català » rus   Subordinades amb que 2


92 [noranta-dos]

Subordinades amb que 2

-

92 [девяносто два]
92 [devyanosto dva]

Подчиненные предложения с что 2
Podchinennyye predlozheniya s chto 2

92 [noranta-dos]

Subordinades amb que 2

-

92 [девяносто два]
92 [devyanosto dva]

Подчиненные предложения с что 2
Podchinennyye predlozheniya s chto 2

Fes un clic per veure el text:   
catalàрусский
M’emprenya que ronquis. Ме-- р---------- ч-- т- х------.
M---- r------------ c--- t- k--------.
M’emprenya que beguis tanta cervesa. Ме-- р---------- ч-- т- п---- т-- м---- п---.
M---- r------------ c--- t- p------ t-- m---- p---.
M’emprenya que arribis tan tard. Ме-- р---------- ч-- т- т-- п----- п--------.
M---- r------------ c--- t- t-- p----- p----------.
   
Crec que (a ell) li feia falta un metge. Я д----- ч-- е-- н---- в---.
Y- d------ c--- y--- n----- v----.
Crec que és malalt. Я д----- ч-- о- б----.
Y- d------ c--- o- b----.
Crec que està dormint. Я д----- ч-- о- с----- с---.
Y- d------ c--- o- s------ s---.
   
Esperem que es casi amb la nostra filla. Мы н-------- ч-- о- ж------ н- н---- д-----.
M- n---------- c--- o- z-------- n- n----- d------.
Esperem que tingui molts diners. Мы н-------- ч-- у н--- м---- д----.
M- n---------- c--- u n--- m---- d----.
Esperem que sigui milionari. Мы н-------- ч-- о- м--------.
M- n---------- c--- o- m--------.
   
He sentit que la teva dona ha tingut un accident. Я с----- / с------- ч-- с т---- ж---- п-------- н--------- с-----.
Y- s------ / s-------- c--- s t----- z----- p--------- n---------- s------.
He sentit que (ella) és a l'hospital. Я с----- / с------- ч-- о-- л---- в б-------.
Y- s------ / s-------- c--- o-- l----- v b--------.
He sentit que el teu cotxe està completament destruït. Я с----- / с------- ч-- т--- м----- с----- р------.
Y- s------ / s-------- c--- t---- m------ s----- r------.
   
M'alegro que hàgiu vingut. Я р-- / р---- ч-- В- п-----.
Y- r-- / r---- c--- V- p------.
M’alegro que estigui interessat. Я р-- / р---- ч-- В- з-------------.
Y- r-- / r---- c--- V- z-------------.
M’alegro que vulgui comprar la casa. Я р-- / р---- ч-- В- х----- к----- д--.
Y- r-- / r---- c--- V- k------ k----- d--.
   
Em temo que l'últim autobús ja se n'ha anat. Бо---- ч-- п-------- а------ у-- у---.
B------ c--- p-------- a------ u--- u----.
Em temo que haurem d’agafar un taxi. Бо---- ч-- н-- п------- в---- т----.
B------ c--- n-- p-------- v----- t----.
Em temo que no porto diners. Бо---- ч-- у м--- н-- с с---- д----.
B------ c--- u m---- n-- s s---- d----.
   

Del gest al llenguatge

Quan parlem i sentim, el nostre cervell ha de treballar bastant. Ha de processar els senyals lingüístics. Els gestos i els símbols són també senyals lingüístics. Ja existien abans del llenguatge humà. Alguns símbols s'entenen en totes les cultures. Altres han de ser apresos. No poden ser compresos per si mateixos. Gestos i símbols són processats com si fossin llengües. I es processen a la mateixa regió cerebral! Així ho han constatat nous estudis. Els investigadors van examinar a diversos individus. A aquests subjectes se'ls va fer veure diferents videoclips. Mentre estaven veient els videoclips es va mesurar la seva activitat cerebral.

Els videoclips vistos per una part dels subjectes de la prova expressaven coses diferents. Ho feien mitjançant moviments, símbols i paraules. Altres grups de l'experiment van veure altres videocilps. Es tractava de vídeos sense sentit. Sense paraules, gestos ni símbols. No tenien significat. Mitjançant els mesuraments cerebrals, els científics van descobrir què es processava i on. Després van comparar l'activitat dels subjectes de la prova entre si. Tot el que tenia significat s'analitzava a la mateixa zona del cervell. El resultat d'aquest experiment és molt interessant. Ens mostra com aprèn novament un llenguatge el nostre cervell. Al principi l'ésser humà es comunicava mitjançant gestos. Més tard en va desenvolupar el llenguatge. El cervell va haver d'aprendre a processar el llenguatge com si es tractés de gestos. I evidentment és senzill actualitzar la versió antiga...
Endevina quin idioma és!
El _______ és un dels idiomes més importants del món literari, i és que algunes de les obres literàries més conegudes van ser escrites per autors _______sos. Pel que existeix un gran número de llibres traduïts del _______. A més, als _______sos els hi encanta llegir obres noves, així que els traductors sempre tenen molt per fer. El _______ és l’idioma natiu de més de 160 milions de persones, però també té parlants en molts altres països eslaus. El que el converteix al _______ en un dels idiomes és parlats d’Europa,

i el parlen uns 280 milions de persones d’arreu del món. Al ser una llengua eslava oriental, està relacionada amb l’ucraïnès i el bielorrús. La gramàtica _______sa està est******cturada de manera molt sistemàtica. El que suposa un avantatge per als qui els hi agrada pensar de manera analítica i lògica. Sens dubte, el _______ és un idioma que val la pena estudiar. Ocupa una posició molt important en el món de la ciència, l’arte i la tecnologia. A més, no seria genial poder llegir obres _______ses en el seu idiome original?