català » espanyol   gran - petit


68 [seixanta-vuit]

gran - petit

-

68 [sesenta y ocho]

grande – pequeño

68 [seixanta-vuit]

gran - petit

-

68 [sesenta y ocho]

grande – pequeño

Fes un clic per veure el text:   
catalàespañol
gran i petit gr---- y p-----o
L'elefant és gran. El e------- e- g-----.
El ratolí és petit. El r---- e- p------.
   
fosc i clar os---- y c---o
La nit és fosca. La n---- e- o-----.
El dia és clar. El d-- e- c----.
   
vell i jove vi--- y j---n
El nostre avi és molt vell. Nu----- a----- e- m-- v---- / m----.
Fa 70 anys encara era jove. Ha-- 70 a--- a-- e-- j----.
   
bell i lleig bo---- y f-o
La papallona és bonica. La m------- e- b-----.
L'aranya és lletja. La a---- e- f--.
   
gras i prim go--- y d-----o
Una dona de cent quilos és grassa. Un- m---- d- 100 K-. e- g----.
Un home de cinquanta quilos és prim. Un h----- d- 50 K-. e- d------.
   
car i barat ca-- y b----o
El cotxe és car. El c---- e- c---.
El diari és barat. El p-------- e- b-----.
   

Canvi de codi

Cada vegada més persones reben una educació bilingüe. Així en poden parlar més d'una llengua. Moltes d'aquestes persones canvien freqüentment de llengua. Decideixen quina llengua parlar segons la situació. En l'àmbit laboral, per exemple, parlen una llengua i en l'esfera domèstica, una altra. Així s'adapten al seu medi. Però també hi ha la possibilitat de canviar de llengua de forma espontània. Aquest fenomen s'anomena, en anglès, code-switching. Mitjançant el canvi de codi es canvia de llengua durant l'acte mateix de la parla. Hi pot haver nombroses raons que expliquin el canvi de llengua per part dels parlants. Moltes vegades els subjectes no troben la paraula adequada en una llengua. Han de recórrer a una altra llengua per expressar-se amb propietat. Pot succeir, així mateix, que els parlants se sentin més segurs parlant una llengua determinada.

Aquesta llengua representa, llavors, la seva opció per expressar assumptes privats o personals. De vegades una paraula concreta no existeix en un idioma. En aquests casos els parlants estan obligats a canviar de llengua. O resulta que canvien d'idioma perquè no volen ser compresos. En aquestes situacions el code-switching funciona com una llengua xifrada. Al principi, aquesta hibridació lingüística es jutjava de manera molt crítica. Es pensava que així els parlants acabaven sense poder parlar correctament cap llengua. Avui el fenomen es veu d'una altra manera. Es reconeix en el canvi de codi l'expressió d'una especial competència lingüística. Pot ser interessant observar els parlants durant el canvi de codi. Resulta freqüent que llavors no només canviïn de llengua. Altres elements comunicatius també es transformen. Molts individus parlen més ràpid, més alt o accentuant més les paraules en l'altra llengua. O utilitzen espontàniament més gestos i una mímica més desenvolupada. En aquesta línia, resulta que el canvi de codi suposa també un canvi de cultura...
Endevina quin idioma és!
El _______ és una llengua romànica. Això significa que va evolucionar del llatí, i per tant està relacionat amb idiomes com l’espanyol o l’italià. Actualment el _______ es para a tot el món. Compta amb més de 220 milions de parlants, dels quals 110 milions són parlants natius. Per aquest motiu el _______ es considera un idioma universal.

De fet, moltes organitzacions internacionals l’utilitzen com a llengua oficial. En el passat, el _______ va ser un idioma utilitzat en els temes diplomàtics, però avui dia l’anglès a adoptat gran part d’aquest rol. Tot i així, el _______ segueix sent un dels idiomes més importants, i el número de parlants ha augmentat significativament en els últims anys degut al creixement de la població d’Àfrica i de les regions àrabs. A més, el _______ també es parla en varies illes del Carib i del Sud del Pacífic. Si t’agrada viatjar, aleshores hauries d’aprendre _______!