català » francès   Preguntes – Passat 2


86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

-

86 [quatre-vingt-six]

Questions – Passé 2

86 [vuitanta-sis]

Preguntes – Passat 2

-

86 [quatre-vingt-six]

Questions – Passé 2

Fes un clic per veure el text:   
catalàfrançais
Quina corbata has portat? Qu---- c------ a---- p---- ?
Quin cotxe has comprat? Qu---- v------ a---- a----- ?
A quin diari t’has abonat? À q--- j------ t------ a----- ?
   
Qui ha vist? Qu- a-------- v- ?
Amb qui s’ha trobat? Qu- a-------- r-------- ?
Qui ha reconegut? Qu- a-------- r------ ?
   
Quan s’ha llevat? Qu--- v--- ê-------- l--- ?
Quan ha començat? Qu--- a-------- c------- ?
Quan ha acabat? Qu--- a-------- a----- ?
   
Per què s’ha despertat? Po------ v--- ê-------- r------- ?
Per què s’ha fet mestre? Po------ ê-------- d----- i---------- ?
Per què ha agafat un taxi? Po------ a-------- p--- u- t--- ?
   
D'on ha vingut? D’-- ê--- v--- v--- ?
On ha anat? Où ê-------- a--- ?
On ha estat? Où a-------- é-- ?
   
Qui has ajudat? Qu- a---- a--- ?
A qui has escrit? À q-- a---- é---- ?
A qui has respost? À q-- a---- r------ ?
   

El bilingüisme millora l'oïda

Les persones que parlen dos idiomes senten millor. Són capaços de distingir exactament dos sorolls diferents. Aquesta és la conclusió d'una investigació americana. Els científics van experimentar amb adolescents. La meitat d'ells havien crescut com a subjectes bilingües. Aquests adolescents parlaven anglès i espanyol. La resta de joves parlaven només espanyol. Els adolescents havien d'escoltar una síl·laba determinada. En concret, la síl·laba "da". No pertanyia a cap dels dos idiomes. Els adolescents de l'experiment van sentir la síl·laba amb uns auriculars. Simultàniament es va mesurar amb elèctrodes seva activitat cerebral. A continuació, els adolescents havien de tornar a escoltar la síl·laba.

Aquest cop, però, la síl·laba es barrejava amb sorolls molestos. Els sorolls eren els de veus diferents que deien frases sense sentit. Els subjectes bilingües reaccionaven intensament en sentir la síl·laba. El seu cervell revelava una gran activitat. Podien identificar la síl·laba sense sorolls o amb ells. Una cosa que els individus monolingües no aconseguien. Així doncs, la seva oïda no era tan bona com la dels seus companys bilingües. El resultat de l'experiment va sorprendre els investigadors. Fins llavors només se sabia que els músics tenien una oïda particularment bona. Però sembla que les persones bilingües també en desenvolupen la seva. Els subjectes bilingües han de fer front a sons diversos permanentment. D'aquesta manera el seu cervell acaba desenvolupant noves habilitats. Aprèn a distingir entre diferents estímuls lingüístics. Els científics investiguen ara de quina manera els coneixements lingüístics influeixen en el cervell. Potser és possible que el sentit de l'oïda es pugui encara desenvolupar quan els idiomes s'aprenen en èpoques tardanes...
Endevina quin idioma és!
El panjabi, és una llengua indoirània. Té 130 milions de parlants natius, la majoria procedents de Pakistàn. Tambié es parla a la regió del Panjab, situada entre la India y Pakistàn. Aquest idioma gairebé no s’utilitza com a llengua escrita a Pakistàn. A la India, en canvi, la situació és ben diferent, ja que ocupa una posició de llengua oficial. Té el seu pròpi sistema d’escriptura,

i compta amb una llarga tradició literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat. A més, el panjabi resulta bastant interessant des del punt de vista fonològic. Es tracta d’un idioma tonal. En les llengües tonals, el to de la síl·laba accentuada pot cambiar completament el significat de la paraula. Les síl·labes accentuades es presenten en tres formes diferents. Això és un tret molt poc comú en les llengües indoeuropees. Cosa que fa que el panjabi sigui un idioma encara més interessant!