Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   mk Во хотел – пристигнување

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [дваесет и седум]

27 [dvayesyet i syedoom]

Во хотел – пристигнување

[Vo khotyel – pristigunoovaњye]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? И-а-- -и ---- с-о-о--а--о--? Имате ли една слободна соба? И-а-е л- е-н- с-о-о-н- с-б-? ---------------------------- Имате ли една слободна соба? 0
Imatye-li-yedn--s-obo----s-ba? Imatye li yedna slobodna soba? I-a-y- l- y-d-a s-o-o-n- s-b-? ------------------------------ Imatye li yedna slobodna soba?
He reservat una habitació. Јас -е-ерв-рав-е-н--с-б-. Јас резервирав една соба. Ј-с р-з-р-и-а- е-н- с-б-. ------------------------- Јас резервирав една соба. 0
Јas -y-z----i-av yed-- so-a. Јas ryezyervirav yedna soba. Ј-s r-e-y-r-i-a- y-d-a s-b-. ---------------------------- Јas ryezyervirav yedna soba.
El meu nom és Müller. Мо-т---р-з--е---М-л-р. Моето презиме е Милер. М-е-о п-е-и-е е М-л-р- ---------------------- Моето презиме е Милер. 0
Mo---o ---ez--ye-y- -il---. Moyeto pryezimye ye Milyer. M-y-t- p-y-z-m-e y- M-l-e-. --------------------------- Moyeto pryezimye ye Milyer.
Necessito una habitació individual. М--тре-а --н- -дн---еветна с-ба. Ми треба една еднокреветна соба. М- т-е-а е-н- е-н-к-е-е-н- с-б-. -------------------------------- Ми треба една еднокреветна соба. 0
Mi---ye----e--a y-dno---e-yetna -oba. Mi tryeba yedna yednokryevyetna soba. M- t-y-b- y-d-a y-d-o-r-e-y-t-a s-b-. ------------------------------------- Mi tryeba yedna yednokryevyetna soba.
Necessito una habitació doble. Ми ----- е-на --ок--вет-- со--. Ми треба една двокреветна соба. М- т-е-а е-н- д-о-р-в-т-а с-б-. ------------------------------- Ми треба една двокреветна соба. 0
M---r-e-- --dn- -v-k-y--yet-- so-a. Mi tryeba yedna dvokryevyetna soba. M- t-y-b- y-d-a d-o-r-e-y-t-a s-b-. ----------------------------------- Mi tryeba yedna dvokryevyetna soba.
Quant costa l’habitació per nit? К---у-чини со-ата--- е-на --ч--? Колку чини собата за една вечер? К-л-у ч-н- с-б-т- з- е-н- в-ч-р- -------------------------------- Колку чини собата за една вечер? 0
Kolkoo ----i -----a-za --d-a --e--yer? Kolkoo chini sobata za yedna vyechyer? K-l-o- c-i-i s-b-t- z- y-d-a v-e-h-e-? -------------------------------------- Kolkoo chini sobata za yedna vyechyer?
Voldria una habitació amb bany. Ј-с би-----л-/ сака-а е-н- с-б---о бањ-. Јас би сакал / сакала една соба со бања. Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- с-б- с- б-њ-. ---------------------------------------- Јас би сакал / сакала една соба со бања. 0
Јas b----k------a---a y-dn--so---so-ba-a. Јas bi sakal / sakala yedna soba so baњa. Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a s-b- s- b-њ-. ----------------------------------------- Јas bi sakal / sakala yedna soba so baњa.
Voldria una habitació amb dutxa. Ј-с-б- с-ка----сака-- -дна с--- -о --ш. Јас би сакал / сакала една соба со туш. Ј-с б- с-к-л / с-к-л- е-н- с-б- с- т-ш- --------------------------------------- Јас би сакал / сакала една соба со туш. 0
