Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   lv Saikļi 4

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [deviņdesmit septiņi]

Saikļi 4

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. V----a-z----- ka---g----ele-izor--b--a-i-slēg--. V--- a------- k--- g-- t--------- b--- i-------- V-ņ- a-z-i-a- k-u- g-n t-l-v-z-r- b-j- i-s-ē-t-. ------------------------------------------------ Viņš aizmiga, kaut gan televizors bija ieslēgts. 0
Es va quedar tot i que ja era tard. V--š---li-a, k--------bija ja--vēl-. V--- p------ k--- g-- b--- j-- v---- V-ņ- p-l-k-, k-u- g-n b-j- j-u v-l-. ------------------------------------ Viņš palika, kaut gan bija jau vēls. 0
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. Viņš-n--tn-c-,--aut ----mēs-------no--nā-uš-. V--- n-------- k--- g-- m-- b---- n---------- V-ņ- n-a-n-c-, k-u- g-n m-s b-j-m n-r-n-j-š-. --------------------------------------------- Viņš neatnāca, kaut gan mēs bijām norunājuši. 0
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. T----i---s bi-a-ie--ē---.-N--ka------ ---t-- vi-š--i--i-a. T--------- b--- i-------- N---------- u- t-- v--- a------- T-l-v-z-r- b-j- i-s-ē-t-. N-s-a-o-i-s u- t-, v-ņ- a-z-i-a- ---------------------------------------------------------- Televizors bija ieslēgts. Neskatoties uz to, viņš aizmiga. 0
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. Bij--jau-vēls----skat-------- to,-v-ņš--a--k-. B--- j-- v---- N---------- u- t-- v--- p------ B-j- j-u v-l-. N-s-a-o-i-s u- t-, v-ņ- p-l-k-. ---------------------------------------------- Bija jau vēls. Neskatoties uz to, viņš palika. 0
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. Mēs b---m -oru-ā-u-i. -esk-t--i-s ---t-,---ņš -e-t--c-. M-- b---- n---------- N---------- u- t-- v--- n-------- M-s b-j-m n-r-n-j-š-. N-s-a-o-i-s u- t-, v-ņ- n-a-n-c-. ------------------------------------------------------- Mēs bijām norunājuši. Neskatoties uz to, viņš neatnāca. 0
Encara que no té permís de conduir, condueix. Ka-t --ī-viņa- n-----t-va---ā-a -p-----bas-----š-brau--ar ma-ī-u. K--- a-- v---- n-- a----------- a---------- v--- b---- a- m------ K-u- a-ī v-ņ-m n-v a-t-v-d-t-j- a-l-e-ī-a-, v-ņ- b-a-c a- m-š-n-. ----------------------------------------------------------------- Kaut arī viņam nav autovadītāja apliecības, viņš brauc ar mašīnu. 0
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. Ka-t-ar- iela ir sl--e-a,---ņ- br-uc āt-i. K--- a-- i--- i- s------- v--- b---- ā---- K-u- a-ī i-l- i- s-i-e-a- v-ņ- b-a-c ā-r-. ------------------------------------------ Kaut arī iela ir slidena, viņš brauc ātri. 0
Encara que està borratxo, va en bicicleta. Kaut ar--v--š ir p-edzēries- viņš -rauc ---d-v--t-ni. K--- a-- v--- i- p---------- v--- b---- a- d--------- K-u- a-ī v-ņ- i- p-e-z-r-e-, v-ņ- b-a-c a- d-v-i-e-i- ----------------------------------------------------- Kaut arī viņš ir piedzēries, viņš brauc ar divriteni. 0
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. Viņa- n-v a---vad--ā-a -pli--īb--.-N-----o--es ----o, v-ņ- --a---ar--aš-n-. V---- n-- a----------- a---------- N---------- u- t-- v--- b---- a- m------ V-ņ-m n-v a-t-v-d-t-j- a-l-e-ī-a-. N-s-a-o-i-s u- t-, v-ņ- b-a-c a- m-š-n-. --------------------------------------------------------------------------- Viņam nav autovadītāja apliecības. Neskatoties uz to, viņš brauc ar mašīnu. 0
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. I-l---r-sl-------N-ska-o--e- u------v--š ---u---t-i. I--- i- s------- N---------- u- t-- v--- b---- ā---- I-l- i- s-i-e-a- N-s-a-o-i-s u- t-, v-ņ- b-a-c ā-r-. ---------------------------------------------------- Iela ir slidena. Neskatoties uz to, viņš brauc ātri. 0
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. V----ir-p-edzē---s- N-----ot--s-uz---, vi-š-br-u- -r divr--en-. V--- i- p---------- N---------- u- t-- v--- b---- a- d--------- V-ņ- i- p-e-z-r-e-. N-s-a-o-i-s u- t-, v-ņ- b-a-c a- d-v-i-e-i- --------------------------------------------------------------- Viņš ir piedzēries. Neskatoties uz to, viņš brauc ar divriteni. 0
No troba feina encara que ha estudiat. V--a-n-v-r --rast ------ietu- --ut -rī--- st----u--. V--- n---- a----- d---------- k--- a-- i- s--------- V-ņ- n-v-r a-r-s- d-r-a-i-t-, k-u- a-ī i- s-u-ē-u-i- ---------------------------------------------------- Viņa nevar atrast darbavietu, kaut arī ir studējusi. 0
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. V-ņ-----et-p-e ār---, -aut --- --ņa--ir s-p--. V--- n---- p-- ā----- k--- g-- v---- i- s----- V-ņ- n-i-t p-e ā-s-a- k-u- g-n v-ņ-i i- s-p-s- ---------------------------------------------- Viņa neiet pie ārsta, kaut gan viņai ir sāpes. 0
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. V-ņa pē-k m---nu, k-u- -r--v---i ------udas. V--- p--- m------ k--- a-- v---- n-- n------ V-ņ- p-r- m-š-n-, k-u- a-ī v-ņ-i n-v n-u-a-. -------------------------------------------- Viņa pērk mašīnu, kaut arī viņai nav naudas. 0
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. Viņ- --udēj-.-Nes-a----es----to, v--- ne-ar-at-a-t-d-rba --e--. V--- s------- N---------- u- t-- v--- n---- a----- d---- v----- V-ņ- s-u-ē-a- N-s-a-o-i-s u- t-, v-ņ- n-v-r a-r-s- d-r-a v-e-u- --------------------------------------------------------------- Viņa studēja. Neskatoties uz to, viņa nevar atrast darba vietu. 0
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. V-ņai -- -āpe-. --s-atot-e- -z -o- v--a ----t p------t-. V---- i- s----- N---------- u- t-- v--- n---- p-- ā----- V-ņ-i i- s-p-s- N-s-a-o-i-s u- t-, v-ņ- n-i-t p-e ā-s-a- -------------------------------------------------------- Viņai ir sāpes. Neskatoties uz to, viņa neiet pie ārsta. 0
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. V--ai--a- n-ud--- Ne-kat-t-es------- v--- ---k --šī--. V---- n-- n------ N---------- u- t-- v--- p--- m------ V-ņ-i n-v n-u-a-. N-s-a-o-i-s u- t-, v-ņ- p-r- m-š-n-. ------------------------------------------------------ Viņai nav naudas. Neskatoties uz to, viņa pērk mašīnu. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...