Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 3   »   bs nešto obrazložiti 3

77 [setanta-set]

argumentar alguna cosa 3

argumentar alguna cosa 3

77 [sedamdeset i sedam]

nešto obrazložiti 3

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
Per què no menja el pastís? Z-št--n---ede-- --rtu? Zašto ne jedete tortu? Z-š-o n- j-d-t- t-r-u- ---------------------- Zašto ne jedete tortu? 0
Haig de perdre pes. J-----am-sm-š---. Ja moram smršati. J- m-r-m s-r-a-i- ----------------- Ja moram smršati. 0
(Jo) no menjo perquè he de perdre pes. Ja -e ---jed--,---r-m---m ----a-i. Ja je ne jedem, jer moram smršati. J- j- n- j-d-m- j-r m-r-m s-r-a-i- ---------------------------------- Ja je ne jedem, jer moram smršati. 0
Per què no es beu la cervesa? Z-š-- n---ije---p--o? Zašto ne pijete pivo? Z-š-o n- p-j-t- p-v-? --------------------- Zašto ne pijete pivo? 0
Encara haig de conduir. J- mor-m -oš-v-z--i. Ja moram još voziti. J- m-r-m j-š v-z-t-. -------------------- Ja moram još voziti. 0
Jo no bec perquè encara haig de conduir. Ja g--ne -ije-, --r ------ram v-z-ti. Ja ga ne pijem, jer još moram voziti. J- g- n- p-j-m- j-r j-š m-r-m v-z-t-. ------------------------------------- Ja ga ne pijem, jer još moram voziti. 0
Per què no et beus el cafè? Z---o n--piješ-ka--? Zašto ne piješ kafu? Z-š-o n- p-j-š k-f-? -------------------- Zašto ne piješ kafu? 0
Està fred. H-a-n- -e. Hladna je. H-a-n- j-. ---------- Hladna je. 0
Jo no me’l bec perquè està fred. Ja j- -e -ijem--j-- -e hl-dna. Ja je ne pijem, jer je hladna. J- j- n- p-j-m- j-r j- h-a-n-. ------------------------------ Ja je ne pijem, jer je hladna. 0
Per què no et beus el te? Za--o-n- ---e- čaj? Zašto ne piješ čaj? Z-š-o n- p-j-š č-j- ------------------- Zašto ne piješ čaj? 0
No tinc sucre. N-ma- -ećera. Nemam šećera. N-m-m š-ć-r-. ------------- Nemam šećera. 0
No me’l bec perquè no tinc sucre. Ja--- -- pi---,-j---n--a--še--r-. Ja ga ne pijem, jer nemam šećera. J- g- n- p-j-m- j-r n-m-m š-ć-r-. --------------------------------- Ja ga ne pijem, jer nemam šećera. 0
Per què no es menja la sopa? Zašt--n- je--te supu? Zašto ne jedete supu? Z-š-o n- j-d-t- s-p-? --------------------- Zašto ne jedete supu? 0
No l’he demanada. J---e----am na---i- - na--čila. Ja je nisam naručio / naručila. J- j- n-s-m n-r-č-o / n-r-č-l-. ------------------------------- Ja je nisam naručio / naručila. 0
No me la menjo perquè no l’he demanada. J--je-n- jed--, -e---e---sam---r---o /-n-r---l-. Ja je ne jedem, jer je nisam naručio / naručila. J- j- n- j-d-m- j-r j- n-s-m n-r-č-o / n-r-č-l-. ------------------------------------------------ Ja je ne jedem, jer je nisam naručio / naručila. 0
Per què no menja la carn? Zaš-o--e -ed-te ----? Zašto ne jedete meso? Z-š-o n- j-d-t- m-s-? --------------------- Zašto ne jedete meso? 0
Sóc vegetarià. J- --m vege----ja-a-. Ja sam vegeterijanac. J- s-m v-g-t-r-j-n-c- --------------------- Ja sam vegeterijanac. 0
No la menjo perquè sóc vegetarià. J- -a -----d-m,-jer-s-- ve--terij--ac. Ja ga ne jedem, jer sam vegeterijanac. J- g- n- j-d-m- j-r s-m v-g-t-r-j-n-c- -------------------------------------- Ja ga ne jedem, jer sam vegeterijanac. 0

Els gestos ens ajuden a aprendre vocabulari.

Quan aprenem vocabulari el nostre cervell té molta feina. Cal que retingui cada paraula. Ara bé, pots ajudar el teu cervell en el seu aprenentatge. Una manera de fer-ho és mitjançant gestos. Els gestos serveixen de suport a la memòria. Les paraules es poden recordar millor quan s'aprenen amb gestos. Això ho ha demostrat clarament una investigació. Els investigadors van fer que els subjectes de la prova aprenguessin vocabulari. Paraules que en realitat no existien. Pertanyien a una llengua artificial. Algunes paraules les van aprendre els individus acompanyades per gestos. És a dir, les persones no es limitaven a escoltar o llegir les paraules. Mitjançant gesticulacions i gestos representaven també el significat de les paraules. Mentre aprenien, es va mesurar l'activitat dels seus cervells. Així va ser com els científics van fer una descoberta interessant. Quan les paraules s'aprenien amb gestos hi havia més regions cerebrals actives. A més de a la regió de la parla, es reflectia activitat en àrees cerebrals sensomotrius. Aquesta activitat addicional influeix en la nostra memòria. Quan aprenem amb gestos es formen xarxes complexes. Aquestes xarxes retenen les noves paraules en diferents llocs del cervell. D'aquesta manera el vocabulari es processa i s'assimila més eficaçment. Quan volem utilitzar aquestes paraules el cervell les troba amb rapidesa. També són emmagatzemades millor. Però resulta fonamental que els gestos estiguin relacionats amb les paraules. Quan paraula i gest no concorden el nostre cervell se n'adona. Aquests nous descobriments podrien conduir a nous mètodes d'ensenyament. Les persones que saben poc d'idiomes sovint aprenen molt lentament. Potser els seria més senzill l'aprenentatge si imitessin les paraules amb el seu cos...