Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   ps په هوټل کې - راتګ

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [ اوه ویشت ]

27 [ اوه ویشت ]

په هوټل کې - راتګ

په هوټل کې - راتګ

Tria com vols veure la traducció:   
català paixtu Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? ا-----سو--و--خ--ه-ل--؟ ا__ ت___ ی__ خ___ ل___ ا-ا ت-س- ی-ه خ-ن- ل-ئ- ---------------------- ایا تاسو یوه خونه لرئ؟ 0
ا-- ---و --ه----ه ---؟ ا__ ت___ ی__ خ___ ل___ ا-ا ت-س- ی-ه خ-ن- ل-ئ- ---------------------- ایا تاسو یوه خونه لرئ؟
He reservat una habitació. ما -وه-ک----ب---ر-ې--ه م_ ی__ ک___ ب_ ک___ د_ م- ی-ه ک-ر- ب- ک-ه- د- ---------------------- ما یوه کمره بک کرهې ده 0
mā-----km---b--kra---a m_ y__ k___ b_ k___ d_ m- y-a k-r- b- k-a- d- ---------------------- mā yoa kmra bk kraê da
El meu nom és Müller. ز-- نو--مو-ر---. ز__ ن__ م___ د__ ز-ا ن-م م-ل- د-. ---------------- زما نوم مولر دی. 0
زم- نو- مو-ر د-. ز__ ن__ م___ د__ ز-ا ن-م م-ل- د-. ---------------- زما نوم مولر دی.
Necessito una habitació individual. زه-یوه ک--ه--ه-ا--یا لرم ز_ ی__ ک___ ت_ ا____ ل__ ز- ی-ه ک-ر- ت- ا-ت-ا ل-م ------------------------ زه یوه کمره ته اړتیا لرم 0
z---o- k--a -a-āṟt-ā lrm z_ y__ k___ t_ ā____ l__ z- y-a k-r- t- ā-t-ā l-m ------------------------ za yoa kmra ta āṟtyā lrm
Necessito una habitació doble. زه د---کم-و-ته اړت-ا-ل-م ز_ د__ ک___ ت_ ا____ ل__ ز- د-ه ک-ر- ت- ا-ت-ا ل-م ------------------------ زه دوه کمرو ته اړتیا لرم 0
z- doa k-r---a ā-ty--l-m z_ d__ k___ t_ ā____ l__ z- d-a k-r- t- ā-t-ā l-m ------------------------ za doa kmro ta āṟtyā lrm
Quant costa l’habitació per nit? د --ې--پ- خونه ---ر- د-؟ د ی__ ش__ خ___ څ____ د__ د ی-ې ش-ې خ-ن- څ-م-ه د-؟ ------------------------ د یوې شپې خونه څومره ده؟ 0
د---ې-ش-ې خونه--و-ر--ده؟ د ی__ ش__ خ___ څ____ د__ د ی-ې ش-ې خ-ن- څ-م-ه د-؟ ------------------------ د یوې شپې خونه څومره ده؟
Voldria una habitació amb bany. زه د -----س-- ی-- ---- غ-ا-م. ز_ د ح___ س__ ی__ خ___ غ_____ ز- د ح-ا- س-ه ی-ه خ-ن- غ-ا-م- ----------------------------- زه د حمام سره یوه خونه غواړم. 0
ز--د ح----سره یوه -ونه--واړ-. ز_ د ح___ س__ ی__ خ___ غ_____ ز- د ح-ا- س-ه ی-ه خ-ن- غ-ا-م- ----------------------------- زه د حمام سره یوه خونه غواړم.
Voldria una habitació amb dutxa. زه -اس- -----غوا-م-چی-د لمب-و-ځ-ی----. ز_ د___ ک___ غ____ چ_ د ل____ ځ__ ل___ ز- د-س- ک-ټ- غ-ا-م چ- د ل-ب-و ځ-ی ل-ی- -------------------------------------- زه داسی کوټه غواړم چی د لمبلو ځای لری. 0
