Manual de conversa

ca Passat 3   »   el Παρελθοντικός χρόνος 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [ογδόντα τρία]

83 [ogdónta tría]

Παρελθοντικός χρόνος 3

Parelthontikós chrónos 3

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
trucar Τηλ-φω-ώ Τ_______ Τ-λ-φ-ν- -------- Τηλεφωνώ 0
Tēl-p-ōnṓ T________ T-l-p-ō-ṓ --------- Tēlephōnṓ
He trucat. Μιλ---α-σ-ο----έφ-ν-. Μ______ σ__ τ________ Μ-λ-ύ-α σ-ο τ-λ-φ-ν-. --------------------- Μιλούσα στο τηλέφωνο. 0
Mil-ú-a---o--ē--ph--o. M______ s__ t_________ M-l-ú-a s-o t-l-p-ō-o- ---------------------- Miloúsa sto tēléphōno.
He trucat per telèfon tota l’estona. Όλη--ην --- -ι-ο-σ----- -ηλέ--νο. Ό__ τ__ ώ__ μ______ σ__ τ________ Ό-η τ-ν ώ-α μ-λ-ύ-α σ-ο τ-λ-φ-ν-. --------------------------------- Όλη την ώρα μιλούσα στο τηλέφωνο. 0
Ó-- t-n ṓ-a -il--sa-sto t--é-h--o. Ó__ t__ ṓ__ m______ s__ t_________ Ó-ē t-n ṓ-a m-l-ú-a s-o t-l-p-ō-o- ---------------------------------- Ólē tēn ṓra miloúsa sto tēléphōno.
preguntar ρω-άω ρ____ ρ-τ-ω ----- ρωτάω 0
r--áō r____ r-t-ō ----- rōtáō
Li he preguntat. Ρ-τησ-. Ρ______ Ρ-τ-σ-. ------- Ρώτησα. 0
Rṓtēsa. R______ R-t-s-. ------- Rṓtēsa.
Sempre he preguntat. Π-ντ- ρωτού--. Π____ ρ_______ Π-ν-α ρ-τ-ύ-α- -------------- Πάντα ρωτούσα. 0
Pánta-r-t----. P____ r_______ P-n-a r-t-ú-a- -------------- Pánta rōtoúsa.
explicar Δι--ο--αι Δ________ Δ-η-ο-μ-ι --------- Διηγούμαι 0
Di---úmai D________ D-ē-o-m-i --------- Diēgoúmai
Li he explicat. Δ---ή-η-α. Δ_________ Δ-η-ή-η-α- ---------- Διηγήθηκα. 0
Diēg-t--ka. D__________ D-ē-ḗ-h-k-. ----------- Diēgḗthēka.
Li he explicat tota la història. Δ-η---ηκ--ό-η --- ιστορ-α. Δ________ ό__ τ__ ι_______ Δ-η-ή-η-α ό-η τ-ν ι-τ-ρ-α- -------------------------- Διηγήθηκα όλη την ιστορία. 0
D----t---a-ó-ē--ēn --t-r-a. D_________ ó__ t__ i_______ D-ē-ḗ-h-k- ó-ē t-n i-t-r-a- --------------------------- Diēgḗthēka ólē tēn istoría.
estudiar δι-βά-ω δ______ δ-α-ά-ω ------- διαβάζω 0
d-a---ō d______ d-a-á-ō ------- diabázō
He estudiat. Δ-άβ---. Δ_______ Δ-ά-α-α- -------- Διάβαζα. 0
D--b--a. D_______ D-á-a-a- -------- Diábaza.
He estudiat tot el vespre. Διάβαζα---- τ--βρ-δ-. Δ______ ό__ τ_ β_____ Δ-ά-α-α ό-ο τ- β-ά-υ- --------------------- Διάβαζα όλο το βράδυ. 0
Diába--------o b----. D______ ó__ t_ b_____ D-á-a-a ó-o t- b-á-y- --------------------- Diábaza ólo to brády.
treballar δουλεύω δ______ δ-υ-ε-ω ------- δουλεύω 0
d----úō d______ d-u-e-ō ------- douleúō
He treballat. Δού-ε--. Δ_______ Δ-ύ-ε-α- -------- Δούλευα. 0
Do-l--a. D_______ D-ú-e-a- -------- Doúleua.
He treballat tot el dia. Δ---ευα -λη μ-ρα. Δ______ ό__ μ____ Δ-ύ-ε-α ό-η μ-ρ-. ----------------- Δούλευα όλη μέρα. 0
Doúle----lē ----. D______ ó__ m____ D-ú-e-a ó-ē m-r-. ----------------- Doúleua ólē méra.
menjar Τρ-ω Τ___ Τ-ώ- ---- Τρώω 0
Tr-ō T___ T-ṓ- ---- Trṓō
He menjat. Έφαγ-. Έ_____ Έ-α-α- ------ Έφαγα. 0
É----a. É______ É-h-g-. ------- Éphaga.
M’he menjat tot el menjar. Έφα-α --ο -ο -αγ---. Έ____ ό__ τ_ φ______ Έ-α-α ό-ο τ- φ-γ-τ-. -------------------- Έφαγα όλο το φαγητό. 0
Ép---- ó----------ē--. É_____ ó__ t_ p_______ É-h-g- ó-o t- p-a-ē-ó- ---------------------- Éphaga ólo to phagētó.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + grec (1-100) MP3 grec (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!