català » portuguès PT   Conjuncions 3


96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

-

96 [noventa e seis]

Conjunções 3

96 [noranta-sis]

Conjuncions 3

-

96 [noventa e seis]

Conjunções 3

Fes un clic per veure el text:   
catalàportuguês PT
Em llevo tan aviat com sona el despertador. Eu l--------- l--- q----- o d---------- t---.
Em canso tan aviat he d'estudiar. Eu f--- c------ q----- t---- d- e------.
Plegaré de treballar tan aviat com tingui 60 anys. Eu v-- p---- d- t-------- q----- f---- 60 a---.
   
Quan li trucareu? Qu---- é q-- v--- v-- t--------?
Tan aviat com tingui temps. As--- q-- t---- u- t-------.
Li truca quan té temps. El- v-- t-------- a---- q------- u- t-------.
   
Fins quan treballareu? Qu---- t---- é q-- v--- v-- t--------?
Treballaré mentre pugui. Eu v-- t-------- e------- p----.
Treballaré mentre estigui en bona salut. Eu v-- t-------- e------- e- e------ c-- b-- s----.
   
Es queda al llit en comptes de treballar. El- e--- n- c--- e- v-- d- e---- a t--------.
(Ella) llegeix el diari en lloc de cuinar. El- l- o j----- e- v-- d- c-------.
(Ell) està assegut al bar en lloc d'anar a casa. El- e--- n- b-- e- v-- d- i- p--- c---.
   
Pel que jo sé, (ell) viu aquí. Pe-- q-- e- s-- e-- m--- a---.
Pel que jo sé, la seva dona està malalta. Pe-- q-- e- s-- a s-- m----- e--- d-----.
Pel que jo sé, ell està a l'atur. Pe-- q-- e- s-- e-- e--- d-----------.
   
M’he adormit, si no hauria arribat a temps. Eu a-------- s---- t---- s--- p------.
He perdut l'autobús, si no hauria arribat a temps. Eu p---- o a--------- s---- t---- s--- p------.
No he trobat el camí, si no hauria arribat a temps. Eu n-- e-------- o c------- s---- t---- s--- p------.
   

Llenguatge i matemàtiques

Hi ha una correspondència entre pensament i llenguatge. S'influencien mútuament. Les estructures lingüístiques condicionen les estructures del nostre pensament. Algunes llengües, per exemple, no tenen paraules pels números. Els parlants no comprenen el concepte de número. Així que d'alguna manera també el llenguatge i les matemàtiques van de la mà. Les estructures gramaticals i matemàtiques són semblants. Alguns investigadors creuen que la forma d'assimilar i processar també és similar. Pensen que els centres de la parla també s'ocupen de les tasques matemàtiques. Podrien ajudar al cervell a realitzar-ne càlculs. Però estudis recents aporten noves dades. Revelen que el nostre cervell processa les matemàtiques sense la parla. Els científics van investigar a tres subjectes.

El cervell d'aquests subjectes estava lesionat. En conseqüència, també la regió de la parla estava danyada. Tenien grans dificultats per parlar. Ni tan sols podien formular oracions senzilles. Tampoc entenien les paraules. Després de la prova lingüística els subjectes van resoldre alguns exercicis de càlcul. Algunes de les tasques matemàtiques eren molt complicades. I tot i així els subjectes les van resoldre! Els resultats d'aquest experiment són molt interessants. Mostren que les matemàtiques no es codifiquen amb paraules. Probablement el llenguatge i les matemàtiques parteixen de la mateixa base. Es processen a la mateixa àrea. Però llavors no es produeix una traducció de les matemàtiques en termes lingüístics. Es possible que el llenguatge i les matemàtiques es desenvolupin conjuntament... I quan el cervell està completament format, existeixen de forma separada...
Endevina quin idioma és!
L’_______ forma part de les llengües eslaves meridionals. Té uns 2 milions de parlants natius, els quals procedeixen d’_______nia, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Itàliaiy Hongria. És bastant similar al txec i a l’******ac. Però també s’hi poden apreciar algunes influpencies del serbocroat. Tot i que _______nia és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. Això és degut al passat borrascós de la regió,

el qual es manifiesta en el pròpi vocabulari, ja que conté molts termes estrangers. El seu sistema d’escriptura utilitza les grafies llatines. i la seva gramàtica consta de sis casos i tres gèneres. La seva pronunciació compta amb dues fonologies oficials. Una d’ellas fa distincions entre els sons alts i els baixos. Una altra característica d’aquest idioma és la seva estructura arcaica. Els ******ens sempre han sigut molt oberts respecte als altres idomes, així que s’alegren moltíssim quan algú s’interessa pel seu pròpi idioma.