català » rus   Passat 2


82 [vuitanta-dos]

Passat 2

-

82 [восемьдесят два]
82 [vosemʹdesyat dva]

Прошедшая форма 2
Proshedshaya forma 2

82 [vuitanta-dos]

Passat 2

-

82 [восемьдесят два]
82 [vosemʹdesyat dva]

Прошедшая форма 2
Proshedshaya forma 2

Fes un clic per veure el text:   
catalàрусский
Havies de trucar a una ambulància? Те-- п------- в------ с-----?
T--- p-------- v------ s------?
Havies de trucar al metge? Те-- п------- в------ в----?
T--- p-------- v------ v-----?
Havies de trucar a la policia? Те-- п------- в------ п------?
T--- p-------- v------ p--------?
   
Té el número de telèfon? Fa no res el tenia. У В-- е--- н---- т-------? О- у м--- т----- ч-- б--.
U V-- y---- n---- t-------? O- u m---- t----- c--- b--.
Té l’adreça? Fa no res la tenia. У В-- е--- а----? О- у м--- т----- ч-- б--.
U V-- y---- a----? O- u m---- t----- c--- b--.
Té el pla de la ciutat? Fa no res el tenia. У В-- е--- к---- г-----? О-- у м--- т----- ч-- б---.
U V-- y---- k---- g-----? O-- u m---- t----- c--- b---.
   
Va venir a l’hora? No va poder venir a l’hora. Он п----- в------? О- н- с--- п----- в------.
O- p------ v-------? O- n- s--- p----- v-------.
Que va trobar el camí? No va poder trobar el camí. Он н---- д-----? О- н- с--- н---- д-----.
O- n----- d-----? O- n- s--- n---- d-----.
T’entenia? No em podia entendre. Он т--- п----? О- н- с--- м--- п-----.
O- t---- p-----? O- n- s--- m---- p------.
   
Per què no vas poder arribar a l’hora? По---- т- н- м-- / н- м---- п----- в------?
P------ t- n- m-- / n- m---- p----- v-------?
Per què no vas poder trobar el camí? По---- т- н- м-- / н- м---- н---- д-----?
P------ t- n- m-- / n- m---- n---- d-----?
Per què no el podies entendre? По---- т- н- м-- / н- м---- е-- п-----?
P------ t- n- m-- / n- m---- y--- p------?
   
No vaig poder arribar a l’hora perquè no anaven els autobusos. Я н- м-- / н- м---- п----- в------- п----- ч-- а------- н- х-----.
Y- n- m-- / n- m---- p----- v-------- p----- c--- a------- n- k------.
No vaig poder trobar el camí, perquè no tenia un pla de la ciutat. Я н- м-- / н- м---- н---- д------ п----- ч-- у м--- н- б--- к---- г-----.
Y- n- m-- / n- m---- n---- d------ p----- c--- u m---- n- b--- k---- g-----.
No el podia entendre perquè la música estava molt alta. Я н- м-- / н- м---- е-- п------ п----- ч-- м----- б--- о---- г------.
Y- n- m-- / n- m---- y--- p------- p----- c--- m----- b--- o----- g------.
   
Vaig haver de prendre un taxi. Мн- п------- в---- т----.
M-- p-------- v----- t----.
Vaig haver de comprar un pla de la ciutat. Мн- п------- к----- к---- г-----.
M-- p-------- k----- k---- g-----.
Vaig haver d’apagar la ràdio. Мн- п------- в-------- р----.
M-- p-------- v---------- r----.
   

Millor aprendre idiomes a l' estranger!

Els adults no aprenen idiomes tan fàcilment com els nens. El seu cervell s'ha desenvolupat completament. De manera que no els és tan senzill crear noves xarxes d'aprenentatge. Malgrat tot, es pot aprendre molt bé una llengua sent ja gran! Per això és necessari viatjar al país on es parla l'idioma. On millor s'aprèn una llengua estrangera és precisament a l'estranger. Això és una cosa que sap qualsevol que ja hagi tingut vacances lingüístiques. En el seu entorn natural la llengua s'aprèn molt més ràpidament. Precisament, un nou estudi n'ha aportat interessants conclusions. Mostra que quan s'aprèn una llengua a l'estranger s'aprèn... de manera diferent! El cervell pot assimilar la nova llengua com si es tractés d'una llengua materna. Els científics pensen des de fa temps que hi ha diferents processos d'aprenentatge. Ara un experiment sembla que ho ha demostrat.

Un grup d'individus havia d'aprendre una llengua inventada. La meitat dels individus van assistir a classes normals. L'aprenentatge de l'altra meitat va consistir a simular situacions en un país estranger. Aquests subjectes havien d'actuar com si hi fossin en un ambient estranger. Tota la gent amb la qual contactaven parlava el nou idioma. Aquests subjectes, per tant, no seguien un curs d'idiomes típic. Formaven part d'un cercle aliè de parlants. Aquesta situació els va forçar a intentar trobar solucions amb la nova llengua. Després d'un període, els subjectes van passar una prova. Els dos grups van mostrar tenir bons coneixements de la nova llengua. Però el seu cervell processava la llengua de manera diferent! Els que havien après a "l'estranger" mostraven una activitat cerebral soprenent. El seu cervell processava la gramàtica de la llengua com si fos la del seu propi idioma natal. Es tractava dels mateixos mecanismes que s'han detectat en parlants nadius. Una vacances lingüístiques són la forma més agradable i eficient d'aprendre una llengua!
Endevina quin idioma és!
El _______ és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El _______ escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants.

Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El _______ es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn _______.