Manual de conversa

ca Treballar   »   fi Työskennellä / tehdä töitä

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [viisikymmentäviisi]

Työskennellä / tehdä töitä

Tria com vols veure la traducció:   
català finès Engegar Més
De què treballa vostè? Mi----ee-te--y-kse-n-? Mitä teette työksenne? M-t- t-e-t- t-ö-s-n-e- ---------------------- Mitä teette työksenne? 0
El meu marit és metge. Mieh--i -n -ä-kär-. Mieheni on lääkäri. M-e-e-i o- l-ä-ä-i- ------------------- Mieheni on lääkäri. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. Minä---ös-e-----n--------ai-e-t- ---ra-nhoi-a-a-a. Minä työskentelen osa-aikaisesti sairaanhoitajana. M-n- t-ö-k-n-e-e- o-a-a-k-i-e-t- s-i-a-n-o-t-j-n-. -------------------------------------------------- Minä työskentelen osa-aikaisesti sairaanhoitajana. 0
Aviat ens jubilarem. P-a---aamm--eläkettä. Pian saamme eläkettä. P-a- s-a-m- e-ä-e-t-. --------------------- Pian saamme eläkettä. 0
Però els impostos són alts. M--ta ver-t o--t --r-e-ta. Mutta verot ovat korkeita. M-t-a v-r-t o-a- k-r-e-t-. -------------------------- Mutta verot ovat korkeita. 0
I l’assegurança de salut és cara. J--sa----v---ut-s--n---r--a. Ja sairasvakuutus on korkea. J- s-i-a-v-k-u-u- o- k-r-e-. ---------------------------- Ja sairasvakuutus on korkea. 0
Què vols fer de gran? Mi-si sin- -a---- joskus--ul-a? Miksi sinä haluat joskus tulla? M-k-i s-n- h-l-a- j-s-u- t-l-a- ------------------------------- Miksi sinä haluat joskus tulla? 0
M’agradaria ser enginyer. H-lu-n--u--a in-in--r-k--. Haluan tulla insinööriksi. H-l-a- t-l-a i-s-n-ö-i-s-. -------------------------- Haluan tulla insinööriksi. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. Ha-u-n------ell--yli-pi--os--. Haluan opiskella yliopistossa. H-l-a- o-i-k-l-a y-i-p-s-o-s-. ------------------------------ Haluan opiskella yliopistossa. 0
Sóc un becari / una becària. Olen --r-oitte-ij-. Olen harjoittelija. O-e- h-r-o-t-e-i-a- ------------------- Olen harjoittelija. 0
No guanyo gaire. En -----a---l-on. En tienaa paljon. E- t-e-a- p-l-o-. ----------------- En tienaa paljon. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. Min-ll- on ---harjoi-te-u ulk---i---. Minulla on työharjoittelu ulkomailla. M-n-l-a o- t-ö-a-j-i-t-l- u-k-m-i-l-. ------------------------------------- Minulla on työharjoittelu ulkomailla. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. Tuo o--po--ni. Tuo on pomoni. T-o o- p-m-n-. -------------- Tuo on pomoni. 0
Tinc bons companys de feina. M---ll- o---uka-i------av---it-. Minulla on mukavia työkavereita. M-n-l-a o- m-k-v-a t-ö-a-e-e-t-. -------------------------------- Minulla on mukavia työkavereita. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. Lo-na--ik-an-kä---- ---a r-o-a-a---. Lounasaikaan käymme aina ruokalassa. L-u-a-a-k-a- k-y-m- a-n- r-o-a-a-s-. ------------------------------------ Lounasaikaan käymme aina ruokalassa. 0
Estic buscant feina. Ets-n -y-p--kk--. Etsin työpaikkaa. E-s-n t-ö-a-k-a-. ----------------- Etsin työpaikkaa. 0
Estic desocupat des de fa un any. O-----l--t -y----mänä--- v--den. Olen ollut työttömänä jo vuoden. O-e- o-l-t t-ö-t-m-n- j- v-o-e-. -------------------------------- Olen ollut työttömänä jo vuoden. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. T---- ma--s- -n -i--- -o----t-ötö---. Tässä maassa on liian monta työtöntä. T-s-ä m-a-s- o- l-i-n m-n-a t-ö-ö-t-. ------------------------------------- Tässä maassa on liian monta työtöntä. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?