Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   el Στο ξενοδοχείο – άφιξη

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [είκοσι επτά]

27 [eíkosi eptá]

Στο ξενοδοχείο – άφιξη

[Sto xenodocheío – áphixē]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? Έχε-- --ε--ερο δ---τι-; Έχετε ελεύθερο δωμάτιο; Έ-ε-ε ε-ε-θ-ρ- δ-μ-τ-ο- ----------------------- Έχετε ελεύθερο δωμάτιο; 0
Éc--te---eúther- d---t-o? Échete eleúthero dōmátio? É-h-t- e-e-t-e-o d-m-t-o- ------------------------- Échete eleúthero dōmátio?
He reservat una habitació. Έ---κά-ει κρ--ησ- -----να-δωμάτι-. Έχω κάνει κράτηση για ένα δωμάτιο. Έ-ω κ-ν-ι κ-ά-η-η γ-α έ-α δ-μ-τ-ο- ---------------------------------- Έχω κάνει κράτηση για ένα δωμάτιο. 0
Éch- ká-ei-kr----- g----n--dō-á-io. Échō kánei krátēsē gia éna dōmátio. É-h- k-n-i k-á-ē-ē g-a é-a d-m-t-o- ----------------------------------- Échō kánei krátēsē gia éna dōmátio.
El meu nom és Müller. Τ--όν-μ---ου---να---ü---r. Το όνομά μου είναι Müller. Τ- ό-ο-ά μ-υ ε-ν-ι M-l-e-. -------------------------- Το όνομά μου είναι Müller. 0
To -nomá ----eín----üll-r. To ónomá mou eínai Müller. T- ó-o-á m-u e-n-i M-l-e-. -------------------------- To ónomá mou eínai Müller.
Necessito una habitació individual. Χρε----μ-- έν- μον-κλ-νο---μά---. Χρειάζομαι ένα μονόκλινο δωμάτιο. Χ-ε-ά-ο-α- έ-α μ-ν-κ-ι-ο δ-μ-τ-ο- --------------------------------- Χρειάζομαι ένα μονόκλινο δωμάτιο. 0
Chr--áz--ai-é-a -onók-ino-dōm-t--. Chreiázomai éna monóklino dōmátio. C-r-i-z-m-i é-a m-n-k-i-o d-m-t-o- ---------------------------------- Chreiázomai éna monóklino dōmátio.
Necessito una habitació doble. Χ--ι-ζομαι έν---ί--ιν--δ-μάτι-. Χρειάζομαι ένα δίκλινο δωμάτιο. Χ-ε-ά-ο-α- έ-α δ-κ-ι-ο δ-μ-τ-ο- ------------------------------- Χρειάζομαι ένα δίκλινο δωμάτιο. 0
Chre-áz--ai é-- d-k--no---mát-o. Chreiázomai éna díklino dōmátio. C-r-i-z-m-i é-a d-k-i-o d-m-t-o- -------------------------------- Chreiázomai éna díklino dōmátio.
Quant costa l’habitació per nit? Π--ο-κο-τίζε--η δ--ν--τέ-ευ-η; Πόσο κοστίζει η διανυκτέρευση; Π-σ- κ-σ-ί-ε- η δ-α-υ-τ-ρ-υ-η- ------------------------------ Πόσο κοστίζει η διανυκτέρευση; 0
Póso--os-í--- ē d-a--k-éreusē? Póso kostízei ē dianyktéreusē? P-s- k-s-í-e- ē d-a-y-t-r-u-ē- ------------------------------ Póso kostízei ē dianyktéreusē?
Voldria una habitació amb bany. Θ- --ελα---- δ--ά-ι---ε -πά---. Θα ήθελα ένα δωμάτιο με μπάνιο. Θ- ή-ε-α έ-α δ-μ-τ-ο μ- μ-ά-ι-. ------------------------------- Θα ήθελα ένα δωμάτιο με μπάνιο. 0
T-a -th--a éna d---tio -e--páni-. Tha ḗthela éna dōmátio me mpánio. T-a ḗ-h-l- é-a d-m-t-o m- m-á-i-. --------------------------------- Tha ḗthela éna dōmátio me mpánio.
Voldria una habitació amb dutxa. Θ- -θ-λα--ν- δωμά-ι---- ν-ο--ι---. Θα ήθελα ένα δωμάτιο με ντουζιέρα. Θ- ή-ε-α έ-α δ-μ-τ-ο μ- ν-ο-ζ-έ-α- ---------------------------------- Θα ήθελα ένα δωμάτιο με ντουζιέρα. 0
T-a-ḗt--l- é-- ----ti- me nt-u-ié-a. Tha ḗthela éna dōmátio me ntouziéra. T-a ḗ-h-l- é-a d-m-t-o m- n-o-z-é-a- ------------------------------------ Tha ḗthela éna dōmátio me ntouziéra.
