Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   da Konjunktioner 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [seksoghalvfems]

Konjunktioner 3

Tria com vols veure la traducció:   
català danès Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. J---st-r--p,----s-a-- -æ--eu--- r--ge-. J-- s--- o-- s- s---- v-------- r------ J-g s-å- o-, s- s-a-t v-k-e-r-t r-n-e-. --------------------------------------- Jeg står op, så snart vækkeuret ringer. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. J-g-bl-----t--t-l----s--s---t --g----l-s-u-e-- -------l-k-i--. J-- b----- t--- l--- s- s---- j-- s--- s------ / l--- l------- J-g b-i-e- t-æ- l-g- s- s-a-t j-g s-a- s-u-e-e / l-s- l-k-i-r- -------------------------------------------------------------- Jeg bliver træt lige så snart jeg skal studere / læse lektier. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. Jeg hol--- o- med at---b----, ---sna-t-j-----lder 60. J-- h----- o- m-- a- a------- s- s---- j-- f----- 6-- J-g h-l-e- o- m-d a- a-b-j-e- s- s-a-t j-g f-l-e- 6-. ----------------------------------------------------- Jeg holder op med at arbejde, så snart jeg fylder 60. 0
Quan li trucareu? H---når ring-----? H------ r----- d-- H-o-n-r r-n-e- d-? ------------------ Hvornår ringer du? 0
Tan aviat com tingui temps. Så --a------ --------e--øje----. S- s---- j-- h-- t-- e- ø------- S- s-a-t j-g h-r t-d e- ø-e-l-k- -------------------------------- Så snart jeg har tid et øjeblik. 0
Li truca quan té temps. H-n ---ger, s- ---r---an--ar li------. H-- r------ s- s---- h-- h-- l--- t--- H-n r-n-e-, s- s-a-t h-n h-r l-d- t-d- -------------------------------------- Han ringer, så snart han har lidt tid. 0
Fins quan treballareu? Hv-- ----e v----u--r-e-d-? H--- l---- v-- d- a------- H-o- l-n-e v-l d- a-b-j-e- -------------------------- Hvor længe vil du arbejde? 0
Treballaré mentre pugui. Jeg --l-a-bejd-, ---længe --g---n. J-- v-- a------- s- l---- j-- k--- J-g v-l a-b-j-e- s- l-n-e j-g k-n- ---------------------------------- Jeg vil arbejde, så længe jeg kan. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. J-- v-- -rb----, -å læn-e--eg----r---. J-- v-- a------- s- l---- j-- e- r---- J-g v-l a-b-j-e- s- l-n-e j-g e- r-s-. -------------------------------------- Jeg vil arbejde, så længe jeg er rask. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. Ha- -igge--- se-g-- i--te-e- -or--t-ar--jd-. H-- l----- i s----- i s----- f-- a- a------- H-n l-g-e- i s-n-e- i s-e-e- f-r a- a-b-j-e- -------------------------------------------- Han ligger i sengen i stedet for at arbejde. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. Hun--æ-----vis i--tedet-f----- -a---m--. H-- l---- a--- i s----- f-- a- l--- m--- H-n l-s-r a-i- i s-e-e- f-r a- l-v- m-d- ---------------------------------------- Hun læser avis i stedet for at lave mad. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. Ha- s--der--- ----s-u- -------t-----at gå h--m. H-- s----- p- v------- i s----- f-- a- g- h---- H-n s-d-e- p- v-r-s-u- i s-e-e- f-r a- g- h-e-. ----------------------------------------------- Han sidder på værtshus i stedet for at gå hjem. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. Så vid---e--ve-----r -an -er. S- v--- j-- v--- b-- h-- h--- S- v-d- j-g v-d- b-r h-n h-r- ----------------------------- Så vidt jeg ved, bor han her. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. S- -------g ve----r h-n--ko-- syg. S- v--- j-- v--- e- h--- k--- s--- S- v-d- j-g v-d- e- h-n- k-n- s-g- ---------------------------------- Så vidt jeg ved, er hans kone syg. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. Så -i-t --g-ved,--r h----r--j--l-s. S- v--- j-- v--- e- h-- a---------- S- v-d- j-g v-d- e- h-n a-b-j-s-ø-. ----------------------------------- Så vidt jeg ved, er han arbejdsløs. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. Je- s-- -v-- ---,---le-- vi-l- je- h--- ----t-ko-me- --- -iden. J-- s-- o--- m--- e----- v---- j-- h--- v---- k----- t-- t----- J-g s-v o-e- m-g- e-l-r- v-l-e j-g h-v- v-r-t k-m-e- t-l t-d-n- --------------------------------------------------------------- Jeg sov over mig, ellers ville jeg have været kommet til tiden. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. Jeg --m--or-sen- --l ------, --l-rs v-ll--j-g være ----e---il ti--n. J-- k-- f-- s--- t-- b------ e----- v---- j-- v--- k----- t-- t----- J-g k-m f-r s-n- t-l b-s-e-, e-l-r- v-l-e j-g v-r- k-m-e- t-l t-d-n- -------------------------------------------------------------------- Jeg kom for sent til bussen, ellers ville jeg være kommet til tiden. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. Jeg------ i-k-----d---ej---ll-r- vill- --g -ære -om-e--t-- -id-n. J-- k---- i--- f---- v--- e----- v---- j-- v--- k----- t-- t----- J-g k-n-e i-k- f-n-e v-j- e-l-r- v-l-e j-g v-r- k-m-e- t-l t-d-n- ----------------------------------------------------------------- Jeg kunne ikke finde vej, ellers ville jeg være kommet til tiden. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...