Manual de conversa

ca Passat 3   »   bs Prošlost 3

83 [vuitanta-tres]

Passat 3

Passat 3

83 [osamdeset i tri]

Prošlost 3

Tria com vols veure la traducció:   
català bosnià Engegar Més
trucar telef--ir--i telefonirati t-l-f-n-r-t- ------------ telefonirati 0
He trucat. Ja -am--e---o--ra--- -ele-----al-. Ja sam telefonirao / telefonirala. J- s-m t-l-f-n-r-o / t-l-f-n-r-l-. ---------------------------------- Ja sam telefonirao / telefonirala. 0
He trucat per telèfon tota l’estona. J--sam-c----o-vr-j-m------fon-----/ te---on----a. Ja sam cijelo vrijeme telefonirao / telefonirala. J- s-m c-j-l- v-i-e-e t-l-f-n-r-o / t-l-f-n-r-l-. ------------------------------------------------- Ja sam cijelo vrijeme telefonirao / telefonirala. 0
preguntar p--a-i pitati p-t-t- ------ pitati 0
Li he preguntat. J---am --t-o --p-t---. Ja sam pitao / pitala. J- s-m p-t-o / p-t-l-. ---------------------- Ja sam pitao / pitala. 0
Sempre he preguntat. Ja-s-m-uvi-e- -i-a- / pi---a. Ja sam uvijek pitao / pitala. J- s-m u-i-e- p-t-o / p-t-l-. ----------------------------- Ja sam uvijek pitao / pitala. 0
explicar i-pr--ati ispričati i-p-i-a-i --------- ispričati 0
Li he explicat. J-------s--ič-- --is--i---a. Ja sam ispričao / ispričala. J- s-m i-p-i-a- / i-p-i-a-a- ---------------------------- Ja sam ispričao / ispričala. 0
Li he explicat tota la història. J----m-isp--č-o-/-is-----la--ij-l--p--ču. Ja sam ispričao / ispričala cijelu priču. J- s-m i-p-i-a- / i-p-i-a-a c-j-l- p-i-u- ----------------------------------------- Ja sam ispričao / ispričala cijelu priču. 0
estudiar uči-i učiti u-i-i ----- učiti 0
He estudiat. J--sa- ---- - u----. Ja sam učio / učila. J- s-m u-i- / u-i-a- -------------------- Ja sam učio / učila. 0
He estudiat tot el vespre. J--sa--u-io-/-u---a ----lo-več-. Ja sam učio / učila cijelo veče. J- s-m u-i- / u-i-a c-j-l- v-č-. -------------------------------- Ja sam učio / učila cijelo veče. 0
treballar ra---i raditi r-d-t- ------ raditi 0
He treballat. Ja--am-ra-i--- ra--la. Ja sam radio / radila. J- s-m r-d-o / r-d-l-. ---------------------- Ja sam radio / radila. 0
He treballat tot el dia. J- -a----d-- - ra-i---c--el--d--. Ja sam radio / radila cijeli dan. J- s-m r-d-o / r-d-l- c-j-l- d-n- --------------------------------- Ja sam radio / radila cijeli dan. 0
menjar jes-i jesti j-s-i ----- jesti 0
He menjat. J--sa--jeo---j--a. Ja sam jeo / jela. J- s-m j-o / j-l-. ------------------ Ja sam jeo / jela. 0
M’he menjat tot el menjar. Ja-s-------o-/ -oj--a svu --an-. Ja sam pojeo / pojela svu hranu. J- s-m p-j-o / p-j-l- s-u h-a-u- -------------------------------- Ja sam pojeo / pojela svu hranu. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La història de la lingüística

Els éssers humans sempre s'han sentit fascinats pels idiomes. Per això la lingüística té una història molt llarga al seu darrere. La lingüística és l'estudi sistemàtic de la llengua. Fa milers d'anys les persones ja reflexionaven sobre el llenguatge. Així va ser com diferents cultures van desenvolupar diferents sistemes. El resultat va ser l'aparició de diferents descripcions sobre les llengües. La lingüística actual es basa sobretot en teories antigues. Especialment a Grècia van néixer moltes tradicions. L'obra coneguda més antiga sobre el llenguatge procedeix de l'Índia. Va ser escrita pel gramàtic Sakatayana fa 3000 anys. Durant l'Antiguitat, filòsofs com Plató van tractar la qüestió del llenguatge. Després van ser els autors de Roma qui van desenvolupar les seves teories. També els àrabs van desenvolupar algunes tradicions. En les seves obres es descriu amb exactitud la llengua àrab. En l'Edat Moderna, els filòsofs volien saber d'on procedia el llenguatge. Els erudits es van interessar especialment per la història del llenguatge. Al segle XVIII es van començar a comparar unes llengües amb les altres. S'intentava resoldre com es desenvolupen els idiomes. Després la ciència va passar a concentrar-se en el llenguatge entès com a sistema. La qüestió sobre com funcionen les llengües era el tema central. En el si de la lingüística actual conviuen múltiples corrents. Des dels anys cinquanta s'han desenvolupat noves disciplines. Aquestes noves disciplines han patit una forta influència d'altres ciències. Bons exemples en tenim en la psicolingüística o en la comunicació intercultural. Els nous corrents de la lingüística estan molt especialitzats. Per exemple, la lingüística feminista. De manera que la història de la lingüística continua... Mentre hi hagi llengües, seguirem reflexionant sobre elles!