Manual de conversa

ca Els adverbis   »   bs Prilozi

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [stotina]

Prilozi

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
ja – encara no / mai ve- -edno- ---oš-ni--da već jednom – još nikada v-ć j-d-o- – j-š n-k-d- ----------------------- već jednom – još nikada 0
Ha estat a Berlín? Je-t- li--eć----no--bi-i u Berl-n-? Jeste li već jednom bili u Berlinu? J-s-e l- v-ć j-d-o- b-l- u B-r-i-u- ----------------------------------- Jeste li već jednom bili u Berlinu? 0
No, encara no / mai. N-- j----ik-d-. Ne, još nikada. N-, j-š n-k-d-. --------------- Ne, još nikada. 0
algú – ningú n-k--–--iko neko – niko n-k- – n-k- ----------- neko – niko 0
Coneix vostè algú aquí? P-z--jete -i-------ne-o-a? Poznajete li ovdje nekoga? P-z-a-e-e l- o-d-e n-k-g-? -------------------------- Poznajete li ovdje nekoga? 0
No, no conec ningú aquí. Ne, ja--e-po--a--m -i-og--o---e. Ne, ja ne poznajem nikoga ovdje. N-, j- n- p-z-a-e- n-k-g- o-d-e- -------------------------------- Ne, ja ne poznajem nikoga ovdje. 0
encara – ja no j------- više još – ne više j-š – n- v-š- ------------- još – ne više 0
Que es quedarà encara més temps? Os-ajet- l- j-- dugo---d-e? Ostajete li još dugo ovdje? O-t-j-t- l- j-š d-g- o-d-e- --------------------------- Ostajete li još dugo ovdje? 0
No, ja no em quedaré més temps aquí. Ne- -a ------a-e------ -----ovdje. Ne, ja ne ostajem više dugo ovdje. N-, j- n- o-t-j-m v-š- d-g- o-d-e- ---------------------------------- Ne, ja ne ostajem više dugo ovdje. 0
alguna cosa més – res més jo- n--to-–---š-a--i-e još nešto – ništa više j-š n-š-o – n-š-a v-š- ---------------------- još nešto – ništa više 0
Encara vol alguna cosa més de beure? Ž-l----li--oš-----o p-----? Želite li još nešto popiti? Ž-l-t- l- j-š n-š-o p-p-t-? --------------------------- Želite li još nešto popiti? 0
No, no desitjo res més. N-- -a-ne--el-- n-š-- v--e. Ne, ja ne želim ništa više. N-, j- n- ž-l-m n-š-a v-š-. --------------------------- Ne, ja ne želim ništa više. 0
ja … alguna cosa – encara res v-ć---š-o – jo- n-š-a već nešto – još ništa v-ć n-š-o – j-š n-š-a --------------------- već nešto – još ništa 0
Ja ha menjat alguna cosa? Je-t--li već n---o je-i? Jeste li već nešto jeli? J-s-e l- v-ć n-š-o j-l-? ------------------------ Jeste li već nešto jeli? 0
No, encara no he menjat res. N-, j- ----n-sa--ni-ta -e-. Ne, ja još nisam ništa jeo. N-, j- j-š n-s-m n-š-a j-o- --------------------------- Ne, ja još nisam ništa jeo. 0
algú més – ningú més j-š neko - n-ko -iše još neko – niko više j-š n-k- – n-k- v-š- -------------------- još neko – niko više 0
Algú més voldria un cafè? Ž-l--li --š n----k--u? Želi li još neko kafu? Ž-l- l- j-š n-k- k-f-? ---------------------- Želi li još neko kafu? 0
No, ningú més. N-,-ni-o vi-e. Ne, niko više. N-, n-k- v-š-. -------------- Ne, niko više. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...