Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   et Sidesõnad 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [üheksakümmend kuus]

Sidesõnad 3

Tria com vols veure la traducció:   
català estonià Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. M--t-usen---e- k----k---är-tu-k-ll h--i-e-. M- t----- ü--- k--- k-- ä--------- h------- M- t-u-e- ü-e- k-h- k-i ä-a-u-k-l- h-l-s-b- ------------------------------------------- Ma tõusen üles kohe kui äratuskell heliseb. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. M--ol-n ---------o---kui --pi------n. M- o--- v------ k--- k-- õ----- p---- M- o-e- v-s-n-d k-h- k-i õ-p-m- p-a-. ------------------------------------- Ma olen väsinud kohe kui õppima pean. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. Ma l-pe--- -ööta-i-e --h- -u- 6---aan. M- l------ t-------- k--- k-- 6- s---- M- l-p-t-n t-ö-a-i-e k-h- k-i 6- s-a-. -------------------------------------- Ma lõpetan töötamise kohe kui 60 saan. 0
Quan li trucareu? M---al-t--h-li---te? M----- t- h--------- M-l-a- t- h-l-s-a-e- -------------------- Millal te helistate? 0
Tan aviat com tingui temps. K-h--k------ o- h----a-g-. K--- k-- m-- o- h--- a---- K-h- k-i m-l o- h-t- a-g-. -------------------------- Kohe kui mul on hetk aega. 0
Li truca quan té temps. Ta h---s--- k-h- k----al--- -e-k --g-. T- h------- k--- k-- t-- o- h--- a---- T- h-l-s-a- k-h- k-i t-l o- h-t- a-g-. -------------------------------------- Ta helistab kohe kui tal on hetk aega. 0
Fins quan treballareu? Ku--kau--t---öö--te? K-- k--- t- t------- K-i k-u- t- t-ö-a-e- -------------------- Kui kaua te töötate? 0
Treballaré mentre pugui. M- t-ö-an ni- k-u-, ku-i s-a-. M- t----- n-- k---- k--- s---- M- t-ö-a- n-i k-u-, k-n- s-a-. ------------------------------ Ma töötan nii kaua, kuni saan. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. Ma--ö-tan ni- -a-a- -----ole---er-e. M- t----- n-- k---- k--- o--- t----- M- t-ö-a- n-i k-u-, k-n- o-e- t-r-e- ------------------------------------ Ma töötan nii kaua, kuni olen terve. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. Ta l-ma- -oodi----ll--as------e- t----da. T- l---- v----- s---- a------ e- t------- T- l-m-b v-o-i- s-l-e a-e-e-, e- t-ö-a-a- ----------------------------------------- Ta lamab voodis selle asemel, et töötada. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. T- lo---a-a---t---e--- --eme-,-et---üa----a. T- l--- a------- s---- a------ e- s--- t---- T- l-e- a-a-e-t- s-l-e a-e-e-, e- s-ü- t-h-. -------------------------------------------- Ta loeb ajalehte selle asemel, et süüa teha. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. T--ist-- -ubi- ----e -se-el, -t-k-ju min-a. T- i---- p---- s---- a------ e- k--- m----- T- i-t-b p-b-s s-l-e a-e-e-, e- k-j- m-n-a- ------------------------------------------- Ta istub pubis selle asemel, et koju minna. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. N-- -alju-k-i----- -e-n,--lab -a-si--. N-- p---- k-- m--- t---- e--- t- s---- N-i p-l-u k-i m-n- t-a-, e-a- t- s-i-. -------------------------------------- Nii palju kui mina tean, elab ta siin. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. N----a--- -ui mina--ean- o- -a n---- hai--. N-- p---- k-- m--- t---- o- t- n---- h----- N-i p-l-u k-i m-n- t-a-, o- t- n-i-e h-i-e- ------------------------------------------- Nii palju kui mina tean, on ta naine haige. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. Nii --l---kui min---ean--on t- t----. N-- p---- k-- m--- t---- o- t- t----- N-i p-l-u k-i m-n- t-a-, o- t- t-ö-u- ------------------------------------- Nii palju kui mina tean, on ta töötu. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. M- ----s----is-e- ---du--leksin t---e----õud---. M- m------ s----- m---- o------ t------ j------- M- m-g-s-n s-s-e- m-i-u o-e-s-n t-p-e-t j-u-n-d- ------------------------------------------------ Ma magasin sisse, muidu oleksin täpselt jõudnud. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. Ma--äin --ssis----h-, m-i-u ol-ks-n-täp-e-- --u--ud. M- j--- b------ m---- m---- o------ t------ j------- M- j-i- b-s-i-t m-h-, m-i-u o-e-s-n t-p-e-t j-u-n-d- ---------------------------------------------------- Ma jäin bussist maha, muidu oleksin täpselt jõudnud. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. M- ei ---dn-d-----,---idu ole-s---t-p---t jõ-d---. M- e- l------ t---- m---- o------ t------ j------- M- e- l-i-n-d t-e-, m-i-u o-e-s-n t-p-e-t j-u-n-d- -------------------------------------------------- Ma ei leidnud teed, muidu oleksin täpselt jõudnud. 0

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...