z- dāsy --ṯa-----m-ç--d lm--- ---y-lry z_ d___ k___ ǧ____ ç_ d l____ d___ l__ z- d-s- k-ṯ- ǧ-ā-m ç- d l-b-o d-ā- l-y -------------------------------------- za dāsy koṯa ǧoāṟm çy d lmblo dzāy lry
Puc veure l’habitació? ا-- -ه--- -- -و-- -ګورم؟ ا__ ز_ ب_ د_ خ___ و_____ ا-ا ز- ب- د- خ-ن- و-و-م- ------------------------ ایا زه به دا خونه وګورم؟ 0
āy---- b- -- -o-- -go-m ā__ z_ b_ d_ ǩ___ o____ ā-ā z- b- d- ǩ-n- o-o-m ----------------------- āyā za ba dā ǩona ogorm
Que hi ha garatge aquí? ا-ا--لت--ګ--- شت-؟ ا__ د___ ګ___ ش___ ا-ا د-ت- ګ-ا- ش-ه- ------------------ ایا دلته ګراج شته؟ 0
ای- د--ه ګ-ا--شت-؟ ا__ د___ ګ___ ش___ ا-ا د-ت- ګ-ا- ش-ه- ------------------ ایا دلته ګراج شته؟
Hi ha caixa forta aquí? ای- دلته -لم----شت-؟ ا__ د___ ا_____ ش___ ا-ا د-ت- ا-م-ر- ش-ه- -------------------- ایا دلته الماری شته؟ 0
ā-ā-d--- ---ā-y---a ā__ d___ ā_____ š__ ā-ā d-t- ā-m-r- š-a ------------------- āyā dlta ālmāry šta
Que teniu fax? ایا-دل-ه -ک- -ته؟ ا__ د___ ف__ ش___ ا-ا د-ت- ف-س ش-ه- ----------------- ایا دلته فکس شته؟ 0
ا-ا---ته فک- ش-ه؟ ا__ د___ ف__ ش___ ا-ا د-ت- ف-س ش-ه- ----------------- ایا دلته فکس شته؟
Va bé, em quedo l’habitació. ښ-،-ز------- کو-- ---لم. ښ__ ز_ ب_ د_ ک___ و_____ ښ-، ز- ب- د- ک-ټ- و-خ-م- ------------------------ ښه، زه به ده کوټه واخلم. 0
ǩa--a-b-----k-ṯa--āǩ-m ǩ_ z_ b_ d_ k___ o____ ǩ- z- b- d- k-ṯ- o-ǩ-m ---------------------- ǩa za ba da koṯa oāǩlm
Aquí té les claus. د- ---- -ي. د_ ک___ د__ د- ک-ل- د-. ----------- ده کیلي دي. 0
d--kylêy dêy d_ k____ d__ d- k-l-y d-y ------------ da kylêy dêy
Aquest és el meu equipatge. ده ز-ا---م-ن-د-. د_ ز__ س____ د__ د- ز-ا س-م-ن د-. ---------------- ده زما سامان دی. 0
da --- sām---dy d_ z__ s____ d_ d- z-ā s-m-n d- --------------- da zmā sāmān dy
A quina hora se serveix l’esmorzar? ن--ت- -- -خت-ده؟ ن____ څ_ و__ د__ ن-ش-ه څ- و-ت د-؟ ---------------- ناشته څه وخت ده؟ 0
ن-ش---څ- وخت د-؟ ن____ څ_ و__ د__ ن-ش-ه څ- و-ت د-؟ ---------------- ناشته څه وخت ده؟
A quina hora se serveix el dinar? د غ-مې -وډ- -- و-- د-؟ د غ___ ډ___ څ_ و__ د__ د غ-م- ډ-ډ- څ- و-ت د-؟ ---------------------- د غرمې ډوډۍ څه وخت ده؟ 0
د -رم--ډوډ- ----خ--ده؟ د غ___ ډ___ څ_ و__ د__ د غ-م- ډ-ډ- څ- و-ت د-؟ ---------------------- د غرمې ډوډۍ څه وخت ده؟
A quina hora se serveix el sopar? د--اښا--ډ-ډۍ-څ- و-- ده؟ د م____ ډ___ څ_ و__ د__ د م-ښ-م ډ-ډ- څ- و-ت د-؟ ----------------------- د ماښام ډوډۍ څه وخت ده؟ 0
d māǩ----o-êy-t-a-o-t -a d m____ ḏ____ t__ o__ d_ d m-ǩ-m ḏ-ḏ-y t-a o-t d- ------------------------ d māǩām ḏoḏêy tsa oǩt da

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.