Puc veure l’habitació? Μπο-- να------ -ωμ---ο; Μπορώ να δω το δωμάτιο; Μ-ο-ώ ν- δ- τ- δ-μ-τ-ο- ----------------------- Μπορώ να δω το δωμάτιο; 0
M--rṓ na--ō to-d-m--io? Mporṓ na dō to dōmátio? M-o-ṓ n- d- t- d-m-t-o- ----------------------- Mporṓ na dō to dōmátio?
Que hi ha garatge aquí? Υπά-χει ----ά- --ώ; Υπάρχει γκαράζ εδώ; Υ-ά-χ-ι γ-α-ά- ε-ώ- ------------------- Υπάρχει γκαράζ εδώ; 0
Y-----ei---a-á---d-? Ypárchei nkaráz edṓ? Y-á-c-e- n-a-á- e-ṓ- -------------------- Ypárchei nkaráz edṓ?
Hi ha caixa forta aquí? Υ-άρ--ι --η-ατ--ι-ώ--ο-ε-ώ; Υπάρχει χρηματοκιβώτιο εδώ; Υ-ά-χ-ι χ-η-α-ο-ι-ώ-ι- ε-ώ- --------------------------- Υπάρχει χρηματοκιβώτιο εδώ; 0
Y--r---i-ch-ē-at-k--ṓti- edṓ? Ypárchei chrēmatokibṓtio edṓ? Y-á-c-e- c-r-m-t-k-b-t-o e-ṓ- ----------------------------- Ypárchei chrēmatokibṓtio edṓ?
Que teniu fax? Υπ-ρ-ε- φ-- εδ-; Υπάρχει φαξ εδώ; Υ-ά-χ-ι φ-ξ ε-ώ- ---------------- Υπάρχει φαξ εδώ; 0
Y-á-c-----ha--ed-? Ypárchei phax edṓ? Y-á-c-e- p-a- e-ṓ- ------------------ Ypárchei phax edṓ?
Va bé, em quedo l’habitació. Εντάξε-- -α τ--κλ--σ---ο-----τ--. Εντάξει, θα το κλείσω το δωμάτιο. Ε-τ-ξ-ι- θ- τ- κ-ε-σ- τ- δ-μ-τ-ο- --------------------------------- Εντάξει, θα το κλείσω το δωμάτιο. 0
E-t--e-, t----o---eí-ō -o ---áti-. Entáxei, tha to kleísō to dōmátio. E-t-x-i- t-a t- k-e-s- t- d-m-t-o- ---------------------------------- Entáxei, tha to kleísō to dōmátio.
Aquí té les claus. Ο-ί----τ-----ι---. Ορίστε τα κλειδιά. Ο-ί-τ- τ- κ-ε-δ-ά- ------------------ Ορίστε τα κλειδιά. 0
O----e-t----ei--á. Oríste ta kleidiá. O-í-t- t- k-e-d-á- ------------------ Oríste ta kleidiá.
Aquest és el meu equipatge. Αυ----είναι οι -ποσ-ευές---υ. Αυτές είναι οι αποσκευές μου. Α-τ-ς ε-ν-ι ο- α-ο-κ-υ-ς μ-υ- ----------------------------- Αυτές είναι οι αποσκευές μου. 0
A-t-s---nai----a-os-e-é-----. Autés eínai oi aposkeués mou. A-t-s e-n-i o- a-o-k-u-s m-u- ----------------------------- Autés eínai oi aposkeués mou.
A quina hora se serveix l’esmorzar? Τι--ρα -ε-βί-ε----το--ρ----; Τι ώρα σερβίρεται το πρωινό; Τ- ώ-α σ-ρ-ί-ε-α- τ- π-ω-ν-; ---------------------------- Τι ώρα σερβίρεται το πρωινό; 0
T- ṓ-- --r-íreta--to-p---nó? Ti ṓra serbíretai to prōinó? T- ṓ-a s-r-í-e-a- t- p-ō-n-? ---------------------------- Ti ṓra serbíretai to prōinó?
A quina hora se serveix el dinar? Τι ώρ--σ-ρβί-εται -ο-με--μ----ν-; Τι ώρα σερβίρεται το μεσημεριανό; Τ- ώ-α σ-ρ-ί-ε-α- τ- μ-σ-μ-ρ-α-ό- --------------------------------- Τι ώρα σερβίρεται το μεσημεριανό; 0
Ti -ra--er-íreta--t- mesēm-ri--ó? Ti ṓra serbíretai to mesēmerianó? T- ṓ-a s-r-í-e-a- t- m-s-m-r-a-ó- --------------------------------- Ti ṓra serbíretai to mesēmerianó?
A quina hora se serveix el sopar? Τι -ρ- -ε-βί-ετ-- ---β---ινό; Τι ώρα σερβίρεται το βραδινό; Τ- ώ-α σ-ρ-ί-ε-α- τ- β-α-ι-ό- ----------------------------- Τι ώρα σερβίρεται το βραδινό; 0
T- --- s--b-r-tai-----radinó? Ti ṓra serbíretai to bradinó? T- ṓ-a s-r-í-e-a- t- b-a-i-ó- ----------------------------- Ti ṓra serbíretai to bradinó?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.