Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   ro Conjuncţii 4

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [nouăzeci şi şapte]

Conjuncţii 4

Tria com vols veure la traducció:   
català romanès Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. E--a a--rm-t- de-i---le-iz-ru- ----po-n-t. E- a a------- d--- t---------- e-- p------ E- a a-o-m-t- d-ş- t-l-v-z-r-l e-a p-r-i-. ------------------------------------------ El a adormit, deşi televizorul era pornit. 0
Es va quedar tot i que ja era tard. El - --- --mas,-d--- er- -------r---. E- a m-- r----- d--- e-- d--- t------ E- a m-i r-m-s- d-ş- e-a d-j- t-r-i-. ------------------------------------- El a mai rămas, deşi era deja târziu. 0
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. El-n--a veni-,---ş--ne-a- da-----âln--e. E- n- a v----- d--- n---- d-- î--------- E- n- a v-n-t- d-ş- n---m d-t î-t-l-i-e- ---------------------------------------- El nu a venit, deşi ne-am dat întâlnire. 0
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. Tele-i-or-- --- --r-i-- -ot--i-e- - ---r-it. T---------- e-- p------ T----- e- a a------- T-l-v-z-r-l e-a p-r-i-. T-t-ş- e- a a-o-m-t- -------------------------------------------- Televizorul era pornit. Totuşi el a adormit. 0
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. Era-deja--ârz-u- To---i-e- a m-i-r-ma-. E-- d--- t------ T----- e- a m-- r----- E-a d-j- t-r-i-. T-t-ş- e- a m-i r-m-s- --------------------------------------- Era deja târziu. Totuşi el a mai rămas. 0
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. Ne-am -----n--l-i-e------ş--el nu ----n-t. N---- d-- î--------- T----- e- n- a v----- N---m d-t î-t-l-i-e- T-t-ş- e- n- a v-n-t- ------------------------------------------ Ne-am dat întâlnire. Totuşi el nu a venit. 0
Encara que no té permís de conduir, condueix. Cu-t---e că nu--r----rm-s,-co-d--e-m-ş-n-. C- t---- c- n- a-- p------ c------ m------ C- t-a-e c- n- a-e p-r-i-, c-n-u-e m-ş-n-. ------------------------------------------ Cu toate că nu are permis, conduce maşina. 0
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. C--to-t- -ă-----da -ste a-un--oas------c-nd--e--e--de. C- t---- c- s----- e--- a---------- e- c------ r------ C- t-a-e c- s-r-d- e-t- a-u-e-o-s-, e- c-n-u-e r-p-d-. ------------------------------------------------------ Cu toate că strada este alunecoasă, el conduce repede. 0
Encara que està borratxo, va en bicicleta. C- ---te----e--e beat, m-r------b----l--a. C- t---- c- e--- b---- m---- c- b--------- C- t-a-e c- e-t- b-a-, m-r-e c- b-c-c-e-a- ------------------------------------------ Cu toate că este beat, merge cu bicicleta. 0
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. El--- --e-p--mis de co-----r-----tu-i -o-d--e---ş-na. E- n- a-- p----- d- c--------- T----- c------ m------ E- n- a-e p-r-i- d- c-n-u-e-e- T-t-ş- c-n-u-e m-ş-n-. ----------------------------------------------------- El nu are permis de conducere. Totuşi conduce maşina. 0
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. Str-d--es---alu-e-o-s-- T-tu-- -ond--e---a r--e-e. S----- e--- a---------- T----- c------ a-- r------ S-r-d- e-t- a-u-e-o-s-. T-t-ş- c-n-u-e a-a r-p-d-. -------------------------------------------------- Strada este alunecoasă. Totuşi conduce aşa repede. 0
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. El es-e b-at- T--uş- mer-e-c- ---i-l-t-. E- e--- b---- T----- m---- c- b--------- E- e-t- b-a-. T-t-ş- m-r-e c- b-c-c-e-a- ---------------------------------------- El este beat. Totuşi merge cu bicicleta. 0
No troba feina encara que ha estudiat. D-şi ----udiat--nu-------e u- p-s-. D--- a s------- n- g------ u- p---- D-ş- a s-u-i-t- n- g-s-ş-e u- p-s-. ----------------------------------- Deşi a studiat, nu găseşte un post. 0
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. Deş- a-e --rer-,-e--n----rge -a--edi-. D--- a-- d------ e- n- m---- l- m----- D-ş- a-e d-r-r-, e- n- m-r-e l- m-d-c- -------------------------------------- Deşi are dureri, ea nu merge la medic. 0
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. D--- n- a-e-b---, e---um---ă---maşină. D--- n- a-- b---- e- c------ o m------ D-ş- n- a-e b-n-, e- c-m-ă-ă o m-ş-n-. -------------------------------------- Deşi nu are bani, ea cumpără o maşină. 0
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. E--a st--i-t- T----- -- gă-eşte-un -ost. E- a s------- T----- n- g------ u- p---- E- a s-u-i-t- T-t-ş- n- g-s-ş-e u- p-s-. ---------------------------------------- Ea a studiat. Totuşi nu găseşte un post. 0
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. E- --e -u------Tot-şi-nu -e--e--a--ed-c. E- a-- d------ T----- n- m---- l- m----- E- a-e d-r-r-. T-t-ş- n- m-r-e l- m-d-c- ---------------------------------------- Ea are dureri. Totuşi nu merge la medic. 0
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. E- -u--r--b---- -----i c-m--ră o --şi--. E- n- a-- b---- T----- c------ o m------ E- n- a-e b-n-. T-t-ş- c-m-ă-ă o m-ş-n-. ---------------------------------------- Ea nu are bani. Totuşi cumpără o maşină. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...