Manual de conversa

ca A lhotel – Arribada   »   bg В хотела – Пристигане

27 [vint-i-set]

A lhotel – Arribada

A lhotel – Arribada

27 [двайсет и седем]

27 [dvayset i sedem]

В хотела – Пристигане

[V khotela – Pristigane]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Que teniu una habitació lliure? И-ате--- св--о--- -т-я? Имате ли свободна стая? И-а-е л- с-о-о-н- с-а-? ----------------------- Имате ли свободна стая? 0
Im-t--li -v-bo-na-s--ya? Imate li svobodna staya? I-a-e l- s-o-o-n- s-a-a- ------------------------ Imate li svobodna staya?
He reservat una habitació. Аз-----зих ст-я. Аз запазих стая. А- з-п-з-х с-а-. ---------------- Аз запазих стая. 0
Az z--az-----t-y-. Az zapazikh staya. A- z-p-z-k- s-a-a- ------------------ Az zapazikh staya.
El meu nom és Müller. И--т- -и-е --ле-. Името ми е Мюлер. И-е-о м- е М-л-р- ----------------- Името ми е Мюлер. 0
Im-t--mi--e---u--r. Imeto mi ye Myuler. I-e-o m- y- M-u-e-. ------------------- Imeto mi ye Myuler.
Necessito una habitació individual. Т---в--ми е-и--ч-а-с-ая. Трябва ми единична стая. Т-я-в- м- е-и-и-н- с-а-. ------------------------ Трябва ми единична стая. 0
Tryab-- ---yed-ni---a -taya. Tryabva mi yedinichna staya. T-y-b-a m- y-d-n-c-n- s-a-a- ---------------------------- Tryabva mi yedinichna staya.
Necessito una habitació doble. Т---в---и-д-о----с---. Трябва ми двойна стая. Т-я-в- м- д-о-н- с-а-. ---------------------- Трябва ми двойна стая. 0
Tr--bva-mi-d---na-staya. Tryabva mi dvoyna staya. T-y-b-a m- d-o-n- s-a-a- ------------------------ Tryabva mi dvoyna staya.
Quant costa l’habitació per nit? К-л-о -тру-- ст-я-а -а е--а-но-? Колко струва стаята за една нощ? К-л-о с-р-в- с-а-т- з- е-н- н-щ- -------------------------------- Колко струва стаята за една нощ? 0
K-lko--truv- stayat---a-yedna-no-hch? Kolko struva stayata za yedna noshch? K-l-o s-r-v- s-a-a-a z- y-d-a n-s-c-? ------------------------------------- Kolko struva stayata za yedna noshch?
Voldria una habitació amb bany. Би---е-а--- -ел--а-стая-с--аня. Бих желал / желала стая с баня. Б-х ж-л-л / ж-л-л- с-а- с б-н-. ------------------------------- Бих желал / желала стая с баня. 0
Bi---z--l-- - ---la-a st--a s---nya. Bikh zhelal / zhelala staya s banya. B-k- z-e-a- / z-e-a-a s-a-a s b-n-a- ------------------------------------ Bikh zhelal / zhelala staya s banya.
Voldria una habitació amb dutxa. Би- --лал-/ -е---а с-ая-с -уш. Бих желал / желала стая с душ. Б-х ж-л-л / ж-л-л- с-а- с д-ш- ------------------------------ Бих желал / желала стая с душ. 0
Bikh zhelal-/ --el-la s-aya s-----. Bikh zhelal / zhelala staya s dush. B-k- z-e-a- / z-e-a-a s-a-a s d-s-. ----------------------------------- Bikh zhelal / zhelala staya s dush.
Puc veure l’habitació? Мо-е ли -а-в-д------т-? Може ли да видя стаята? М-ж- л- д- в-д- с-а-т-? ----------------------- Може ли да видя стаята? 0
M-z-e-l- -a -idya st-ya-a? Mozhe li da vidya stayata? M-z-e l- d- v-d-a s-a-a-a- -------------------------- Mozhe li da vidya stayata?
Que hi ha garatge aquí? Има -и тук гар--? Има ли тук гараж? И-а л- т-к г-р-ж- ----------------- Има ли тук гараж? 0
I---li---k -ar-z-? Ima li tuk garazh? I-a l- t-k g-r-z-? ------------------ Ima li tuk garazh?
Hi ha caixa forta aquí? Им- ли---к се--? Има ли тук сейф? И-а л- т-к с-й-? ---------------- Има ли тук сейф? 0
I-- l--t----e--? Ima li tuk seyf? I-a l- t-k s-y-? ---------------- Ima li tuk seyf?
Que teniu fax? Им--ли ----факс? Има ли тук факс? И-а л- т-к ф-к-? ---------------- Има ли тук факс? 0
Ima--i -u-----s? Ima li tuk faks? I-a l- t-k f-k-? ---------------- Ima li tuk faks?
Va bé, em quedo l’habitació. Добр-- ще-в-----с--я--. Добре, ще взема стаята. Д-б-е- щ- в-е-а с-а-т-. ----------------------- Добре, ще взема стаята. 0
D-b-e,-s-ch- -zema-st-ya-a. Dobre, shche vzema stayata. D-b-e- s-c-e v-e-a s-a-a-a- --------------------------- Dobre, shche vzema stayata.
Aquí té les claus. Ет--клю------. Ето ключовете. Е-о к-ю-о-е-е- -------------- Ето ключовете. 0
Eto-kl---h-v-te. Eto klyuchovete. E-o k-y-c-o-e-e- ---------------- Eto klyuchovete.
Aquest és el meu equipatge. Т-в- е---г-жа--м-. Това е багажат ми. Т-в- е б-г-ж-т м-. ------------------ Това е багажат ми. 0
Tov------agaz-at m-. Tova ye bagazhat mi. T-v- y- b-g-z-a- m-. -------------------- Tova ye bagazhat mi.
A quina hora se serveix l’esmorzar? В кол-- ч----е---к-с-ата? В колко часа е закуската? В к-л-о ч-с- е з-к-с-а-а- ------------------------- В колко часа е закуската? 0
V kol-- ch----y--za----a-a? V kolko chasa ye zakuskata? V k-l-o c-a-a y- z-k-s-a-a- --------------------------- V kolko chasa ye zakuskata?
A quina hora se serveix el dinar? В -олко-ч-са е ---дъ-? В колко часа е обядът? В к-л-о ч-с- е о-я-ъ-? ---------------------- В колко часа е обядът? 0
V -ol-o-ch-sa--e o--a---? V kolko chasa ye obyadyt? V k-l-o c-a-a y- o-y-d-t- ------------------------- V kolko chasa ye obyadyt?
A quina hora se serveix el sopar? В--о--о ч--а-е -е-ер-т-? В колко часа е вечерята? В к-л-о ч-с- е в-ч-р-т-? ------------------------ В колко часа е вечерята? 0
V-kol---cha---y--vec--ry-t-? V kolko chasa ye vecheryata? V k-l-o c-a-a y- v-c-e-y-t-? ---------------------------- V kolko chasa ye vecheryata?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les pauses són importants per un aprenentatge amb èxit