Ј-- ---s---l-/----ala---dn--------o t----. Јas bi sakal / sakala yedna soba so toosh. Ј-s b- s-k-l / s-k-l- y-d-a s-b- s- t-o-h- ------------------------------------------ Јas bi sakal / sakala yedna soba so toosh.
Puc veure l’habitació? Можа- -- -- -а пог-ед-а--соб--а? Можам ли да ја погледнам собата? М-ж-м л- д- ј- п-г-е-н-м с-б-т-? -------------------------------- Можам ли да ја погледнам собата? 0
Moʐa---i -a----p----y-dnam -oba--? Moʐam li da јa pogulyednam sobata? M-ʐ-m l- d- ј- p-g-l-e-n-m s-b-t-? ---------------------------------- Moʐam li da јa pogulyednam sobata?
Que hi ha garatge aquí? И---ли -вде-гар---? Има ли овде гаража? И-а л- о-д- г-р-ж-? ------------------- Има ли овде гаража? 0
I-a -i o--y-------ʐ-? Ima li ovdye guaraʐa? I-a l- o-d-e g-a-a-a- --------------------- Ima li ovdye guaraʐa?
Hi ha caixa forta aquí? Има л- --де ---? Има ли овде сеф? И-а л- о-д- с-ф- ---------------- Има ли овде сеф? 0
Ima--i -vd----y-f? Ima li ovdye syef? I-a l- o-d-e s-e-? ------------------ Ima li ovdye syef?
Que teniu fax? И-- ------- ф-к-? Има ли овде факс? И-а л- о-д- ф-к-? ----------------- Има ли овде факс? 0
Ima ---ov-ye-fa--? Ima li ovdye faks? I-a l- o-d-e f-k-? ------------------ Ima li ovdye faks?
Va bé, em quedo l’habitació. Д---о,--е-ј---емам с---т-. Добро, ќе ја земам собата. Д-б-о- ќ- ј- з-м-м с-б-т-. -------------------------- Добро, ќе ја земам собата. 0
D-b-o- -----ј- -y--am--o-ata. Dobro, kjye јa zyemam sobata. D-b-o- k-y- ј- z-e-a- s-b-t-. ----------------------------- Dobro, kjye јa zyemam sobata.
Aquí té les claus. Е-е--и--л--евите. Еве ги клучевите. Е-е г- к-у-е-и-е- ----------------- Еве ги клучевите. 0
Y---e---i -lo-chyev----. Yevye gui kloochyevitye. Y-v-e g-i k-o-c-y-v-t-e- ------------------------ Yevye gui kloochyevitye.
Aquest és el meu equipatge. Е-е го-м-јот бага-. Еве го мојот багаж. Е-е г- м-ј-т б-г-ж- ------------------- Еве го мојот багаж. 0
Y------u--mo-o--ba-ua-. Yevye guo moјot baguaʐ. Y-v-e g-o m-ј-t b-g-a-. ----------------------- Yevye guo moјot baguaʐ.
A quina hora se serveix l’esmorzar? В- ко-к- ч-сот е по--д-к--? Во колку часот е појадокот? В- к-л-у ч-с-т е п-ј-д-к-т- --------------------------- Во колку часот е појадокот? 0
V- k-l-o---h---t -e -----o-ot? Vo kolkoo chasot ye poјadokot? V- k-l-o- c-a-o- y- p-ј-d-k-t- ------------------------------ Vo kolkoo chasot ye poјadokot?
A quina hora se serveix el dinar? Во ко-ку-------е-р-ч-к--? Во колку часот е ручекот? В- к-л-у ч-с-т е р-ч-к-т- ------------------------- Во колку часот е ручекот? 0
Vo-kol--- -ha-ot -- r-och-e-o-? Vo kolkoo chasot ye roochyekot? V- k-l-o- c-a-o- y- r-o-h-e-o-? ------------------------------- Vo kolkoo chasot ye roochyekot?
A quina hora se serveix el sopar? В- --л-у-ча-от ---ечер-та? Во колку часот е вечерата? В- к-л-у ч-с-т е в-ч-р-т-? -------------------------- Во колку часот е вечерата? 0
Vo --l-oo-c-aso- ye v-ec-y--a--? Vo kolkoo chasot ye vyechyerata? V- k-l-o- c-a-o- y- v-e-h-e-a-a- -------------------------------- Vo kolkoo chasot ye vyechyerata?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.