Manual de conversa

La llengua universal: l'anglès

L'anglès és la llengua més estesa a tot el món. Però la llengua materna amb més parlants és el mandarí, o xinès estàndard. L'anglès és la llengua nativa de ‘només’ 350 milions de persones. Tanmateix, la influència de l'anglès en la resta de llengües és enorme. Des de mitjans del segle XX ha adquirit una importància extraordinària. La raó fonamental d'aquest fenomen es troba en el desenvolupament dels EUA com a superpotència. En moltíssims països l'anglès és la primera opció com a llengua estrangera en l'etapa escolar. Les organitzacions internacionals utilitzen l'anglès com a llengua oficial. També molts països tenen l'anglès per idioma oficial o lingua franca. És possible, però, que més aviat que tard una altra llengua prengui aquesta funció. L'anglès pertany al grup de llengües germàniques occidentals. Així doncs, té una estreta relació amb altres llengües com ara l'alemany. Encara que la veritat és que aquesta llengua ha sofert modificacions radicals en els últims 1.000 anys. Al principi l'anglès era una llengua flexiva. Però va perdre la majoria de sufixos amb funcions gramaticals. Per això, avui es pot incloure l'anglès entre les llengües aïllants. Aquest tipus de llengües tenen més similituds amb el xinès que amb l'alemany. En els propers anys l'anglès es continuarà simplificant. Els verbs irregulars desapareixeran. Comparat amb altres llengües indoeuropees, l'anglès és un idioma senzill. Encara que la seva ortografia és molt complicada. La raó és que hi ha una gran diferència entre la seva pronunciació i la seva escriptura. L'ortografia de l'anglès és la mateixa des de fa segles. Però la pronunciació ha canviat de forma considerable. El resultat de tot això que avui s'escriu com es parlava en 1400. A més, la pronunciació és plena d'irregularitats. Només per la combinació de lletres ough hi ha sis variants! Prova-ho tu mateix: thorough, thought, rough, bough, cough .