El que busca un aprenentatge eficaç hauria de fer una pausa de tant en tant. Aquesta és una conclusió a la qual han arribat nous estudis científics. Els científics han investigat les fases de l'aprenentatge. Per fer-ho han simulat diferents situacions pròpies del procés d'aprenentatge. Assimilem la informació en petites porcions. Per això no hauríem d'aprendre massa de cop. Entre unitat didàctica i unitat didàctica hauríem de fer sempre una pausa. L'èxit de tot aprenentatge depèn també de processos de naturalesa bioquímica. Aquests processos tenen lloc al cervell. I condicionen el ritme d'aprenentatge òptim. Quan aprenem alguna cosa nova, el nostre cervell segrega unes substàncies. Aquestes substàncies influeixen en l'activitat de les nostres cèl·lules cerebrals. Hi ha dos enzims particularment importants en aquest procés. Són alliberats quan aprenem nous continguts. Però no es segreguen junts. La seva acció està separada cronològicament. Però resulta que, quan millor aprenem és quan ambdós enzims es presenten de cop. I el nostre aprenentatge incrementa la seva eficàcia si fem descansos freqüents. El més recomanable és variar la durada dels nostres temps d'aprenentatge. La durada de les pauses també hauria de ser diferent. L'ideal seria fer dues pauses de deu minuts al principi. A continuació una pausa de cinc minuts. Després un descans de trenta minuts. Durant les pauses el nostre cervell assimila millor la informació. Cal abandonar el lloc d'estudi en cada descans. També és bo moure's durant les pauses. Aprofita per donar petites passejades entre els períodes d'estudi! I no tinguis remordiments: estàs aprenent mentre passeges!
Sabia vostè que?
El lituà pertany al grup de les llengües bàltiques. Té més de 3 milions de parlants, els quals viuen a Lituània, Bielorússia i Polònia. És l’únic idioma que està estretatemnt relacionat amb el letó. Tot i que Lituània és un país molt petit, compta amb una gran varietat de dialectes. El lituà escrit utilitza les lletres llatines, però també té alguns símbols pròpis. L’ús de les dobles vocals és molt típic, i compta amb diversos tipus de vocals, com les curtes, les llargues i les nassals. La seva pronunciació no és gaire complicada. Encara que la seva entonació és notablement complexa degut a la seva flexibilitat. Per tant, està basada en la forma gramatical de la paraula. Cal destacar que el lituà és una llengua molt arcaica. De fet, és la llengua que menys ha variat des que va evolucionar del seu idioma antecessor. El que significa que és molt similar a les primeres llengües indoeuropees. Si vols saber com parlaven els nostres ancestres, aleshores no ho dubtis i aprèn lituà.