Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   en In the hotel – Arrival

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [twenty-seven]

In the hotel – Arrival

Tria com vols veure la traducció:   
català anglès (UK) Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Do ----h-v- ---a--nt ro--? Do you have a vacant room? D- y-u h-v- a v-c-n- r-o-? -------------------------- Do you have a vacant room? 0
He reservat una habitació. I-ha---booke- a -oom. I have booked a room. I h-v- b-o-e- a r-o-. --------------------- I have booked a room. 0
El meu nom és Müller. M---ame is M---er. My name is Miller. M- n-m- i- M-l-e-. ------------------ My name is Miller. 0
Necessito una habitació individual. I-n--- a --ngle r-o-. I need a single room. I n-e- a s-n-l- r-o-. --------------------- I need a single room. 0
Necessito una habitació doble. I -ee--a d----e-r--m. I need a double room. I n-e- a d-u-l- r-o-. --------------------- I need a double room. 0
Quant costa l’habitació per nit? Wha- does--he ro-m cos- --r--ight? What does the room cost per night? W-a- d-e- t-e r-o- c-s- p-r n-g-t- ---------------------------------- What does the room cost per night? 0
Voldria una habitació amb bany. I--o-ld-l--e-a--o-- wi-- a-b-thr-o-. I would like a room with a bathroom. I w-u-d l-k- a r-o- w-t- a b-t-r-o-. ------------------------------------ I would like a room with a bathroom. 0
Voldria una habitació amb dutxa. I--ou-d-l--- a r-o-------a--h----. I would like a room with a shower. I w-u-d l-k- a r-o- w-t- a s-o-e-. ---------------------------------- I would like a room with a shower. 0
Puc veure l’habitació? Ca- - ----the -o-m? Can I see the room? C-n I s-e t-e r-o-? ------------------- Can I see the room? 0
Que hi ha garatge aquí? Is the-e---ga-a----e--? Is there a garage here? I- t-e-e a g-r-g- h-r-? ----------------------- Is there a garage here? 0
Hi ha caixa forta aquí? I- th--- a--afe-h--e? Is there a safe here? I- t-e-e a s-f- h-r-? --------------------- Is there a safe here? 0
Que teniu fax? Is --e-- a-----ma--i-----r-? Is there a fax machine here? I- t-e-e a f-x m-c-i-e h-r-? ---------------------------- Is there a fax machine here? 0
Va bé, em quedo l’habitació. Fi-e---’ll t-k- --e---om. Fine, I’ll take the room. F-n-, I-l- t-k- t-e r-o-. ------------------------- Fine, I’ll take the room. 0
Aquí té les claus. H-r--are--h- --ys. Here are the keys. H-r- a-e t-e k-y-. ------------------ Here are the keys. 0
Aquest és el meu equipatge. He-e-i------u-g-ge. Here is my luggage. H-r- i- m- l-g-a-e- ------------------- Here is my luggage. 0
A quina hora se serveix l’esmorzar? W-at --m- -- --u s-----b-eak-a--? What time do you serve breakfast? W-a- t-m- d- y-u s-r-e b-e-k-a-t- --------------------------------- What time do you serve breakfast? 0
A quina hora se serveix el dinar? W-a- -i-e-do-y-----r-----n--? What time do you serve lunch? W-a- t-m- d- y-u s-r-e l-n-h- ----------------------------- What time do you serve lunch? 0
A quina hora se serveix el sopar? W-------- ----o--serv- di----? What time do you serve dinner? W-a- t-m- d- y-u s-r-e d-n-e-? ------------------------------ What time do you serve dinner? 0

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.