Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   eo Konjunkcioj 4

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [naŭdek sep]

Konjunkcioj 4

Tria com vols veure la traducció:   
català esperanto Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. Li e----m--is -v-n--- la t-l-vi---o e--is----tita. L- e--------- k------ l- t--------- e---- ŝ------- L- e-d-r-i-i- k-a-k-m l- t-l-v-d-l- e-t-s ŝ-l-i-a- -------------------------------------------------- Li endormiĝis kvankam la televidilo estis ŝaltita. 0
Es va quedar tot i que ja era tard. L------r-ŭ --st-s k---kam-j-- ----r-i-. L- a------ r----- k------ j-- m-------- L- a-k-r-ŭ r-s-i- k-a-k-m j-m m-l-r-i-. --------------------------------------- Li ankoraŭ restis kvankam jam malfruis. 0
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. L- n---eni- --an--m ni-f-ksis r-n-evu--. L- n- v---- k------ n- f----- r--------- L- n- v-n-s k-a-k-m n- f-k-i- r-n-e-u-n- ---------------------------------------- Li ne venis kvankam ni fiksis rendevuon. 0
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. La televidi-o--s-i- ŝal---a--Li-t-me---n-o-m--i-. L- t--------- e---- ŝ------- L- t---- e---------- L- t-l-v-d-l- e-t-s ŝ-l-i-a- L- t-m-n e-d-r-i-i-. ------------------------------------------------- La televidilo estis ŝaltita. Li tamen endormiĝis. 0
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. J-- ma-fr--s--Li ta-e- a---ra----s--s. J-- m-------- L- t---- a------ r------ J-m m-l-r-i-. L- t-m-n a-k-r-ŭ r-s-i-. -------------------------------------- Jam malfruis. Li tamen ankoraŭ restis. 0
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. Ni--ik--s -en--vu--. L----m----e-v----. N- f----- r--------- L- t---- n- v----- N- f-k-i- r-n-e-u-n- L- t-m-n n- v-n-s- --------------------------------------- Ni fiksis rendevuon. Li tamen ne venis. 0
Encara que no té permís de conduir, condueix. K---ka------e-hav-s -t-r-erm-si---- -i --ira-. K------ l- n- h---- s-------------- l- s------ K-a-k-m l- n- h-v-s s-i-p-r-e-i-o-, l- s-i-a-. ---------------------------------------------- Kvankam li ne havas stirpermesilon, li stiras. 0
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. Kva-ka--la--ojo--l-tigas--li rapid- -et---s. K------ l- v--- g-------- l- r----- v------- K-a-k-m l- v-j- g-i-i-a-, l- r-p-d- v-t-r-s- -------------------------------------------- Kvankam la vojo glitigas, li rapide veturas. 0
Encara que està borratxo, va en bicicleta. Kvankam--i-----as,--i----i---s. K------ l- e------ l- b-------- K-a-k-m l- e-r-a-, l- b-c-k-a-. ------------------------------- Kvankam li ebrias, li biciklas. 0
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. L- -e ----- s--rper---il----Li --m-n -t--a-. L- n- h---- s-------------- L- t---- s------ L- n- h-v-s s-i-p-r-e-i-o-. L- t-m-n s-i-a-. -------------------------------------------- Li ne havas stirpermesilon. Li tamen stiras. 0
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. L- -o------tiga-- -- tam---rap-d--ve----s. L- v--- g-------- L- t---- r----- v------- L- v-j- g-i-i-a-. L- t-m-n r-p-d- v-t-r-s- ------------------------------------------ La vojo glitigas. Li tamen rapide veturas. 0
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. Li ebria---Li--ame- bic---as. L- e------ L- t---- b-------- L- e-r-a-. L- t-m-n b-c-k-a-. ----------------------------- Li ebrias. Li tamen biciklas. 0
No troba feina encara que ha estudiat. Ŝ--n- --ov-- -a-o-o--k--n--m ŝi studi-. Ŝ- n- t----- l------ k------ ŝ- s------ Ŝ- n- t-o-a- l-b-r-n k-a-k-m ŝ- s-u-i-. --------------------------------------- Ŝi ne trovas laboron kvankam ŝi studis. 0
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. Ŝ---e--izi------r-c-st-n -v----m ŝ--havas -o--rojn. Ŝ- n- v------ k--------- k------ ŝ- h---- d-------- Ŝ- n- v-z-t-s k-r-c-s-o- k-a-k-m ŝ- h-v-s d-l-r-j-. --------------------------------------------------- Ŝi ne vizitas kuraciston kvankam ŝi havas dolorojn. 0
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. Ŝ--a--ta-----o---vanka- ŝ--n----v-s -on--. Ŝ- a----- a---- k------ ŝ- n- h---- m----- Ŝ- a-e-a- a-t-n k-a-k-m ŝ- n- h-v-s m-n-n- ------------------------------------------ Ŝi aĉetas aŭton kvankam ŝi ne havas monon. 0
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. Ŝ- s-u-i-.-Ŝi-t-m-- -- -r--is-lab---n. Ŝ- s------ Ŝ- t---- n- t----- l------- Ŝ- s-u-i-. Ŝ- t-m-n n- t-o-i- l-b-r-n- -------------------------------------- Ŝi studis. Ŝi tamen ne trovis laboron. 0
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. Ŝi --v-- do----jn.-Ŝi-t---n ne -izita---ur-c---on. Ŝ- h---- d-------- Ŝ- t---- n- v------ k---------- Ŝ- h-v-s d-l-r-j-. Ŝ- t-m-n n- v-z-t-s k-r-c-s-o-. -------------------------------------------------- Ŝi havas dolorojn. Ŝi tamen ne vizitas kuraciston. 0
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. Ŝi -- -avas--o------i--am-- --e--- -ŭto-. Ŝ- n- h---- m----- Ŝ- t---- a----- a----- Ŝ- n- h-v-s m-n-n- Ŝ- t-m-n a-e-a- a-t-n- ----------------------------------------- Ŝi ne havas monon. Ŝi tamen aĉetas aŭton. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...