Manual de conversa

ca Conjuncions 3   »   sk Spojky 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

Conjuncions 3

96 [deväťesiatšesť]

Spojky 3

Tria com vols veure la traducció:   
català eslovac Engegar Més
Em llevo tan aviat com sona el despertador. V------,--e- ----az--ní bu-ík. V------- l-- č- z------ b----- V-t-n-m- l-n č- z-z-o-í b-d-k- ------------------------------ Vstanem, len čo zazvoní budík. 0
Em canso tan aviat he d’estudiar. S-m----vený,-le--čo--a---m-uči-. S-- u------- l-- č- s- m-- u---- S-m u-a-e-ý- l-n č- s- m-m u-i-. -------------------------------- Som unavený, len čo sa mám učiť. 0
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. Pr-sta----p--c----, le- č--b--em-m-- --. P-------- p-------- l-- č- b---- m-- 6-- P-e-t-n-m p-a-o-a-, l-n č- b-d-m m-ť 6-. ---------------------------------------- Prestanem pracovať, len čo budem mať 60. 0
Quan li trucareu? K----z---l-te? K--- z-------- K-d- z-v-l-t-? -------------- Kedy zavoláte? 0
Tan aviat com tingui temps. Len -o bud-m -a- --v-ľ-----. L-- č- b---- m-- c----- č--- L-n č- b-d-m m-ť c-v-ľ- č-s- ---------------------------- Len čo budem mať chvíľu čas. 0
Li truca quan té temps. Z-v-l-, l-- čo -u-e-m-ť č--. Z------ l-- č- b--- m-- č--- Z-v-l-, l-n č- b-d- m-ť č-s- ---------------------------- Zavolá, len čo bude mať čas. 0
Fins quan treballareu? A-o d-h- -u--t- pr---v-ť? A-- d--- b----- p-------- A-o d-h- b-d-t- p-a-o-a-? ------------------------- Ako dlho budete pracovať? 0
Treballaré mentre pugui. B-d-m-prac--ať--pok----b-de--m-c-. B---- p-------- p----- b---- m---- B-d-m p-a-o-a-, p-k-a- b-d-m m-c-. ---------------------------------- Budem pracovať, pokiaľ budem môcť. 0
Treballaré mentre estigui en bona salut. B--e- pr--ova-- ------ -u----z--av-. B---- p-------- p----- b---- z------ B-d-m p-a-o-a-, p-k-a- b-d-m z-r-v-. ------------------------------------ Budem pracovať, pokiaľ budem zdravý. 0
Es queda al llit en comptes de treballar. L-ží----o-t-li --mi-st-----o--a-y -r-coval. L--- v p------ n------- t---- a-- p-------- L-ž- v p-s-e-i n-m-e-t- t-h-, a-y p-a-o-a-. ------------------------------------------- Leží v posteli namiesto toho, aby pracoval. 0
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. Č--- -ovi------iesto-t--o- -by-v--il-. Č--- n----- n------- t---- a-- v------ Č-t- n-v-n- n-m-e-t- t-h-, a-y v-r-l-. -------------------------------------- Číta noviny namiesto toho, aby varila. 0
(Ell) està assegut al bar en lloc d’anar a casa. S----v --č-e---m---to ----, aby i-ie--d---v. S--- v k---- n------- t---- a-- i---- d----- S-d- v k-č-e n-m-e-t- t-h-, a-y i-i-l d-m-v- -------------------------------------------- Sedí v krčme namiesto toho, aby išiel domov. 0
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. P-k-a----e-,-býv----. P----- v---- b--- t-- P-k-a- v-e-, b-v- t-. --------------------- Pokiaľ viem, býva tu. 0
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. P----- vi--, ---jeh- --na-chorá. P----- v---- j- j--- ž--- c----- P-k-a- v-e-, j- j-h- ž-n- c-o-á- -------------------------------- Pokiaľ viem, je jeho žena chorá. 0
Pel que jo sé, ell està a l’atur. P---a- --e-------eza-es---n-. P----- v---- j- n------------ P-k-a- v-e-, j- n-z-m-s-n-n-. ----------------------------- Pokiaľ viem, je nezamestnaný. 0
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. Za--al --m--i--k-b- -o--bo--doc--íľny. Z----- s--- i--- b- s-- b-- d--------- Z-s-a- s-m- i-a- b- s-m b-l d-c-v-ľ-y- -------------------------------------- Zaspal som, inak by som bol dochvíľny. 0
He perdut l’autobús, si no hauria arribat a temps. Zm-š-a- s-m---to---- in-k--y s-m -ol--och--ľny. Z------ s-- a------- i--- b- s-- b-- d--------- Z-e-k-l s-m a-t-b-s- i-a- b- s-m b-l d-c-v-ľ-y- ----------------------------------------------- Zmeškal som autobus, inak by som bol dochvíľny. 0
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. Nena-iel som-ces-u,--na--by s-m b---d-chv----. N------- s-- c----- i--- b- s-- b-- d--------- N-n-š-e- s-m c-s-u- i-a- b- s-m b-l d-c-v-ľ-y- ---------------------------------------------- Nenašiel som cestu, inak by som bol dochvíľny. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes. El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...