Manual de conversa

ca Els adverbis   »   fi Adverbejä

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [sata]

Adverbejä

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
ja – encara no / mai jo k--ra-------k-ska-n j- k----- – e- k------ j- k-r-a- – e- k-s-a-n ---------------------- jo kerran – ei koskaan 0
Ha estat a Berlín? O-et-ek- ---ker-a- o-le-- B--l-----sä? O------- j- k----- o----- B----------- O-e-t-k- j- k-r-a- o-l-e- B-r-i-n-s-ä- -------------------------------------- Oletteko jo kerran olleet Berliinissä? 0
No, encara no / mai. E-, e- koskaan. E-- e- k------- E-, e- k-s-a-n- --------------- En, en koskaan. 0
algú – ningú jok- –--i-k-k-an j--- – e- k----- j-k- – e- k-k-a- ---------------- joku – ei kukaan 0
Coneix vostè algú aquí? T----t--ko --ä-t---o--un? T--------- t----- j------ T-n-e-t-k- t-ä-t- j-n-u-? ------------------------- Tunnetteko täältä jonkun? 0
No, no conec ningú aquí. E-- e--tu-ne ---l-ä--etä-n. E-- e- t---- t----- k------ E-, e- t-n-e t-ä-t- k-t-ä-. --------------------------- En, en tunne täältä ketään. 0
encara – ja no vi--- --e----ää v---- – e- e--- v-e-ä – e- e-ä- --------------- vielä – ei enää 0
Que es quedarà encara més temps? J---t-kö v-e-ä--itkäk-i ---aa --n--? J------- v---- p------- a---- t----- J-ä-t-k- v-e-ä p-t-ä-s- a-k-a t-n-e- ------------------------------------ Jäättekö vielä pitkäksi aikaa tänne? 0
No, ja no em quedaré més temps aquí. E---en---ä -nää---t---s---i-a- -än-e. E-- e- j-- e--- p------- a---- t----- E-, e- j-ä e-ä- p-t-ä-s- a-k-a t-n-e- ------------------------------------- En, en jää enää pitkäksi aikaa tänne. 0
alguna cosa més – res més vi-l---o-a-n –--i en---m---än v---- j----- – e- e--- m----- v-e-ä j-t-i- – e- e-ä- m-t-ä- ----------------------------- vielä jotain – ei enää mitään 0
Encara vol alguna cosa més de beure? H-l--t-eko ----a --el----ta--? H--------- j---- v---- j------ H-l-a-t-k- j-o-a v-e-ä j-t-i-? ------------------------------ Haluatteko juoda vielä jotain? 0
No, no desitjo res més. En------a--- --ä- m-t-än. E-- e- h---- e--- m------ E-, e- h-l-a e-ä- m-t-ä-. ------------------------- En, en halua enää mitään. 0
ja … alguna cosa – encara res j- --ta-n-–--i m--ä-n j- j----- – e- m----- j- j-t-i- – e- m-t-ä- --------------------- jo jotain – ei mitään 0
Ja ha menjat alguna cosa? Ol-t-eko--o -yön-et-jota--? O------- j- s------ j------ O-e-t-k- j- s-ö-e-t j-t-i-? --------------------------- Oletteko jo syöneet jotain? 0
No, encara no he menjat res. En,--n-ol---yön-t-v---ä m-tä-n. E-- e- o-- s----- v---- m------ E-, e- o-e s-ö-y- v-e-ä m-t-ä-. ------------------------------- En, en ole syönyt vielä mitään. 0
algú més – ningú més vi-l---ok--------nää ku---n v---- j--- – e- e--- k----- v-e-ä j-k- – e- e-ä- k-k-a- --------------------------- vielä joku – ei enää kukaan 0
Algú més voldria un cafè? H--ua-si---jo----iel-----vi-? H--------- j--- v---- k------ H-l-a-s-k- j-k- v-e-ä k-h-i-? ----------------------------- Haluaisiko joku vielä kahvia? 0
No, ningú més. Ei- -----ä---u-aa-. E-- e- e--- k------ E-, e- e-ä- k-k-a-. ------------------- Ei, ei enää kukaan. 0

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...