res quan no tinc les ulleres. (Y-)-no --o----a- c----o--- -lev- ---as. (--- n- v-- n---- c----- n- l---- g----- (-o- n- v-o n-d-, c-a-d- n- l-e-o g-f-s- ---------------------------------------- (Yo) no veo nada, cuando no llevo gafas.
No entenc res quan la música està tan forta. N- en-i-n----ada- cuan-o la----i-- e-tá t---a-ta. N- e------- n---- c----- l- m----- e--- t-- a---- N- e-t-e-d- n-d-, c-a-d- l- m-s-c- e-t- t-n a-t-. ------------------------------------------------- No entiendo nada, cuando la música está tan alta.
No sento res quan tinc un refredat. N----e-- ----- c---do --t-- -e--r-ad- /--. N- h---- n---- c----- e---- r-------- /--- N- h-e-o n-d-, c-a-d- e-t-y r-s-r-a-o /-a- ------------------------------------------ No huelo nada, cuando estoy resfriado /-a.
Agafarem un taxi si plou. Si ll---e, c----e--s - -omar-m---(a--- un ta-i. S- l------ c-------- / t-------- (---- u- t---- S- l-u-v-, c-g-r-m-s / t-m-r-m-s (-m-) u- t-x-. ----------------------------------------------- Si llueve, cogeremos / tomaremos (am.) un taxi.
Recorrerem el món si guanyem la loteria. Si n-s --c--la loterí-- -a-emos-la -uelta --------. S- n-- t--- l- l------- d------ l- v----- a- m----- S- n-s t-c- l- l-t-r-a- d-r-m-s l- v-e-t- a- m-n-o- --------------------------------------------------- Si nos toca la lotería, daremos la vuelta al mundo.
Comencarem el menjar si no arriba aviat. S--(él- n- --e-a p-o--o, em--zar---s-- com--. S- (--- n- l---- p------ e---------- a c----- S- (-l- n- l-e-a p-o-t-, e-p-z-r-m-s a c-m-r- --------------------------------------------- Si (él) no llega pronto, empezaremos a comer.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!