català » francès   haver de fer alguna cosa


72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

-

72 [soixante-douze]

devoir faire qc.

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

-

72 [soixante-douze]

devoir faire qc.

Fes un clic per veure el text:   
catalàfrançais
haver de de---r
Haig d'enviar una carta. Je d--- e------ u-- l-----.
Haig de pagar l'hotel. Je d--- p---- l------.
   
T’has de llevar d'hora. Tu d--- t- l---- t--.
Has de treballar molt. Tu d--- b------- t---------.
Has d'arribar a temps. Tu d--- ê--- à l------.
   
(Ell) ha de posar benzina. Il d--- f---- l- p----.
(Ell) ha de reparar el cotxe. Il d--- r------ l- v------.
(Ell) ha de rentar el cotxe. Il d--- l---- l- v------.
   
(Ella) ha de fer compres. El-- d--- f---- d-- a-----.
(Ella) ha de netejar l'apartament. El-- d--- f---- l- m----- d--- l------------.
(Ella) ha de rentar la roba. El-- d--- l---- l- l----.
   
Hem d'anar de seguida a l'escola. No-- d----- a---- t--- d- s---- à l------.
Hem d'anar de seguida a treballar. No-- d----- a---- t--- d- s---- a- t------.
Hem d’anar de seguida al metge. No-- d----- a---- t--- d- s---- c--- l- m------.
   
Heu d'esperar l'autobús. Vo-- d---- a------- l- b--.
Heu d'esperar el tren. Vo-- d---- a------- l- t----.
Heu d'esperar el taxi. Vo-- d---- a------- l- t---.
   

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles.

Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...
Endevina quin idioma és!
L’_______ es troba entre les llengües indoàries. Es parla a la majoria dels estats del nord de la India. Està estretament lligat amb l’urdú, el qual es parla principalment a Pakistàn. Els dos idiomes són pràcticament idèntics en tots els aspectes. La seva major diferència es troba en el seu sistema d’escriptura. L’_______ utilitza la escriptura devanagari, mientres que l’urdú utiliza el sistema semiòtic àrab.

El més destacat de l’_______ són els seus numerosos dialectes, els quals es diferencien notablement entre ells degut a la gran extensió del país. L’_______ compta amb 370 milions de parlants natius. A més, és la segona llengua de 150 milions de persones. Per aquest motiu es troba entre els idiomes més parlats del món. De fet, es troba en segon lloc, per darrere del c******ès, i desprès el segueixen l’espanyol i l’anglès. I no oblidem que la seva influència està creixent dràsticament en els últims amys!